Fa uns dies, li vam preguntar a monsenyor Anníbal Nieto Guerra, OCD, bisbe de Sant Jacinto, de quina manera ha influït el carisma teresià en la seva tasca de pastor, en l’exercici del ministeri episcopal?
Ens ha enviat aquest bonic text per compartir amb tota la Província:
… Vaig ser captivat pel Senyor per a ingressar al Carmel Descalç a través d’un sacerdot que vaig conèixer quan era nen i puc assegurar que des d’aquell dia no he deixat de ser carmelita descalç en tot el que soc i faig. Aquest testimoniatge vocacional el comparteixo moltes vegades perquè crec que la nostra vida és el que atreu veritable i definitivament les persones a realitzar-se en qualsevol estat de vida al qual estiguin cridades, i molt especialment en la vida sacerdotal i religiosa.
Des dels meus primers anys de formació vaig tenir bons mestres que em van ajudar a conèixer i estimar el nostre carisma i sobretot a tractar de fer-lo vida…
L’oració, com a relació d’amor i confiança que es realitza en l’amistat amb Jesús, ha sostingut la meva vocació i la meva labor pastoral; personalment m’agrada resar durant els viatges per carretera contemplant l’exuberant vegetació i la seva bellesa; el meu cor, que de per si ja ho era, s’ha fet més sensible al dolor humà palpant la pobresa, la lluita, la impotència i l’esperança de la nostra gent.
En els meus anys de rector, en una de les parròquies que tenim els carmelites a Guayaquil, vaig dirigir espais d’oració contemplativa durant vint-i-un anys i continuo fent-ho ara com a bisbe amb petits grups a la cocatedral Divino Niño, de la meva diòcesi, almenys una vegada al mes, però també en els retirs amb religioses, reunions amb el clergat, moviments i grups laicals i quan visito els Recintes (zones rurals) de la meva Diòcesi de Sant Jacinto. Curiosament també en les assemblees episcopals em demanen preparar els espais orants durant les reunions, perquè “això ho fa bé un carmelita”.
Promoc l’oració teresiana perquè estic convençut que no hi ha experiència més transformant per a la persona que la trobada íntima amb l’Amic que ens espera en el nostre interior per sadollar la nostra fam i la nostra set… Fruit de la meva experiència en la pastoral orant, són alguns llibres amb doctrina teresiana i reflexions que poden il·luminar el camí espiritual de qualsevol lector. Entre aquest llibres hi ha: “Encuentros de oración con Teresa de Jesús”, “Orar desde el sufrimiento”, “Orar en todo momento”, CD “Canciones y Plegarias”
Amb la senzillesa, proximitat i fraternitat que distingeixen a un carmelita dedico temps a escoltar, confessar i acompanyar espiritualment les persones, animant en moltes d’elles la sensibilitat i el compromís amb les necessitats d’altres germans la situació dels quals és “vulnerable” i així hem pogut impulsar i tirar endavant projectes i obres socials pel bé de nens, joves, dones, -especialment mares solteres- i adults a la majoria de les parròquies de la diòcesi amb l’ajuda de laics, religioses i sacerdots.
Totes les situacions que afronto cada dia des del meu despatx i a qualsevol lloc, contemplades a la llum de l’Evangeli i dels Sants del Carmel, m’evoquen la Creu i la Resurrecció. Enmig de la pobresa i les mancances materials, les fortes onades de violència que últimament convulsionen el país, es pot sentir com una brisa esperançadora la confiança senzilla posada en l’Únic en qui es pot recolzar la vida; el treball joiós de la gent que viu el dia a dia; l’alegria dels nens i l’afecte de les persones que m’esperen a les parròquies i recintes per a la celebració de Sagraments o altres festivitats, alimenten el meu esperit i eixamplen el meu cor a la gratitud i a la gratuïtat.
Com a bon fill de Maria, la Mare de Déu del Carme, m’alegra haver iniciat a la diòcesi -Ciudad del Milagro- la construcció del primer santuari marià dedicat a Ella a l’Equador, tot esperant que l’obra arribi a bon port, per a glòria de Déu i el bé de moltes persones!
Monsenyor Anníbal Nieto Guerra, OCD