El títol d’aquest article ja expressa el seu contingut. El desenvolupem per a aquelles persones a les quals els agrada fer-ne memòria i conèixer aquest esdeveniment. En aquesta ocasió, tornava a ressonar Còrdova, el lloc on havíem passat els nostres primers anys teresians; altres ho vam continuar a Baeza, Úbeda, Larrea, Àvila i Granada. Però, el primer peu es va posar a Còrdova. El nexe carmelità és el distintiu d’aquestes “trobades” formals i informals, amb una petita estructura molt senzilla.
Només arribar a Còrdova, vam assistir a la visita nocturna “Ànima de Còrdova”, a la Mesquita-Catedral; la bellesa i la força del documental “in situ” ens va impactar. La nit següent, de manera informal, alguns van tornar als monuments cordovesos al coincidir amb la “Nit del patrimoni”, altres van preferir una altra alternativa.
Va començar el dia el dissabte. Horitzons nets. L’autobús ens va pujar a les Ermites. Vam començar amb la visita al monument del Sagrat Cor de Jesús, des d’on vam admirar el bonic panorama. Després, a l’església, vam fer la pregària basada en textos evangèlics, moments de silenci i cants al Nen Jesús de Praga i a la Santíssima Verge del Carme amb les pregàries “Salve Regina”, i “Adiós, Madre divina”. Va ser el moment fort de la jornada. Seguidament vam visitar l’interior de l’església, la casa d’oració i vam recórrer les ermites. Les fotografies van ser protagonistes en tot moment. Es nota que vivim el món de la imatge.
De cara al futur, després d’esmorzar i amb el cafè pel mig, vam dedicar una bona estona a l’elecció del lloc de la propera “trobada”; ens vam decidir per la ciutat de Baeza amb visita a Úbeda i als nostres pares carmelites.
Ens allotgem a la casa hostatgeria del “Castillo de Maimón” (Germans Maristes), a la ciutat califal i a la falda de la seva serra. Un lloc còmode, espaiós, de bon preu i, per al nostre estil de teresians, ideal.
Ens hi apleguem 41 persones, incloent-hi les esposes de molts teresians. El diumenge al matí, després d’esmorzar, vam anar retornant a les nostres llars, acomiadant-nos fins a la trobada de Baeza, si a Déu plau.
La cara visible de l’Orde del Carme la tenim en el pare Paco V (Francisco Víctor López Fernández), i la del grup de teresians en les persones vinculades al lloc on fem les nostres trobades, coordinats per Juan Ávila Mansilla des del grup de wasaps.
