“Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats”

L’evangeli d’avui és un fragment d’un dels grans discursos amb els quals Mateu resumeix i centra l’ensenyament de Jesús. S’adreça a la comunitat, església convocada i visible on s’acull i es vol viure la veritat de Déu. Una veritat que és llum i per això no es pot amagar. No hi ha secrets pels cristians. Jesús ho va revelar «tot» als seus deixebles i aquests als qui els escoltaven: no es van guardar res per a no carregar amb aquesta culpa, com diu diverses vegades sant Pau (Fets 20,27). I, a la inversa, res que sigui humà per ocult que sigui s’amaga a la mirada de Déu. I si Ell ha optat per revelar-se, per manifestar tots els misteris amagats durant segles, encara més es mostraran els petits misteris humans, tot allò que creiem tenir amagat; la veritat és una i la mateixa per a tots, i és la base de la veritable fraternitat que no s’obté amagant i simulant el que no som, sinó reconeixent-ho i, si cal, demanant perdó. Com a deixebles de la veritat, l’hem de proclamar des d’on sigui, de la manera més adequada i adient. Perquè, encara que els homes es valguin de secrets i pors per atemorir, no hem de témer els atacs que busquen només el cos, la carn, i tot el que l’envolta, sinó els que busquen l’interior, la voluntat, la confiança, l’ànima mateixa. Els enemics més temibles són els que tenen una «religió» falsa, la que exclou Déu o afirma que no pot actuar en la realitat i intenta directament substituir o falsejar la seva presència per, precisament, trencar la nostra connexió directa amb Ell, d’oració, d’acompanyament i d’experiència de la seva gràcia. La comunitat o família cristiana es fonamenta en la nova aliança: el Pare en Crist ens acull i sustenta. Ell té cura de nosaltres, de tots i cadascú, personalment. El Senyor no solament ens coneix pel nom sinó fins a l’últim detall de la nostra persona, ànima i cos («fins cada un dels nostres cabells»). I com que Déu s’ocupa i obra en totes les seves criatures, i com que els que podem dialogar, combregar i debatre amb Ell som els seus preferits, en el fons, no hem de témer perdre aquesta relació, sinó és per la nostra culpa o ignorància. Es tracta d’una relació de reciprocitat extraordinàriament generosa: Déu ens és fidel, mai ens deixarà ni negarà; és just, doncs, que nosaltres fem costat als seu estimat Fill, el qual fou ens fou enviat per mostrar fins a quin punt Ell és amb nosaltres.