Del 26 de febrer al 27 de març el Museu del Santo Ángel de la Comunitat dels Pares Carmelites Descalços de Sevilla acollirà l’exposició “La Cuaresma en Clausura”.
El temps de Quaresma és el més intens en la vida de l’Església, no solament en els temples i els carrers de les nostres ciutats, sinó també en el silenci de les clausures conventuals. Aquesta mostra que organitza el Museu del Santo Ángel vol exposar al públic les pràctiques penitencials i les devocions que es vivien en els claustres i espais conventuals durant la Quaresma i la Setmana Santa. El salm De profundis, ‘Des del més profund us aclamo Senyor, escolteu la meva veu’, dona títol a aquesta mostra. S’hi podran veure una seixantena d’ obres procedents de clausures de les carmelites descalces, que s’exposen per primera vegada al públic.
Hi ha imatges de petit format, destinades per ser venerades a l’oratori o a les fornícules dels claustres; destaquen un magnífic Calvari d’escola castellana del segle XVIII, una petita imatge de Jesús Caigut o el Crist de la Humilitat, de l’escola de Malines, de finals del segle XV o principis del XVI. La imatge del Crucificat es converteix en el símbol de la Quaresma, com veiem en l’esplèndid Crist d’escola italiana del segle XVIII o la meravellosa peça d’ivori filipí del segon terç del segle XVII, amb creu de banús i raïms tallats.
Alguns exemples de Doloroses, d’estètica castellana, aporten el dramatisme del dolor en la Verge, i també algunes pintures, de les que destaca la tabla de la Pietat, d’escola flamenca del cinc-cents, una donació recent al Museu del Santo Ángel. La Mare de Déu amb el Fill als braços, ajudada per sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino.
Sempre són molt entranyables les imatges dels Nens de Passió, com el Bon Pastor, el Natzarè o el Nen en Meditació, obres dels segles XVI al XVIII. Les petites talles dels Nens passionaris, portant la creu, o els instruments de la passió, o asseguts meditant a la roca del Calvari, omplien els convents.
Altres peces que posen en relleu la pietat senzilla són les creus pintades o l’original Viacrucis pintat sobre tabla del segle XVIII, destinats als passadissos dels convents, on les religioses podien fer en privat les estacions com a exercici de pietat individual.
A l’exposició hi ha també alguns elements de la litúrgia ja han quedat en desús, com el famós Tenebrari, espectacular obra de fusta tallada i daurada que presidia l’ofici de Tenebres datat en el segle XVIII. Molt valuosa és la col·lecció d’ornaments de tonalitats morades, dels segles XVIII i XIX, i les capes negres per al Divendres Sant o l’exercici de la Soledat de Maria del Dissabte Sant. Els altars es cobrien amb teles morades per tapar les imatges des del Divendres Sant fins a la celebració de la Vigília Pasqual.
En dues vitrines s’hi exposen petits objectes relacionats amb les penitències: les disciplines, de cordes o de punxes, els cilicis que els religiosos i religioses podien portar sempre amb permís del prior o de la priora. Les disciplines en comunitat eren pròpies dels dilluns, dimecres i divendres, en el ‘de profundis’ o en l’avant cor. Les penitències també eren habituals a les confraries que portaven els seus deixuplinants o flagel·lants. Els dejunis marcaven el temps de Quaresma, tot i que alguns ordes, com el Carmel Descalç, dejunava des de l’Exaltació de la Creu fins a la Pasqua de Resurrecció, així feia abstinència de carn durant tot l’any.
Estampes, petits medallons, creus de marqueteria, llibres de resos i moltes més peces ens submergeixen en aquesta pràctica quaresmal que els ordes religiosos vivien amb intensitat com a preparació de les Festes de Pasqua.
P. Juan Dobado Fernández OCD
Comissari de l’exposició
