La Basílica de l’Anunciació de Nostra Senyora del Carme, temple que guarda el sepulcre de santa Teresa de Jesús a Alba de Tormes, té des d’avui amb un nou escut heràldic. L’obra, de l’artista José Ángel Nava, es va presentar en un emotiu acte en el qual l’autor el va definir no com una peça heràldica més, sinó com “un símbol viu, un compendi espiritual que proclama la triple identitat d’aquest lloc sagrat: mariana, carmelitana i teresiana”.
Nava va expressar la seva gratitud a la comunitat carmelitana i al P. Miguel Ángel González, prior del convent, per confiar en ell per a aquest treball: “Cada traç, cada color, cada element que el conforma ha estat pensat i treballat amb reverència, buscant honrar la història, la fe i la bellesa que aquí es respiren”.
El nou emblema, emmarcat en la tradició de l’heràldica eclesiàstica basilical, reforça visualment el títol de basílica que el temple ostenta des del 4 de juliol de 1870, quan el Papa Pius IX el va concedir.
Una síntesi de fe, art i història
L’escut presenta una composició rica i simbòlica que narra la vocació i missió d’aquest lloc sant. Entre els seus elements destaquen:
- El conopeu papal i la creu arquebisbal, signes d’unió amb la Seu de Pere i del patronatge de santa Teresa sobre l’Arxidiòcesi de Valladolid i la Diòcesi de Salamanca.
- Les claus de sant Pere, emblema d’autoritat pontifícia i de la dependència directa de la Basílica al Papa.
- El colom radiant, evocació de l’Esperit Sant i de l’anomenada “Pentecosta teresiana”.
- L’escussó blau amb les inicials STJ, inspirat en el monograma de l’urna de plata on reposa el cos de la Santa.
- Les quatre quarters principals, que representen el Mont Carmel (origen i senda espiritual), l’urna daurada del sepulcre, el birret doctoral i la ploma d’or, símbols del magisteri i la inspiració literària de Teresa.
- El lema “Regis Superni Nuntia” (Missatgera del Rei Suprem), pres de l’himne litúrgic compost pel Papa Urbà VIII en honor a la Santa.
Una pregària visual per a la posteritat
El nou escut de la Basílica s’erigeix com una “pregària visual”, en paraules del seu autor, i com un signe que perdurarà en el temps. Resumeix segles d’història, devoció i art, proclamant la identitat d’aquest temple com a lloc marià, carmelità i teresià, indissolublement unit al Papa i guardià etern del cos i la memòria de santa Teresa de Jesús, primera dona Doctora de l’Església.