El dia 16 d’octubre de 1999, es va inaugurar el nostre museu conventual, conegut com Museu de les Descalces d’Antequera. Així es tancava un capítol molt especial de la llarga història d’aquest Monestir de Sant Josep. Un somni acariciat per la comunitat durant molts anys, sostingut, encoratjat per qui va ser el nostre bisbe, Sr. Ramón Buxarráis. El mateix dia de la inauguració, es van celebrar les Jornades Europees de Patrimoni.
El 23 de desembre de 2005 vam inaugurar una nova sala, la del Naixement, amb un dels seus majors atractius, l’anomenat “Betlem de les Descalces”. Durant aquests anys, també s’han celebrat dues exposicions temporals.
Conscients de l’important patrimoni que custodiàvem a la nostra clausura, s’obrien dues possibilitats que es complementaven mútuament: aportar el nostre granet de sorra a la promoció artística i cultural de la nostra ciutat, Antequera, i a la vegada ser un canal d’evangelització des del silenci dels nostres claustres. Mirant enrere, creiem que no ens vam equivocar.
Al recinte del museu conventual s’hi arriba per una porta petita situada entre l’entrada principal de la nostra església i la porta del monestir, la qual dona a un petit vestíbul on el visitant és atès per un guia. La primera gran sala que es pot visitar és el temple, amb tot el seu conjunt escultòric i pictòric, el retaule i els dos altars laterals. Es continua per la sagristia, i per unes escales es puja a les diferents sales de la part superior: de la Tribuna, de Nicola Fumo, del Naixement, de santa Teresa, la galeria i el pati del ‘Claustrillo’ (pati de columnes d’una antiga casa noble del segle XVI).
El visitant entra en un món nou per a ell, on pot assaborir no solament l’art, la bellesa d’obres com el bust de la Dolorosa del granadí Pedro de Mena i Medrano (1628-1688), donada al convent l’any 1751 per donya Teresa del Castillo atenent la voluntat testamentària del seu espòs don Francisco de Roldán; o l’impressionant quadre de Santa Teresa de Lucca Giordano (1634-1705); el Betlem de les Descalces, on es recreen paisatges inspirats en la part alta de la Ciutat Històrica d’Antequera (s. XVIII i XIX); o els famosos “Quitapesares”, imatges del Nen Jesús ja sacerdot, carmelita, dorment…
Aquest encantador recorregut artístic i cultural, es revesteix d’“un no sé qué que quedan balbucendo” imatges, pintures, gelosies, creus, gravats, brodats, orfebreria, argenteria, claustres… El silenci que ho embolcalla tot amb el seu cant d’eternitat aturat en cada racó, la llum tamisada de cada capvespre acollida entre els cingles de la Divina Pastora… Els mil detalls que parlen a qui transita pel nostre museu d’una cosa més gran, més profunda, més alta, més transcendent…
Va valdre la pena aquell somni d’anys enrere, tant de treball per fer-lo realitat. Tant anar d’un lloc a l’altre perquè cada cosa estigués el seu lloc just… Gràcies, és clar!, al nostre gran amic Jesús Romero Benítez, que des de llavors, i ara encara, ens ha fet costat impulsant, recreant, assessorant amb la seva paraula propera i sàvia.
Estem en Any Jubilar. Les Noces d’Argent del nostre museu conventual ens parlen d’una missió complerta, de la qual realment ens sentim orgulloses, per haver compartit amb qui ens visita el que teníem sempre al nostre costat, amb el sacrifici que això ha suposat per a nosaltres…
Us animem a visitar-nos. La nostra Web “museoconventualantequera.com” és un petit aperitiu d’aquest bonic banquet on, com us dèiem, s’hi apleguen l’art i el diví, la bellesa creada i la Bellesa que portem gravada en el més profund del cor. Que Déu us beneeixi.
