Després de totes les presentacions de la seva missió, avui Jesús va per feina; ens ho explica l’Evangeli de Mateu, el qual ens acompanyarà durant tot aquest any litúrgic. Novament hi trobem una connexió amb la missió de Joan: Jesús comença la seva després que el Baptista hagi estat arrestat i silenciat. El text comença assenyalant el lloc escollit per a aquest inici o nou començament: de Natzaret on vivia (Mt 2,22-23) a Cafarnaüm, a la riba del llac del Genesaret, un altre lloc clau en l’Evangeli. Cafarnaüm és un lloc fronterer, territori de les tribus perdudes, amb mitja població de pagans i grecs, propera al camí de la mar que va d’Egipte a Mesopotàmia, lloc de pas de gent i exèrcits des de temps immemorial. Aquí ressona per primera vegada l’Evangeli de Jesús com una «llum gran» enmig d’un poble que «vivia a les tenebres». L’Evangeli és, primer, paraula i ben aviat serà també gestos que la confirmin. De moment, sona gairebé igual que el missatge de Joan Baptista: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És també el missatge resumit de l’antiga aliança, dels profetes, cridant el poble a «canviar» (convertir-se és canviar de manera efectiva el camí de la vida) per anar cap a on es manifesta l’acció de Déu, el Regne del cel, en la versió de Mateu. És a dir: Déu actuarà, com també ho havia anunciat Joan, i cal estar preparat per poder participar en el que s’esdevindrà, que serà fonamental, com també deia Joan. De moment, sona com un avís, una crida a parar atenció a les properes i accions de Jesús. El seu primer gest ja no s’assembla als de Joan, el qual tenia deixebles però ell no els havia buscat, i menys cridat personalment com farà Jesús. De fet la primera acció de Jesús és la crida a uns pescadors que ha vist al costat del llac. Són dos germans, Simó, anomenat Pere en aquesta versió, i Andreu. Hi ha qui diu que el fet de ser germans ja és un anunci de la fraternitat que es vol construir, però ben segur que Jesús no vol fer com Joan. Vol reunir al seu entorn un grup i, ja d’entrada, els assigna els assigna una missió: «us faré pescadors d’homes». Independentment de com ho entenguem, la missió compartida serà arribar a altres homes, transmetre’ls el missatge i fer-los veure el que ja està succeint: que Déu parla i actua enmig dels seus, en un lloc marginal i fronterer, ple de dificultats però també de grans possibilitats.
Primera lectura: Isaías 8, 23b-9, 3
En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí, però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.
El poble que avançava a les fosques
ha vist una gran llum,
una llum resplendeix
per als qui vivien al país tenebrós.
Els heu omplert de goig,
d’una alegria immensa;
s’alegren davant vostre
com la gent a la sega,
com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí.
Heu trossejat el jou que li pesava,
la barra que duia a l’espatlla
i l’agulló del qui l’arriava;
tot ho heu trossejat com al dia de Madian.
Segunda lectura: 1Corintios 1, 10-13. 17
Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer.
Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vull dir que cadascú de vosaltres afirma: «Jo sóc partidari de Pau», «Doncs jo, d’Apol·ló», «Jo, de Quefes», «Jo, de Crist».
Com és això? El Crist està dividit? És que Pau ha estat crucificat per vosaltres o heu estat batejats en el nom de Pau?
Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.
Evangelio: Mateo 4, 12-23
Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes:
«País de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l’altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:
El poble que vivia a les fosques
ha vist una gran llum,
una llum resplendeix per als qui vivien
al país tenebrós.»
Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així:
«Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»
[Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors,
i els digué:
«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»
Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà.
Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell.
I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.]