Per sort, el dia 16, el provincial Antonio Ángel, en el vol a Santa Cruz de Bolívia, va estar acompanyat pel P. Leo, el qual passarà dues setmanes ajudant aquesta comunitat. La seva companyia ja hauria estat grata en qualsevol circumstància, però molt més perquè la ciutat porta gairebé un mes en estat d’aturada general, a causa de les justes reivindicacions de la població local davant de la pretensió del Govern de la nació de no actualitzar el cens de la població. El cas és que aquest atur suposa el tall de les avingudes principals i de la major part de les rutes més directes i habituals, de manera que arribar al convent va ser tota una odissea i va suposar tant temps com el viatge des d’Asunción, tot i que el provincial i Leo van comptar amb l’ajuda d’un dels pocs taxistes capaços de sortir al carrer en dies com aquests. Un altre motiu de tranquil·litat per a Antonio Ángel, i un gran regal durant aquest atzarós viatge, va ser la lectura del llibre-testimoni de la nostra germana carmelita seglar Claudia Chávez Boada, “De la Nueva Era a la Buena Nueva”. Claudia i el seu marit Gustavo van anar a l’aeroport per presentar el taxista que hem comentat, en Luis. Allí els hi van regalar una ràpida salutació, unes entranyables abraçades, una foto simpàtica (els frares massa formals, sense atrevir-se a treure’s la mascareta) i aquest impressionant llibre, en el qual Claudia es despulla, com a bona filla de santa Teresa, per explicar la seva “vida mesquina i pecats”, però sobretot a la finalitat de cantar les misericòrdies del Senyor amb ella i, per tant, amb el seu marit i els seus fills.
I després de tant de caos pels carrers, van arribar cap a les 14’30 hores al meravellós oasi que és el nostre convent i casa d’espiritualitat en aquesta ciutat i, millor encara, van ser acollits pels nostres germans mons. Braulio Sáez i Eugenio Sainz de Barana, amb qui van passar tranquil·lament la resta de la jornada. Després de menjar i descansar, van visitar amb detalladament la casa i, després, van compartir Eucaristia amb Vespres, sopar i recreació. L’endemà, dijous 17, va ser també un dia tranquil amb la comunitat, amb la qual Antonio Ángel va tenir una llarga trobada i diàleg. És una gran alegria constatar que el lloc i la comunitat no són només una gràcia per a l’Orde, sinó per a tota aquesta arxidiòcesi, que compta amb un laïcat molt dinàmic i, alhora, desitjosa del que la nostra espiritualitat els pot aportar, a través de l’acolliment, la doctrina i la vida d’aquests germans.
