Avui és el primer de tots els Diumenges, Dia de la Resurrecció i Dia del Senyor per excel·lència. El que avui celebrem és el que celebrem cada setmana, el compliment de la Pasqua de Crist el Senyor. Avui revivim que realment va ressuscitar d’entre els morts en aquell moment concret de la història, «al tercer dia», Jesús, mort en la creu i enterrat, es «va despertar» de la mort, tal com Ell mateix havia anunciat: » jo lliuro la meva vida per a poder recuperar-la» (Jn 10,18). Aquesta era la Missió que li va encomanar el Pare: lliurar la seva vida lliurement i lliurement també recuperar-la, completant així tot el pla diví de restauració i renovació de la vida creada, començant per l’home, on va sorgir el problema del pecat que va portar que va anar corrompent la natura fins a aquest moment en què Crist, ressuscitant, fa noves totes les coses.
Com dèiem, tot això es va subjectar a un procés històric, tal com ens recorda la primera lectura: «el que va succeir en tota la Judea, començant per Galilea», la història de Jesús que va passar efectivament per aquest món com un home concret anunciant la Veritat i fent el bé, curant tots els oprimits pel mal i el pecat. Aquí va morir, efectivament, en una creu, com un criminal, juntament amb altres criminals, i de la tomba en què el van col·locar, es va aixecar i es va mostrar viu, encara que no a tothom, com abans, sinó davant els testimonis elegits per a convertir-se en missatgers d’aquesta Bona Nova. Ells són els qui ens ho han comptat i transmès, el van tornar a veure viu, i aquesta vegada viu per sempre, van menjar i van beure amb Ell després de la seva resurrecció.
Aquesta és la Tradició viva que rebem i que celebrem avui. Diu l’Evangeli que tot això va succeir realment per salvar-nos i redimir-nos en la nostra carn i la nostra història, que cal esperar per a l’altre món, quan tanquem els ulls, sinó que ho trobem aquí, quan escoltem la Bona Notícia, la creiem, la celebrem i la posem en pràctica vivint segons els manaments d’aquest Jesús que va morir i va ressuscitar per nosaltres.
Tot està relacionat i ho hem celebrat i reviscut aquests dies, des de la Mesa de l’Últim Sopar el dijous i escoltem a Jesús mudar el nostre pa i vi en el seu Cos i la seva Sang, avançant i significant així tot el que va succeir els dos dies següents, convertint-lo en la nostra celebració, en el nostre mode d’accedir al cor d’aquesta salvació i redempció. Oferint l’Eucaristia amb Jesús cada diumenge, cada dia si volem, participem no sols d’un acte de culte, en el més profund i ampli sentit del terme (comunió viva amb Déu, li agraïm la seva salvació oferint el que Ell mateix ens ha donat en redimir-nos), sinó que entrem tots i cadascú en aquest món nou, nou cel i nova terra que han descendit, que descendeixen entre nosaltres (cf. Ap 21,1-3) quan ens reunim com a fills de Déu que hem estat fets per fer el mateix que Ell va fer i continua fent.
Avui és, també, com ens recorda l’Evangeli, el dia per revitalitzar la nostra fe des de l’arrel, amb Maria Magdalena i l’altra Maria, vigilant fora del sepulcre (Mt 27,61). Va ser Maria, precisament, qui s’adonà, a l’alba, que la llosa havia estat llevada. No pren cap iniciativa per si mateixa, sinó que corre a buscar els altres deixebles per contemplar plegats aquesta novetat. Ella, amb Pere i el deixeble estimat de Jesús, representen tota l’església, tots nosaltres. Una església que encara no sap que la seva esperança s’ha complert, que ja eren un poble reunit per Jesús però que ara són el nou Poble de Déu, i estan a punt de conèixer la Bona Notícia esperada des de feia segles: el començament de la nova Creació, perquè quan arriben a la tomba, comproven i creuen, cadascun a la seva manera, que l’Home que va ser el seu amic i mestre, però que era també Déu, ha ressuscitat, que la seva carn humana, la seva naturalesa en comunió amb la nostra, ha vençut la mort, anunciant així que encara que tots nosaltres hàgim de morir i, en el nostre cas, passar pel sepulcre molts més que tres dies, també ressuscitarem per complet l’últim dia. Que, en morir, comprovarem que no morim i si hem mort en la comunió viva amb Jesús, estarem amb Ell, units al seu Cos ressuscitat fins a poder recuperar el nostre.
