Després de passar quatre dies a Cochabamba, el dimecres de matinada, Antonio Ángel va fer el llarg viatge fins a Potosí, acompanyat per la germana Eva, presidenta de la Federació de les nostres monges i conventual d’aquesta comunitat, i pel nostre profés simple fra Fidel. Allà van poder compartir el dinar i la resta del dia amb les germanes, acabant la jornada amb una Eucaristia, amb del Carmel Seglar, i una estona de trobada i recreació, que els germans van animar amb algun ball tradicional amb vestits típics. El dijous, el provincial i Fidel encara van compartir amb les mares de Potosí la Missa i l’esmorzar i, tot seguit, van fer un altre llarg viatge fins a Sucre, al monestir de les nostres germanes.
A Sucre van viure una jornada molt semblant a la del dia abans, però sense trobada amb el Carmel Seglar, perquè no n’hi ha. Però no va sobrar temps, perquè les monges són bastantes més (incloses quatre joves en formació), cosa que va ocupar més temps; encara que se’ls fes curt a tots plegats.
I des de Sucre, van volar a La Paz, amb escala a Santa Cruz, des d’on Fidel va tornar a Cochabamba i el provincial va seguir sol fins al final. Ente l’escala i el trànsit de la ciutat, Antonio Ángel va arribar al convent dels frares gairebé a l’hora del sopar, que va compartir amb els tres membres de la comunitat: Armando Sejas, Matías Baez i David Villarroel. L’endemà, dissabte, després d’esmorzar amb ells, va dedicar gairebé tot el matí a una trobada amb el nombrós i entusiasta Carmel Seglar ‘paceño’. A la tarda, Armando l’acompanyar en una vista a la ciutat. Cap al tard, van compartir l’Eucaristia amb l’Ordre Seglar, amb els representants dels principals grups de la parròquia i amb els fidels habituals d’aquesta Missa. Ahir al matí, el provincial va visitar les nostres monges carmelites descalces i, després, va celebrar l’Eucaristia del migdia, acompanyat de tots els frares. La resta del dia el va dedicar a parlar amb cadascun d’ells i, en acabar el sopar, va tenir una reunió comunitària amb els tres.
Antonio Ángel vol agrair a totes les comunitats, germans i germanes que ha visitat el seu acolliment, el que ha compartit… I també i especialment, al Senyor que ens ha fet Família. Que Ell ens continuï fent créixer en comunió, esperança i en esperit de conversió a tots, en aquest Advent que acabem d’inaugurar.
