“Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?”

oDes que Jesús va iniciar, amb decisió, la «pujada» a Jerusalem, la formació dels seus deixebles es centra en els aspectes fonamentals de la vida nova que haurà de començar, i dona molta importància a les relacions, també noves i «desconegudes», que hauran de regir entre els seus seguidors.
Aquesta vegada, són els mateixos deixebles Jaume i Joan, els «fills del tro», els qui donen peu a Jesús fent-li una petició. Potser han tret les seves pròpies conclusions davant els anuncis de Jesús sobre la seva fi. Pressentint-ho, o suposant-s’ho, «es temen», que s’apropa una «batalla» decisiva i que seria bo estar ben situats quan això passi, ja sigui per destacar o per heretar el lideratge de la causa. Però això, li demanen directament poder «seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra», els llocs principals tant en la lluita com en el futur «govern».
Jesús no els hi retreu res, tampoc els esbronca com faríem nosaltres, indignats per aquesta gosadia i falta d’humilitat sinó que, com fa sempre que pot, els instrueix, a ells i a nosaltres. Per això els pregunta si estan disposats a passar per on Ell ha de passar, tal com ho va anunciant. Els parla d’un «calze» que s’ha de beure i d’un «baptisme» que haurien de passar, referint-se a la aflicció que Ell mateix haurà d’afrontar. No es refereix a cap lluita oberta, cap batalla, sinó a una situació que s’ha de «passar», és a dir, patir, suportar. Ells es mostren disposats a passar pel mateix tràngol que Jesús i Ell reconeix que, almenys, són valents, que estan disposats a seguir-lo fins on sigui, la qual cosa sempre és bo i especialment recomanable en els nostres temps, sobrats de paraules i amb pocs ànims per afrontar el que calgui.
Jesús els concedeix el que volen, el que pot ser: travessar com Ell –amb Ell– el menyspreu, el sofriment i la mort, però els llocs d’honor estan ja reservats i únicament el Pare els concedirà.
Els altres s’indignen –potser haurien volgut demanar el mateix i no han gosat– i llavors Jesús aprofita per mostrar-los el seu ensenyament fonamental: la vostra família, comunitat, societat no ha de ser com les que ja existeixen; han de superar les formes de relació comunitàries i socials que imperen sostingudes per la força i la força repressora a qualsevol preu.
La nova grandesa comença en el reconeixement de la pròpia petitesa i dependència, de Déu i els uns dels altres, i s’arrela en el servei al pròxim, a posar el bé de l’altre pel damunt del propi. I la raó fonamental és, també, la mateixa Persona del Fill de l’Home, que essent qui té més dret al poder i el govern, en canvi, ha vingut a servir, no a ser servit. Això només serà possible quan el cor humà es deslliuri de les ànsies de poder on creu que es fonamenta la seva seguretat i obtingui el que necessita quan, juntament amb Jesús, travessi el baptisme i begui del calze que dona la vida nova.