El cap de setmana del 7 al 9 de novembre s’ha fet a la casa d’Espiritualitat dels frares carmelites descalços de Toledo, el curs de formació, oració i convivència dels OCDS de les diferents comunitats, proposat pel Consell Provincial i que es va aprovar a l’última Assemblea provincial.
El curs ha comptat amb la col·laboració del nostre delegat provincial OCDS el P. Francisco Brändle Matesanz com a ponent, de Rafael Martín Lozano i Daniela Biló ocds de les comunitats de Toledo i Salamanca respectivament, que s’han encarregat del disseny i l’organització.
El gran nombre de participants provinents de diferents comunitats com les d’Albacete, Ciudad Real, Còrdova, Granada, Madrid Aranaz i Plaça d’Espanya, Mallorca, Salamanca, Sevilla, Sòria, Toledo, Valladolid i València, van ser acollits entranyablement per alguns germans de la comunitat de Toledo.
Rafael va informar com anava la causa de la beatificació del nostre germà seglar Víctor Rodríguez, amb el qual s’identifica en molts aspectes i ens va comentar que en l’actualitat es troba una mica aturada. Va portar diferents llibres sobre la seva vida, per a la seva venda, per aconseguir fons per a reactivar la causa.
El P. Francisco ens va fer tres xerrades sobre ”Antropologia Santjoanista”, en les quals es van tractar les cançons de la 15 a la 24 del Càntic Espiritual de la versió A. Amb una mirada nova per a poder entendre i viure el misteri de Déu i de l’home des del misteri de l’Encarnació. Comentà que el nostre apropament a Déu acostuma a ser des de la moral en resposta a la pregunta què haig de fer?, en lloc de fer-ho des de l’espiritualitat que respondria a la pregunta què haig de viure?
El P. Francisco ha posat l’accent en el fet que Déu ens ha creat per a la unió amb Ell i ens ha omplert de gràcia i bellesa des de l’inici, per això necessitem parlar més de la gràcia original que del pecat original i digué, com a conclusió, que sant Joan de la Creu en els seus escrits va voler que descobrim el que som realment als ulls de Déu: un Déu enamorat.
També es va treballar en grup la cançó 19 (Mi alma se ha empleado y todo mi caudal en su servicio; ya no guardo ganado, ni ya tengo otro oficio, que ya sólo en amar es mi servicio) i posteriorment es van compartir opinions o ressons dels diferents participants, amb un resultat molt enriquidor.
El darrer dia es va tractar el tema de la “Promeses OCDS” i Daniela Biló va comentar que s’hauria d’incidir en la seva preparació, com també amb els vots, des de la gràcia original amb la qual Déu ens ha creat i no com una renúncia sinó com una vivència del que és el nostre origen, d’aquesta vocació a la unió amb Déu, a la qual tots hem estat cridats. També va indicar que quan es fan les promeses primer es parla de viure els consells evangèlics i després viure segons l’esperit de les benaurances, que són el cor de l’Evangeli, d’on brollen els consells evangèlics, apuntant que potser s’hauria d’invertir l’ordre d’aquestes formulacions.
Durant la trobada també va haver-hi activitats comunitàries com el res de laudes, vespres i el rosari, així com la celebració d’Eucaristies, totes en un ambient de pregària, reflexió i fraternitat.
El curs va acabar amb la celebració de l’Eucaristia dominical presidida per nostre. provincial P. Francisco Sánchez Oreja, durant la qual una germana de la comunitat de Toledo va pronunciar la promesa temporal amb el nom religiós de María Auxiliadora. Finalment hi hagué un dinar de germanor, tot compartint l’agraïment i la joia dels participants.
Que el Senyor ens continuï beneint en el nostre camí d’unió amb Ell.
¡¡¡¡¡Juntos andemos!!!!!
Marisa Camaró Sala, OCDS