L’espiritualitat de sant Joan de la Creu és totalment teologal. Quan el sant presenta l’esquema teologal (2S c. 6) s’il·lumina i organitza perfectament tot el seu magisteri. A partir d’aquest capítol fins al final de la ‘Subida’ tot és doctrina teologal manifesta. En aquesta substància teologal hi ha empapada la paraula de Déu, de la qual Joan de la Creu n’està enamorat; en aquesta mateixa clau teologal, presenta els misteris de la fe, les làmpades de foc dels atributs divins, això com tot el món de l’enamorament recíproc de Crist Jesús i l’ànima que apareix tant en la ‘Subida-Noche’ com en el ‘Càntico’ i ‘Llama’.
Amb tota exactitud s’ha escrit sobre el magisteri teologal santjoanista: ”La vida teologal és l’actualització i informació de les actituds i comportament de la persona per les tres virtuts teologals. Aquestes integren, orienten, impulsen i transformen la persona i la vida, conferint-los una projecció total vers Déu. Vida de fe, d’esperança i de caritat amb tot el que suposa d’exigències divines i renúncies humanes, espirituals i terrestres” (Isaïes Rodríguez, ‘La vida teologal según el Vaticano II y San Juan de la Cruz’, a Revista de Espiritualidad 27 (1968), 477)
Serà bo reproduir una carta d’Edith Stein escrita el 30 de març de 1940 en la qual apunta a un punt molt important de l’espiritualitat de Joan de la Creu. Edith Stein va rebre una carta d’una religiosa dominica anomenada Agnella Stadtmüller, doctora en filosofia, molt coneguda seva. A la carta li preguntava sobre què entenia sant Joan de la Creu per “amor pur”. Edith contesta exactament al que se li pregunta, amb aquestes paraules:
“Sant Joan de la Creu entén per “amor pur” l’amor de Déu per ell mateix; el d’un cor lliure de tota inclinació a qualsevol cosa creada: a si mateix i a la resta de les criatures, però també a tot consol i coses similars que Déu pugui concedir a l’ànima, a qualsevol forma de devoció especial , etc.; el d’un cor que no desitja una altra cosa sinó que es compleixi la voluntat de Déu i que es deixa guiar per ell sense resistència. El què es pot fer per arribar fins aquí està tractat àmpliament a ‘Subida al Monte Carmelo’ . I, com purifica Déu l’ànima, a la ‘Noche Oscura’.
El resultat, a ‘Llama de amor viva’ i en el ‘Cántico Espiritual’ . Bàsicament tot el camí pot trobar-se en cadascuna de les obres, només que en cada cas s’accentua una etapa o una altra. Però si vostè desitja aprendre l’essencial, recopilat de forma molt més breu, llavors ha d’agafar els escrits breus”.