Al costat del sepulcre de sant Joan de la Creu, en el monestir que ell mateix va fundar i del qual va ser primer prior, la diòcesi de Segòvia ha inaugurat solemnement l’Any Jubilar Santjoanista, amb motiu del III Centenari de la seva canonització (1725) i del I Centenari de la seva proclamació com a doctor de l’Església (1925).
La celebració eucarística va estar presidida pel bisbe de Segòvia, qui, en la seva homilia, va subratllar la vigència espiritual i teològica de sant Joan de la Creu com a mestre per a l’home d’avui, especialment en un context marcat pel desenvolupament científic i tècnic, però també per una profunda set de sentit. Recordant una pregunta del llibre de la Saviesa, el prelat va convidar a confrontar el coneixement humà amb la veritable saviesa que procedeix de Déu, aquesta saviesa “divina, misteriosa i amagada” de la qual parla sant Pau i que sant Joan de la Creu va encarnar plenament en la seva vida.
Des de Segòvia, el bisbe va expressar la comunió amb els altres llocs santjoanistes que celebren aquest any Jubilar: la diòcesi d’Àvila, amb Fontiveros, lloc natal del sant, i Duruelo, primera fundació masculina del Carmel Descalç; i la diòcesi de Jaén, amb Úbeda, on sant Joan de la Creu va lliurar la seva vida en moment del res de matines. També, va recordar la comunió episcopal i el treball conjunt que va fer possible la concessió d’aquest jubileu, agraint especialment la col·laboració del prior general de l’Orde, el pare Miguel Márquez, i la sol·licitud realitzada en el seu moment pel bisbe emèrit de Segòvia, Mons. César Franco.
Inspirant-se en les paraules de sant Joan Pau II, pronunciades durant la seva històrica visita al sepulcre de sant Joan de la Creu, el bisbe va convidar a redescobrir el sant com a “amic i mestre que ens indica la llum que brilla en la foscor per caminar sempre cap a Déu”. En aquest sentit, va assenyalar tres grans claus de l’espiritualitat santjoanista especialment actuals.
En primer lloc, el despullament interior, no com a menyspreu de la creació, sinó com a purificació de l’amor perquè res eclipsi Déu. Davant de la fascinació pel poder, la riquesa o la fama, sant Joan de la Creu recorda que només contemplant Crist s’eixampla veritablement el cor i s’aprèn a estimar Déu com Ell vol ser estimat.
En segon lloc, va destacar l’amor a l’Església i a la seva unitat, tan necessari en el moment present. Sant Joan de la Creu i santa Teresa de Jesús van viure la seva fidelitat eclesial en temps complexos, marcats per ferides i tensions, mostrant que la veritable reforma neix de la comunió, la conversió personal i l’acció de Déu en els petits.
Finalment, el bisbe va subratllar la importància del silenci, com a camí per a accedir a la saviesa amagada de la creu. En una època dominada pel soroll interior i mediàtic, va recordar que només el silenci habitat per l’oració permet escoltar Déu i abraçar la saviesa de l’amor que es lliura en l’ocult i se solidaritza amb els qui sofreixen.
L’homilia va acabar amb una oració perquè tots els pelegrins que s’acostin durant aquest any Jubilar als temples jubilars santjoanistes puguin beure de l’esperit que sant Joan de la Creu va deixar en aquests llocs i vegin renovada la seva vida en un amor més veritable i intens a Déu.
Amb aquesta celebració, Segòvia s’afegeix a l’inici d’un temps de gràcia, memòria i renovació espiritual, en el qual la figura i el missatge de sant Joan de la Creu tornen a ressonar amb força per a l’Església i el món d’avui.