Tal com apuntàvem a la notícia anterior, el divendres dia 11 a la tarda, el pare vicari Obdulio Penayo, va acompanyar el nostre provincial al convent de les nostres monges a Caacupé (a unes dues hores en cotxe de la capital, Asunción), on va pernoctar; d’aquesta manera, des de primera hora del dissabte, va poder compartir amb les germanes l’Eucaristia i l’esmorzar, va tenir molt de temps de diàleg, especialment sobre la vocació de cadascuna i cadascun d’ells i, per descomptat, va poder respondre a les seves preguntes sobre els germans d’Espanya que van viure i van servir aquí en etapes anteriors i sobre les perspectives de la Província… Després de dinar, i la foto de família al bonic claustre, a l’entorn imatge de la Verge del Carme, van emprendre les tres hores i mitja de viatge fins a la seva següent destinació.
Poc abans de dos quarts de sis de la tarda, van arribar al monestir de Ciudad del Este, a temps per participar en el cant de la Salve i el res de Vespres amb la comunitat. Acabada l’hora d’oració, Antonio Ángel va poder saludar tranquil·lament a totes les religioses, i compartir el sopar i la recreació amb elles; amb converses i intercanvis en la mateixa línia dels ressenyats més amunt. També, abans de començar un altre llarg viatge, al matí va compartir amb la comunitat l’oració, l’Eucaristia dominical, l’esmorzar i la recreació. A la foto amb el Provincial es pot comprovar la joventut d’aquesta comunitat per la quantitat de germanes amb vel blanc. La tercera etapa d’aquesta gira per l’interior de Paraguai va portar a Obdulio i a Antonio Ángel fins al monestir de la ciutat d’Encarnación
. Abans, però, van fer una parada de mitja hora per a visitar les restes de la missió o ‘reducción’ jesuïta de la Santíssima Trinidad del Paranà, emotiva per veure i intuir l’obra evangelitzadora i social que allí es va realitzar; encara que també esborrona recordar perquè i com va ser aniquilada. Per descomptat, amb les germanes d’Encarnación van poder compartir una vegada més el bonic programa d’aquests dies: oració del matí i Eucaristia, diàlegs fraterns… Les moltes hores de cotxe d’aquests dies, sens dubte que han valgut la pena.
