L’Assumpció de Maria el misteri i la festa litúrgica el 15 d’agost són memorables en la vida de santa Teresa per tres fets diversos que trobem en el Llibre de la Vida.
El primer fet va succeir el 15 d’agost de 1539, quan Teresa havia tornat de Becedas, malalta i espatllada pels beuratges de la remeiera: Teresa es vol confessar per celebrar la festa de l’ Assumpció, però ni li ho van permetre. I aquella mateixa nit li sorgeix el ‘paroxisme’ que ‘vaig estar poc menys de quatre dies sense sentits’ (V 5,9). Però no va sucumbir a la mort. Potser es referia al seu acolliment a la maternitat de María: ‘…ho vaig fer amb simplicitat, i penso que m’ha servit, perquè sempre que m’he encomanant a aquesta Verge sobirana, l’he trobada de manera ben evident…’ (1,7).
El segon fet s’esdevé ja en un altre nivell clarament místic. Va ser el 15 d’agost de 1561. Estant a l’església de Sant Tomàs d’Àvila, durant els preparatius de la fundació del Carmel de Sant Josep, Teresa té la més bella de les seves mariofanies: ‘Vaig veure la Verge al costat dret i sant Josep a l’esquerre…’ (33,14-15). I segueix una detallada descripció, que acaba amb aquests detalls: ‘La bellesa que vaig veure en la Verge, nostra Senyora, era grandíssima. No vaig poder discernir cap tret particular, sinó solament el conjunt de les faccions del seu rostre. Anava vestida de blanc amb una resplendor grandíssima, no enlluernadora, sinó suau. Després d’estar-se una estona amb mi… em va semblar que els veia pujar al cel (a la Verge i a San José) amb una gran multitud d’àngels. Vaig romandre amb una soledat molt gran…’ (33,15).
Encara un tercer episodi, ocorregut de nou el dia de l’Assumpció, probablement en el nou Carmel de Sant Josep, entre 1563 i 1565. Ho explica ella mateixa a Vida 39,26: ‘Un dia de l’Assumpció de la Reina dels Àngels i Senyora nostra, el Senyor em va voler fer la gràcia que en èxtasi se’m representés la seva pujada al cel, i l’alegria i solemnitat amb què era rebuda i el lloc on és… La glòria del meu esperit per veure tanta glòria va ser grandíssima… Em va quedar un gran desig de servir aquesta Senyora, que tant ha merescut’.
En la festa de l’Assumpció de Maria, l’any 1568, Teresa va inaugurar el Carmel de Valladolid (F 10,6). En el seu breviari la litúrgia de l’Assumpció revestia especial solemnitat (folis 323r-327v), amb una bella estampa del misteri, a tota pàgina: la Verge coronada com a reina, escortada d’àngels, s’eleva davant els ulls atònits dels deu apòstols. Maria.
P. Tomás Álvarez