L’Escapulari de la Mare de Déu del Carme

1 jul. 2024 | Actualitat

Cada any al juliol celebrem la Mare de Déu del Carme, una festa amb un fort arrelament a casa nostra. Honorem la Verge amb la celebració de la santa Missa, les nostres novenes, processons, ofrenes de ciris i flors. I, també, la podem honrar cada dia de l’any, cada hora del dia, cada moment de la nostra vida portant el seu sant escapulari. Tot i que, posteriorment s’han fet escapularis dedicats a altres advocacions, el de la Mare de Déu del Carme va ser el primer i continua sent el principal, de manera que quan diem o escrivim la paraula «escapulari», sense més afegits, tots entenem que es fa referència a l’escapulari de la Verge del Carme.

Sabem que aquesta advocació mariana ve d’orient: el Mont Carmel és una serralada d’Israel, entre el mar Mediterrani i Galilea. Sempre verda, plena de fecunditat i bellesa. Allí, en una de les seves valls, al costat de la Font del Profeta Elías, uns ermitans hi van aixecar una petita església dedicada a nostra Senyora. A partir de 1238, a causa de la pressió dels sarraïns, els eremites van anar emigrant cap a Europa i van anar difonent la devoció a la Mare de Déu, Reina i Bellesa del Mont Carmel. Espanya també es va encomanar d’aquest amor i aquí la coneixem, senzillament, com a Mare de Déu del Carme.

L’especial protecció de la Verge del Carmen vers els seus devots es fa visible en l’escapulari: al principi, una peça de l’hàbit de frares i monges, que es va estendre, en forma apropiada als seglars. L’escapulari de la Mare de Déu del Carme, dues peces de tela que pengen sobre el pit i l’esquena, unides per cintes o fils, fa visibles els braços de la Santíssima Mare de Déu que maternalment envolta i defensa cadascun dels seus fills estimats.

Sens dubte, és un regal de la Mare de Déu a l’Orde carmelità, com ho expressa la tradició que sant Simón Stock, carmelita anglès, el va rebre de Nostra Senyora el 1251. L’empara que ofereix la Verge als qui s’hi acullen és maternal, i com fan sempre les mares, abasta tot temps: en la vida, en el moment de la mort, en el Purgatori.

L’orde carmelità, les confraries del Carme i tots els devots dediquen cada any el 16 de juliol a agrair els beneficis rebuts de tan dolça mare, dedicant-li també tots els dissabtes, dia marià de tota l’Església, dia en què la tradició diu que la Verge del Carme exerceix especialment el seu patrocini sobre les ànimes del Purgatori.