Professió solemne de fra José Carlos de la Verge del Carmen
Avui, 12 d’octubre, en el qual celebrem la festa Nostra Senyora la Mare de Déu del Pilar fra José Carlos de la Verge del Carme ha fet la seva professió solemne.
La celebració, presidida pel P. provincial, Francisco Sánchez Oreja, va ser a l’església conventual del Desert de Nostra Senyora de Betlem “Les Ermites” (Còrdova).
Hi van ser presents molts carmelites descalços de diferents comunitats de la Província Ibèrica, membres del Carmel Seglar, de l’Associació d’Amics de les Ermites, de la confraria del Carme i de la Germandat de la comunitat de San Cayetano, i també familiars i amics d’en José Carlos.
A la seva homilia, el P. Francisco Sánchez Oreja ha recordat les singularitats del carisma teresià dins de la vocació religiosa. “Durant els darrers anys has rebut una intensa formació no només a nivell universitari, aprenent la doctrina de la Mare Església, sinó que també ho has ampliat l’ensenyament des del punt de vista del carisma teresià: la vida d’oració, la fraternitat en la vida comunitària, la missió i l’apostolat, que suposa el lliurament de la vida sencera, del tot de la teva persona, sense deixar lloc a distraccions, sense estar dubtant si meitat dins i meitat fora del compromís”.
El P. provincial també ha senyalat la gran importància que té la comunitat per a un carmelita descalç. “La vida espiritualment sana de la comunitat de frares en la qual vius serà el terreny adobat i preparat perquè vagis donant fruit… una comunitat que ajuda a créixer, que s’organitza, que viu amb a l’Església del lloc, una família entorn de Jesús Bon Pastor, que compta amb les seves germanes les monges de clausura-contemplatives i que sap treballar amb els laics que formen part de la família teresiana, en el teu cas amb la gran família educativa del col·legi Verge del Carme”.
En José Carlos serà ordenat diaca a l’església de les mares Carmelites Descalces de Sevilla el proper 27 d’octubre.
Compartim les paraules expressades pel mateix José Carlos:
«Vull donar gràcies a Déu per tantes coses bones que em regala sempre, per la seva presència viva enmig del nostre món. Li dono gràcies per poder dedicar la meva vida a lliurar-me en obsequi de Jesucrist imitant a la Mare de Déu, amb la companyia dels germans, seguint els consells evangèlics; lliurant-me de tot cor a la família religiosa fundada per santa Teresa de Jesús, per a aconseguir la caritat perfecta al servei de l’Església per mitjà de l’oració i l’activitat apostòlica per a major glòria de Déu-Trinidad… gràcies per poder oferir tot això «de per vida».
