La Paraula de Déu, especialment l’Evangeli, ens continua recordant que la principal sensació de la Pasqua que podem i hem de copsar és la presència efectiva, viva, actuant de Jesucrist entre nosaltres des d’aquell primer matí de Pasqua, primer dia de la nova vida i la nova creació. Avui, se’ns recorda que el propòsit principal del misteri pasqual va ser, i és encara, mostrar-nos l’amor immens de Déu, el nostre Pare. L’ amor de Déu, no són paraules, desitjos o idees, solament, sinó que s’ha fet realitat través de tots els sofriments del Fill i dels que l’han seguit des de llavors. Déu, el Pare, ens va estimar i ens envià al seu propi Fill perquè, amb el seu amor humà, ens fes comprendre i sentir aquest amor de Déu. La tasca d’aquells que ho hem vist i cregut és romandre en aquest amor, fer-ne el principal suport en aquesta vida. Creure en Crist significa entendre que vivim immersos en aquest amor i que per a fer-lo efectiu ens cal guardar els manaments que són el camí concret d’aquest amor. Així ho ha mostrat Jesús amb la seva pròpia vida, que ha estat d’obediència plena al Pare i manifestació, compliment, de tots aquests manaments. Estimar és viure segons els manaments de Déu i de Crist i equival a continuar per aquest camí que porta a la plenitud i a la veritable alegria. Una bona part de la vida és sofriment i esforç però l’amor dona ple sentit a tot això, ens posa davant en cada gest d’amor, la meta de tot això, que no és altra que compartir la mateixa vida de Déu en l’eternitat juntament amb aquells que també ho desitgen. Jesús ho deia clarament: el seu veritable manament és que ens estimem tal com ens sentim i sabem estimats per Ell. I aquest amor seu és d’Algú que ha donat la seva vida pels qui considera amics, per nosaltres, als qui coneix perquè ens va crear i ara ens ha redimit. Com sempre en la fe cristiana, primer cal rebre: Crist ens diu amics, ja no som servents ni súbdits ni fidels, tot i que també. Però per sobre de tot, ens amics, la qual cosa és un regal, però com tots els veritables regals, venen acompanyats d’una invitació a l’esforç i al lliurament. L’amistat és una relació recíproca i Déu, en Crist, ens l’ofereix. Amb el seu Fill ens ha donat tant, a Ell mateix, que ens ha fet de la família, adoptant-nos com a fills perquè puguem ser germans. Però la dimensió d’ “amic” inclou també la llibertat: sortir de nosaltres mateixos per deixar-nos trobar i trobar-lo, per a dialogar lliurement i fer créixer l’amistat escoltant-lo amb fidelitat a la seva Paraula. Perseverant, romanent, aprofundint aquesta amistat, coneixem els més alts misteris de Déu, qui és i com és el nostre suport, el nostre present i el nostre futur. Si realment ens obrim a aquesta amistat ja no hi ha secrets, perquè ens reconstrueix i ens introdueix en la major confiança que existeix. No hem arribat fins aquí per casualitat o per comprar o fer això o allò altre sinó perquè hem estat escollits personalment, assenyalats, i en això es basa en la seva arrel l’amistat. I com tota amistat, com tot amor, la finalitat és donar fruit i obtenir el millor de la vida, que no són els béns sinó la veritable confiança que donen l’amor autèntic i l’amistat que permeten avançar amb seguretat per la vida. Només aquest amor, aquesta amistat són el fonament de la comunitat cristiana, experiència i pregustació del món nou que ja és aquí amb tota la seva força.
Primera lectura: Hechos de los apóstoles 10, 25-26. 34-35. 44-48
Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li:
«Posa’t dret, que jo soc home, igual que tu.»
Llavors Pere prengué la paraula i digué:
«Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.»
Mentre Pere deia això, l’Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació.
Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranyaren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus.
De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué:
«Qui pot excloure de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?»
Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist.
LDesprés li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.
Segunda lectura: 1Juan 4, 7-10
Estimats:
Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix.
Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és
amor.
Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell.
L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.
Evangelio: Juan 15, 9-17
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc.
Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té.
Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena.
El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics.
Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano.
Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.
No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre.
I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu.
Això us mano: que us estimeu els uns als altres.»