Els encontres que va tenint Jesús en el seu camí cap a Jerusalem, on coronarà la seva Missió, li donen l’oportunitat, a Ell i a l’evangelista, de transmetre els seus ensenyaments sobre temes essencials de la vida i la fe. En el cas de l’Evangeli d’avui, veiem que un home li demana «consell espiritual», i li pregunta què ha de fer per posseir la vida eterna, la vida definitiva que Déu prepara per als seus fills. Jesús, li recorda els manaments de l’aliança pels quals, mitjançant la gràcia i la benedicció de Déu, es camina vers aquesta vida per a sempre.
La Llei ens apropa a Déu i la seva santedat i ens aparta de l’egoisme i la cobdícia, i fent-nos sants ens condueix a la Vida i ens aparta del camí equivocat que du a la mort. L’home diu que tot això ja ho compleix des de jove. Jesús, llavors, el mira amb afecte i li proposa el seu propi camí, el que ha de restaurar l’home per dins i el món sencer: ven tot el que tens i dona-ho als pobres i després vine amb mi, això és el que et falta, aquest és, ara, el camí que porta a la vida eterna. El jove no pot acceptar això, tampoc havia estat cridat -la crida capacita-. El Mestre aprofita l’avinentesa per parlar de la riquesa i de la dificultat dels rics per entrar al regne que arriba. Cal el despreniment del que es posseeix, tot i que no és una exigència fonamental, però sí un bon consell perquè ve de Jesús. Amb tot, aquest despreniment és difícil i per aconseguir-lo cal la gràcia de Déu: cal buidar el cor de coses i enrenous, cal deixar de confiar la seguretat en les propietats i «drets» i saber posar-nos en mans de Déu.
Al final de l’evangeli, Jesús comenta als que el segueixen o volen fer-ho el seu consell sobre la pobresa: qui realment ho deixa tot no ho ha perdut sinó que ho ha intercanviat per les riqueses de Déu mateix, en aquest món i en l’altre. Aquí gaudiran del que té de bo la vida (amor veritable, família, béns amb moderació) i després, ni més ni menys que la vida eterna.
Primera lectura: Sabiduría 7, 7-11
Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.
Segunda lectura: Hebreos 4, 12-13
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.
Evangelio: Marcos 10, 17-30
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu.
Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.»
Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.»
Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells:
«I qui es podrà salvar?»
Jesús se’ls mirà i els digué: «
Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»
Llavors Pere es posà a dir-li:
«Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.»
Jesús respongué:
«Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»