Valladolid ha retut aquest diumenge, 20 de juliol, un merescut homenatge a una de les figures intel·lectuals, espirituals i humanes estimades de la ciutat: el P. Teófanes Egido, carmelita descalç, historiador i cronista oficial de la ciutat. Han assistit a l’acte l’alcalde de Valladolid i president de la xarxa de ciutats teresianes, Jesús Julio Carnero, i el superior provincial dels Carmelites Descalços de la Província Ibèrica, P. Francisco Sánchez Oreja, el qual va pronunciar unes paraules de gratitud en nom de l’Orde.
La nova Plaça Teófanes Egido es troba a l’espai per a vianants comprès entre l’Església de San Benito, l’Arxiu Municipal i el Monestir de Santa Isabel, quedant delimitada pels carrers Santo Domingo de Guzmán i Encarnación, en el centre històric de la ciutat. La re configuració del carrer Santo Domingo de Guzmán subratlla el simbolisme del lloc, pròxim al temple on el P. Teófanes va celebrar l’Eucaristia durant dècades i va exercir incansablement el seu ministeri pastoral.
L’alcalde de la ciutat va destacar que “amb aquest gest, Valladolid honra no solament l’intel·lectual brillant i el frare exemplar, sinó el ciutadà compromès, profundament arrelat en la nostra història i vocació espiritual”. La iniciativa s’emmarca en el projecte “Huellas de Teresa”, que promou el llegat cultural i espiritual de santa Teresa de Jesús en les seves fundacions.
Durant l’acte, el P. Francisco Sánchez Oreja va recordar amb emoció que “Teófanes va ser sobretot un frare”. Un frare “dels que haurien agradat a santa Teresa: culte, fratern i dedicat al ministeri sacerdotal”, que va deixar empremta com a animador de novenes, predicador proper i formador de deixebles. El seu magisteri a la Universitat de Valladolid, el seu compromís amb la veritat històrica i la seva profunda humanitat el van convertir en un referent estimat per tothom.
Teófanes Egido (1936-2022), natural de Gajates (Salamanca), va ser catedràtic d’Història Moderna, expert en espiritualitat carmelitana, director del Centro de Estudios Josefinos i prolífic autor. Però sobretot va ser un home humil, un carmelita de pregària i entrega, que va saber unir saviesa i servei.
La ciutat que va ser la seva llar durant més de seixanta anys guarda ara el seu nom en un lloc de memòria i recolliment, com a expressió viva del reconeixement d’un poble a un dels seus millors fills. La Plaza Teófanes Egido resta com testimoniatge permanent d’una vida senzilla, sàvia i profundament evangèlica.