El Santuari de la Mare de Déu del Carme, de l’històric convent de San Cayetano (Còrdova), ha acollit aquesta tarda la solemne exaltació a Mare de Déu del Carme Coronada, del P. Francisco Sánchez Oreja, superior provincial dels Carmelites Descalços de la Província Ibèrica., després de la missa de les 19.30 h, que va reunir gran nombre de fidels, confrares i devots de la Verge.
El P. Francisco va oferir una exaltació profundament espiritual i afectiva, com una veritable confessió pública d’amor a Maria, entrellaçant la tradició carmelitana, el sentir del poble de Còrdova i l’experiència personal dels qui cerquem diàriament l’empara de la Mare de Déu del Carme Coronada. En un text marcat per la bellesa poètica i la profunditat teològica, el provincial va convidar a contemplar a la Verge com a Mare, Senyora del Carmel, Reina servidora i guia segura en la nit de l’esperit, recollint alguns passatges emblemàtics de l’espiritualitat carmelitana.
En la seva intervenció, el P. Sánchez Oreja va evocar la tradició viva del convent de San Cayetano, “on la pedra resa, el silenci predica i l’ànima troba la pau de Déu”, subratllant el caràcter sagrat i maternal d’aquest santuari cordovès. Va assenyalar també l’íntima unió entre la ciutat i la seva Verge Coronada: “quan Còrdova la va coronar, va coronar també la seva fe, la seva història i la seva esperança”.
Un dels moments més emotius va ser la referència a l’escapulari del Carme, presentat com “la carícia contínua d’una Mare”, signe de filiació, promesa de protecció i crida a una vida evangèlica que reflecteixi el rostre de Crist. El provincial va recordar que per als sants del Carmel l’escapulari és abraçada, aliança i missió: “un signe senzill, però profund, de la protecció materna de Maria”.
També va tenir també paraules d’afecte i gratitud per a la ‘Hermandad del Carmen Coronada’, reconeixent la seva tasca callada, generosa i entregada: “el vostre treball no és organització, és fe; no és esforç, és afecte”. Igualment, va dirigir un missatge de proximitat a la comunitat carmelita de San Cayetano, que va definir com a “respir ocult del santuari, custodis silenciosos, sentinelles de l’amor de la Mare”.
L’exaltació va finalitzar amb una oració final plena de tendresa i confiança, per encomanar a la Verge totes les famílies cordoveses, els malalts, els joves i els qui cerquen consol sota el seu mantell. Va acabar proclamant amb el poble:
«Visca Mare de Déu del Carme Coronada! Visca la Reina de San Cayetano!»