El papa Francesc ha publicat avui un bonic escrit sobre santa Teresina. Com que estic de repòs obligatori, perquè em vaig fer mal a una cama, aquests dies només surto de l’habitació per menjar i per a la celebració de la missa de la tarda. És per això que aquest matí he pogut llegir-la amb tranquil·litat i us en faig un resum. Eduardo Sanz de Miguel, ocd.
«La confiança, i res més que la confiança, pot conduir-nos a l’Amor». Aquest text, pres dels escrits de santa Teresina de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, serveix de títol i de punt de partida per a l’exhortació apostòlica del papa Francesc sobre la confiança en l’amor misericordiós de Déu, amb motiu del 150 aniversari del naixement de santa Teresina de Lisieux.
A l’exhortació, el papa afirma que «Teresina és una de les santes més conegudes i volgudes a tot el món. Com succeeix amb sant Francesc d’Assís, és estimada fins i tot per no cristians i no creients. També ha estat reconeguda per la UNESCO entre les figures més significatives per a la humanitat contemporània». Per això, afegeix: «Ens farà bé aprofundir el seu missatge».
Després de recordar la seva trobada amb el papa León XIII i l’enorme influència dels seus escrits en els papes successius (Pius X, que la va considerar «la santa més gran dels temps moderns»; Benet XV, que la va declarar venerable; Pius XI, que la va beatificar, va canonitzar i va declarar patrona de les missions; Pius XII, que la va declarar copatrona de França; Pau VI, que va ser batejat el dia en què ella va morir, oferint els seus sofriments pels nens que fossin batejats aquest dia; Joan Pau II, que la va declarar doctora de l’Església, i Benet XVI, que la va proposar com a «guia per a tots, especialment per als teòlegs»), el papa passa a exposar alguns elements de la seva doctrina, que «forma part del tresor espiritual de l’Església».
EN PRIMER LLOC, subratlla la seva total referència a Jesús, que va viure la seva existència terrestre orientat als altres i ens convida a fer el mateix.
EN SEGON LLOC, subratlla el caminet de la confiança i l’amor que ens proposa Teresina, més enllà de tot mèrit, la qual cosa suposa un estímul per a «els qui es trobin fràgils, limitats, pecadors».
EN TERCER LLOC, parla de «l’amor més gran en la major senzillesa», «en les coses més simples de l’existència quotidiana», en companyia de Maria, que «és la més gran del regne dels cels perquè és la més petita» i en el cor de l’Església «amant, humil i misericordiosa», desitjant viure el seu cel a la terra, fent el bé a les ànimes, vessant una pluja de roses.
EN QUART LLOC i com a conclusió, el papa recorda que Teresina no es deté en coses secundàries, sinó que es concentra en l’essencial de l’evangeli, «que és el més bell, el més gran, el més atractiu i al mateix temps el més necessari». «La seva genialitat consisteix a portar-nos al centre, al que és essencial, al que és indispensable»: la senzillesa, la primacia absoluta de l’amor, la confiança i l’abandó.
El papa acaba amb una bonica pregària:
«Estimada santa Teresina, l’Església necessita fer resplendir el color, el perfum, l’alegria de l’evangeli. Envia’ns les teves roses! Ajuda’ns a confiar sempre, com tu ho vas fer, en el gran amor que Déu ens té, perquè puguem imitar cada dia el teu caminet de santedat. Amén».
P. Eduardo Sanz de Miguel
(Blog: https://padreeduardosanzdemiguel.blogspot.com/)