Aquest any les festes sembla que s’amunteguen, ja que ahir tancàvem la Vuitena del Nadal amb la Solemnitat de Maria, Mare de Déu, i avui, aquest segon diumenge, les lectures connecten directament amb el dia de Nadal i amb la gran tradició bíblica i la gran Tradició de la nostra església a occident. Es tracta de la revelació del misteri diví que es fa present en l’encarnació que ha portat el Verb o la Paraula Viva de Déu en la nostra realitat humana. A l’entranya d’aquesta experiència i aquesta reflexió hi ha la Saviesa divina (primera lectura), alhora revelació i atribut diví que en certa manera es “personalitza” a la feina dels savis d’Israel que saben extreure tant de la seva fe com de la realitat com està parlant o manifestant-se el Déu mateix de l’Aliança. En aquest text, de fet, la Saviesa “es lloa a si mateixa”, és a dir, parla i es manifesta enmig de l’assemblea, sobre ella i les seves obres i rep les lloances i el reconeixement del poble creient. Però els evangelistes i teòlegs cristians van comprendre a aquesta llum, entre d’altres, la veritable realitat de Jesús, el Messies. Ell era la Paraula viva de Déu, el seu Verb etern, que comparteix amb Déu la mateixa substància o naturalesa. Existeix i és “al principi”, al costat de Déu, sent Déu. Com a tal Verb va ser el motiu de la creació i va estar present així al nostre origen. El Verb Etern era llum però mai no es va imposar, al contrari, necessita sempre ser acollit com a tal. Aquest text no és una mena de poema mític o de lloança sinó històric: la llum veritable, que brilla per si mateixa, no va ser coneguda. Més encara: va ser rebutjada pels seus, pels que havien rebut l’Aliança i l’esperaven o això deien.
Encara que just aquí s’insereix la Bona Nova: ahir, avui, sempre “a tots els qui el van rebre els va donar potestat de ser fills de Déu”, un do que és independent del voler de l’home o de la sang o la Llei, és pura Gràcia i Veritat com el mateix Verb. Sens dubte que no hi ha millor manera d’anunciar tot allò que l’Evangeli revela després sobre l’acció històrica d’aquesta Gràcia i la manifestació d’aquesta Veritat. Tot allò que passa, tot allò que vivim està en estretíssima relació de sentit, de llum, de carn i sang amb Déu mateix. Del seu si va venir el seu Verb per ser la nostra llum i la nostra vida, per quedar-se amb nosaltres fins que ens pugui tornar al si de Déu, assumint cadascuna de les nostres vides i històries.
Primera lectura
Lectura del llibre de l’Eclesiàstic 24, 1-2. 8-12
La saviesa s’alaba a si mateixa, es gloria enmig del seu poble, obre la boca a l’assemblea de l’altíssim i es gloria davant de les seves Potestats. Enmig del seu poble serà exalçada, i admirada a la congregació plena dels sants; rebrà lloances de la munió dels escollits i serà beneïda entre els beneïts. El Creador de l’Univers em va ordenar, el Creador va establir la meva estada: «Habita a Jacob, sigui Israel la teva heretat». Des del principi, abans dels segles, em va crear, i no cessaré mai. A la santa casa, en la seva presència, vaig oferir culte ia Sió em vaig establir; a la ciutat escollida em va fer descansar, a Jerusalem resideix el meu poder. Vaig arrelar entre un poble gloriós, en la porció del Senyor, en la seva heretat, i resideixo en la congregació plena dels sants.
Segunda lectura
Lectura de la carta de Sant Pau als Efesis 1, 3-6. 15-18
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota benedicció espiritual al cel, ja que en ell ens va triar abans de la creació del món perquè fóssim sants i sense taca en la seva presència, pel amor; ens va destinar a ser els seus fills adoptius per Jesucrist conforme al beneplàcit de la seva voluntat, per a lloança i glòria de la seva gràcia, amb la qual ens va fer grats a l’Estimat. Per això, també jo, en tenir notícies de la vostra fe en el Senyor Jesús i de la caritat amb tots els sants, no paro de donar gràcies per vosaltres, en recordar-vos en les meves oracions, perquè el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria, us concedeixi l’Esperit de saviesa i de revelació per conèixer-lo; il·luminant els ulls del vostre cor, perquè sapigueu quina és l’esperança que us crida, quines les riqueses de glòria deixades en la seva herència als sants.
Evangelio
† Lectura del sant Evangeli segons sant Joan 1, 1-18
Al principi existia el Verb, i el Verb estava al costat de Déu, i el Verb era Déu. Ell era al principi al costat de Déu. Tot es va fer per ell, i sense ell no es va fer res del que ha estat fet. Hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. I la llum brilla a les tenebres, i les tenebres no la van rebre. Hubo un hombre enviado por Dios, que se llamaba Juan. Aquest va venir com a testimoni, per donar testimoni de la llum, perquè per ell tots creguessin. No era ell la llum, sinó el que havia de donar testimoni de la llum. El Verb era la llum veritable, que il·lumina tot home, que ve a aquest món. Al món estava, i el món es va fer per ell, i el món no el va conèixer. Va venir als seus, i els seus no el van rebre. Però a tots els qui el van rebre els va donar la potestat de ser fills de Déu, als qui creuen en nom seu, que no han nascut de la sang, ni de la voluntat de la carn, ni del voler de l’home, sinó de Déu. I el Verb es va fer carn, i va habitar entre nosaltres, i hem vist la seva glòria, glòria com unigènit del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan en dóna testimoni i clama: –Aquest era de qui jo vaig dir: “El qui ve després de mi ha estat anteposat a mi, perquè existia abans que jo”. Doncs de la seva plenitud tots hem rebut gràcia per gràcia. Perquè la Llei va ser donada per Moisès; la gràcia i la veritat van venir per Jesucrist. A Déu ningú no l’ha vist mai: el Fill únic, que és al si del Pare, és qui l’ha donat a conèixer.