Parlem amb Luis Javier Fernández Frontela, director del Centro Josefino Español. A l’entrevista ens detalla algunes particularitats del Centre i sobretot aprofundeix en la gran devoció de santa Teresa per sant Josep.
Com definiries el Centro Josefino?
El Centro Josefino, situat en el convent de San Benito el Real dels carmelites descalços de Valladolid, és un centre d’estudis i difusió de la figura de sant Josep i tot el que té a veure amb ell. Es va crear els anys quaranta del segle XX pel pare José Antonio Carrasco, com a part essencial de la aleshores brillant Associació Josefina. Té una part dedicada a imatges, gravats, records, objectes de devoció (com ara una relíquia del segle XVII amb una de les còpies de l’anell nupcial que es venerava i es venera a Perusa)
El que té més valor i s’ utilitza més és la seva rica biblioteca josefina (per estudis, art). Hi podem trobar des del primer llibre sobre sant Josep que es va imprimir gairebé en els orígens de la impremta, fins a l’últim que s’hagi editat. Llibres bíblics, teològics, tractats clàssics, i fins i tot material infantil. Hi ha molts fulletons devocionals dels segles XVII fins al XX.
Com que està pensada per a l’estudi de sant Josep, hi ha, a més de les revistes josefines de tot el món, col·leccions bíbliques, talmuds, misnah, enciclopèdies jueves, patrologies, biblioteca d’autors espanyols, col·leccions de sermons, art, literatura, història, i altres instruments per a la recerca sobre aquest tema. Per això també està especialitzada en Bíblia, en cristologia i en mariologia.
El Centro Josefino publica des dels seus inicis la revista popular El Mensajero de San José, i Estudios Josefinos, una revista de recerca i de gran divulgació.
d’estudis sobre sant Josep.
També cal destacar els llibres publicats, entre els quals:
San José, su tiempo y su vida
San José, el hombre, el carpintero, el santo.
San José, modelo de espiritualidad cristiana,
Mi Padre Señor San José. Bocadillos para orar.
Custodio del Redentor (número extraordinari de Estudios Josefinos dedicat al comentari de la exhortació apostòlica de Joan Pau II «Redemptoris Custos»)
Matrimonio y paternidad de San José,
Poemas a San José.
Actes dels Simposis Internacionals sobre sant Josep.
San José en el misterio de Cristo y de la Iglesia,
El Evangelio de San José
Un centro que se cimenta en la gran devoción de Santa Teresa por San José…
Sant Josep forma part del Carisma del Carmel Descalç. La devoció a sant Josep és una de les herències més estimades que hem rebut de la Santa Mare. Ja a principis segle XVI el P. Gracián afirmava que “els que professen aquesta regla de carmelites descalços reconeixen per fundador d’aquesta reforma al gloriós sant Josep, amb la devoció del qual la va fundar la Mare Teresa, de la mateixa manera que tota la religió del Carme reconeix per fundadora la sacratíssima Mare de Déu”. No és d’estranyar, doncs, i és propi de fills estimats, que els carmelites descalços hagin volgut dedicar-se a l’estudi de sant Josep i a la difusió del sant entre el poble fidel Santa Teresa va ‘mamar’ la devoció a sant Josep a seva casa (V 1,1) i especialment en el convent de l’Encarnació. Per a les monges d’aquest monestir d’Àvila era evident que Teresa de Ahumada era devotíssima de sant Josep i contagiava la seva devoció. La devoció de santa Teresa a sant Josep és una dada recordada contínuament per bastants testimonis en els processos de la seva beatificació.
El P. Jerónimo Gracián deia, a la seva obra La Josefina que “Entre les ànimes que he conegut més devotes de sant Josep hi ha la mare Teresa de Jesús, natural d’Àvila, de noble llinatge, fundadora a la terra promesa que és l’Església, de monestirs de ‘San José’ de carmelites descalces…i amb la devoció d’aquest sant va vèncer moltes dificultats i ha fet miracles en vida i en mort”.
Santa Teresa va ser sempre molt devota del sant. Prova d’això va ser que es va encomanar a ell en la greu malaltia que la va tenir a tocar de la mort. I la curació miraculosa de la malaltia per mitjà de sant Josep va ser una fita en el desenvolupament de la seva devoció josefina que va arribar a convertir-se en una veritable experiència relacional, amical, filial amb el seu Pare i Senyor sant Josep. La llista dels sants de la seva devoció que portava en el seu breviari, està encapçalada pel “nostre Pare Sant Josep”.
La devoció de la Santa per sant Josep és una barreja d’afecte, lliurament, veneració, confiança, amor que fa que s’encomani moltes vegades a ell, per viure amb ell. I en aquesta vivència josefina diària, viscuda amb gran intensitat en moments de dificultat espiritual o corporal, s’adona que ha triat un sant ple de bondat i de poder, experimenta que es relaciona amb un Pare i Senyor. N’hi ha prou amb llegir el capítol 6è de la seva Vida per adonar-se fins on arribava aquesta devoció.
La devoció de la Santa per sant Josep assoleix cotes altíssimes en la fundació del primer monestir de San José a Àvila, que ella explica en el Llibre de la Vida, capítols 32 i 33. Quan el funda, es troba lligada pertot arreu, sense diners i sense saber d’on treure’n, ni per al Breu ni per a res. En aquesta situació sense sortida troba l’ajuda el gloriós sant Josep, “a qui m’ havia encomanat prou bé”, “no sabia què fer ni com pagar uns oficials, se’m va aparèixer sant Josep, el meu veritable Pare i Senyor, que em va fer entendre que no em faltarien, que ho concertés, i així ho vaig fer sense tenir un cèntim, i el Senyor em va proveir d’unes maneres que meravellaven els qui ho sentien dir”. .
Per al P. Jerónimo Gracián aquesta ajuda de sant Josep a la Santa no solament es materialitza en el monestir d’Àvila, sinó que s’estén a totes les altres fundacions seves: “de la mateixa manera que el gloriós sant Josep va fer ajudar miraculosament en la fundació d’aquest monestir (de San José d’Àvila), es podria dir de molts altres, tant de frares com de monges, que semblaria impossible haver-ho aconseguit, si aquest gloriós sant no hagués tingut cura d’ aquestes obres”.
Per a Santa Teresa el veritable Fundador, no solament del primer convent, sinó de tota la Reforma és sant Josep. Ho explica el P. Gracián: “…i per això, segons escriu el doctor Ribera, va posar damunt de la porteria de tots els monestirs que va fundar a Nostra Senyora i al gloriós sant Josep; i quan anava a fundar, portava amb ella una imatge d’aquest gloriós Sant, que ara està a Àvila, anomenant-lo fundador d’aquest Orde”.
Diria que santa Teresa és la principal defensora de sant Josep?
Un autor francès del segle XIX, Lucot, deia que “si Gersón, el gran promotor de la devoció a sant Josep a finals de l’Edat Mitja havia fet molt per sant Josep, Teresa va fer mil vegades més per si mateixa, pels religiosos de la seva Reforma i per les religioses del seu Carmel. Sant Josep li deu, sobretot, la seva glòria sobre la terra”.
Per a santa Teresa, tots els convents que va fundant, com el primer d’Àvila, són la casa de sant Josep. Si no totes, la majoria de fundacions porten el títol de sant Josep, no hi ha cap que no estigui presidida i emparada per la imatge del Sant. Celebrava les festes de sant Josep amb tota la solemnitat que podia. A les seves Constitucions va deixar prescrit: “Els diumenges i dies de festa, que es canti Missa, Vespres i Matines. Els dies primers de Pasqua i altres dies de solemnitat es podran cantar Laudes, especialment el dia del gloriós sant Josep”
Com es nota l’empremta josefina en els inicis del Carmel Descalç?
L’expressió tan entranyable de santa Teresa “el meu Pare i Senyor Sant Josep”, que escriu fins a deu vegades en els seus escrits, serà també molt utilitzada per les primeres generacions de carmelites descalços que s’adrecen al Sant com “el meu veritable pare i senyor”, “el gloriosíssim pare nostre Sant Joseph”, “el meu pare gloriós Sant Joseph”. Aquells carmelites estaven convençuts que “no solament el mereixem per Protector, sinó com a Pare afectuós”. No veien bé dirigir-se a ell com sant Josep a seques, expressió que consideraven massa freda, d’aquí ve que sempre hi afegissin l’apel·latiu familiar de “el nostre Pare”. La fórmula pare i senyor, atribuïda a sant Josep per Santa Teresa es va fer d’ús comú entre les primeres generacions de carmelites descalços.
Una altra manera de demostrar el carisma josefí del Carmen Descalç és ell fet de proclamar sant Josep Patró de la Província en el primer capítol que els descalços van celebrar a Alcalá el 1581: “A la gloriosíssima Verge i el seu benaurat Espòs sant Josehp, als qui la nostra santa Religió té per particulars patrons i advocats”. Proclamació que s’anirà repetint en els Capítols posteriors de 1583, 1585, 1587.
Quan en capítol de 1588, celebrat a Madrid, els descalços es van dividir en cinc províncies, es donà el títol de sant Josep a la de la Corona d’Aragó. En la Instrucció de novicis de 1591 es recomana al mestre que demani, “per intercessió de la gloriosíssima Verge i el seu beneït Espòs Sant Josep, a qui la nostra religió té per particulars patrons i advocats» la gràcia de «criar» novicis”. I es presenta sant Josep com a model de vida per al carmelita, especialment pel que fa a intimitat divina del tracte amb Déu, amb Jesús. En el noviciat de Pastrana estava establerta la pràctica de l’Esclavitud josefina.
Els descalços van treballar perquè se’ls concedís la festa del patrocini, la qual serà concedida per Innocenci XI en 1681. Van argumentar per a defensar el patrocini del Sant que a ell, “poderós en tot”, se li deu “l’estabilitat i la rectitud de les lleis, la successió de la religió profètica, la renovació del temple de la religió, l’encert de les eleccions, el lluïment d’aquesta celebritat, el suprem cap que gaudim per corona millor de la religió, la teva protecció i, sobretot i el que més t’agraïm és ‘haver-nos donat a Crist Senyor Nostre”.
I actualment?
És cert que s’han perdut moltes expressions externes de la devoció a sant Josep. Suposo que qualsevol carmelita, encara que només sigui per fidelitat als desitjos de la Santa Mare, és devot de sant Josep. Però també és cert que ja no se celebra la festa del Patrocini, ni la dels Desposoris tan pròpies del Carmel Descalç. No crec que sigui massa demanar, encara que només es quedi en un desig, que els nostres superiors treballessin per restaurar la festa del Patrocini de Sant Josep sobre l’Orde del Carme. Encara que continuem resant diàriament l’oració a sant Josep entre les oracions pròpies de l’Orde.
Tot aquest ric patrimoni josefí ha quedat reduït a un lleu enunciat quan s’analitza el paper de la Mare de Déu en la nostra vida, que fa una referència a sant Josep, al qual es presenta com l’inseparable de Maria. Venerat com a humil servidor de Crist i de la seva Mare. Exemple viu de comunió orant amb Jesús. Providencial protector de l’Orde: “La nostra família professa un mateix afecte teologal als qui Déu, en idèntic designi d’amor, va voler associar privilegiadament al misteri de l’Encarnació del seu Fill. En efecte, alimentats amb l’esperit de santa Teresa, estimem inseparablement a la Mare de Déu i al seu espòs sant Josep i el venerem com a humil servidor de Crist i de la seva Mare, exemple viu de comunió orant amb Jesús i providencial protector del nostre Orde” (Constitucions 3, 52).
Quina cita teresiana ens recomanes per comprendre aquesta relació?
El P. Román Llamas, que ho sabia tot sobre sant Josep, deia que santa Teresa no parla explícitament de les virtuts de sant Josep ni les proposa com a model d’imitació, com fa amb les de la Mare de Déu. Únicament posa com a model la seva oració. Sant Josep és mestre d’oració, és a dir, de tracte íntim i amorós amb Déu Pare, amb Jesús. I l’oració és l’element essencial del seu carisma.
Més que una frase, recomano tot un text, el capítol 6 del Llibre de la Vida, que és un panegíric Josefí. Pocs textos com aquest escrit teresià han influït tant en la propagació de la devoció a sant Josep. Aquí la Santa, des de l’experiència, ens parla de la grandesa, el poder i bondat de sant Josep: “Vaig prendre per advocat i senyor el gloriós sant Josep, i m’hi vaig encomanar molt. Vaig veure clar que aquest pare i senyor meu em va treure amb més bé del que jo li sabia demanar tant d’aquesta necessitat com d’altres de més grans referides l’honra i a la pèrdua de l’ànima. Fins ara no recordo que hagi deixat de fer res del que li he suplicat. Les gran gràcies que m’ha fet Déu per mitjà d’aquest benaurat Sant i els perills de cos i d’ànima de què m’ha alliberat són per a meravellar-se’n. Als altres sants sembla que el Senyor els hagi donat la gràcia de socórrer en una sola necessitat; d’aquest gloriós Sant he experimentat que socorre en totes, com si el Senyor ens volgués fer veure que, així com el va obeir en la terra -on el podia manar perquè tenia el nom de pare seu, quan n’era només custodi-, també al cel fa tot el que li demana.” (V 6, 6). “Per la gran experiència que tinc dels béns que aquest gloriós sant aconsegueix de Déu, voldria convèncer tothom que fos devot d’ell ” (V 6,7). “En fi, com a poc discreta que sóc en tota cosa bona, tan sols demano per amor de Déu, que el qui no em cregui ho provi, i veurà per experiència si n’és de gran el bé d’encomanar-se a aquest gloriós patriarca i de tenir-li devoció. Les persones d’oració són les que més aficionades li haurien de ser sempre.” (v 6, 8).
De la lectura del capítulo sexto del Libro de la Vida de Santa Teresa, verdadero panegírico sobre San José, sacamos cuatro conclusiones que revele el entusiasmo de Teresa por el Santo- 1ª. Que le tomó por especial abogado y protector y siempre experimentó su patrocinio corporal y espiritualmente. 2ª. Que su poder de intercesión, muchas veces confirmado, está por encima de todos los demás Santos. 3ª. Que San José nunca desoye a los que le son devotos y hacen particulares servicios. 4ª. Que ejerce un Patrocino singular sobre “personas de oración”.