Anem a Alba de Tormes, vuitena fundació teresiana, on va morir santa Teresa de Jesús el 1582, per parlar amb el P. Miguel Ángel, superior de la comunitat dels pares carmelites i director del Museu Carmus. Parlem del museu teresià i de l’exposició Artis Momentum.
Alba de Tormes es va sumar a la celebració de les efemèrides teresianes del 2022 amb una exposició d’un gran èxit, “Teresa de Jesús: Dona, Santa, Doctora”. Més endavant es va decidir ampliar la mostra de l’Anunciació amb una altra molt ambiciosa en el convent de Sant Joan de la Creu, que continua oberta. Per què aquesta ampliació expositiva?
En primer lloc, donar un espai a les valuoses obres d’art que van anar arribant a Alba de Tormes durant 2022, i que ja no es podien incorporar a l’exposició dels centenaris teresians per motius d’espai, perquè ja no hi cabien al monestir de l’Anunciació de de la Mare de Déu del Carme.
Així va néixer l’exposició de l’any jubilar teresià anomenada Artis momentum: l’art en el temps de santa Teresa de Jesús, que es va inaugurar amb l’anunci del Papa.
També vam voler que aquesta exposició fos un reclam per a pelegrins i turistes amb la finalitat d’oferir-los un apropament atractiu a la figura de santa Teresa de Jesús i de sant Joan de la Creu a Alba de Tormes.
Es tracta, doncs, d’evangelitzar amb l’art i propiciar un apropament a l’espiritualitat cristiana.
El convent és ja de per si un espai històric i d’enorme interès que ofereix un diàleg molt interessant amb les peces exposades. Suposo que li han preguntat en moltes ocasions com ha estat possible el ‘miracle’ de portar a Alba tantes obres i de tant de valor…
Sí, és clar. L’exposició ara està en el seu millor moment, amb 230 peces artístiques de gran valor, la majoria dels segles XVI i XVII.
En aquesta exposició s’hi apleguen harmònicament continent i contingut. Més de 1400 m d’exposició que ocupen tota la planta baixa del convent de Sant Joan de la Creu. L’exposició, a més de facilitar un apropament a les figures dels nostres grans sants, serveix per explicar l’espiritualitat teresiana i santjoanista per mitjà de l’arquitectura pròpia de l’orde de la qual el convent d’Alba de Tormes n’és una mostra gairebé única.
Són més de 1.400 metres quadrats que ara mateix vessen d’art. No és una distribució a l’atzar, sinó que s’ha procurat establir un discurs comprensible per al visitant, teixit a l’entorn de l’espiritualitat del temps de santa Teresa de Jesús.
La imatge de la Santa va pinzellant cadascun dels capítols de la mostra, on ella sempre és recurrent. Les diverses obres d’art en cada una de les seccions són un motiu per submergir al visitant en la profunda espiritualitat del Carmel. Per mitjà de la bellesa de les obres artístiques ens centrem en el temps dels nostres sants i aprofundim en la seva vida i en el seu esperit, en l’ambient conventual, molt adequat per a això, i ens acompanya per la rica història del nostre orde, de llavors i d’ara.
Entre els relats més interessants que es troba el visitant hi ha el diàleg entre l’espiritualitat teresiana i la de sant Francesc d’Assís, representada, ni més ni menys, amb un vibrant quadre d’El Greco.
Entre altres, dediquem un espai de l’exposició a l’espiritualitat franciscana en relació amb santa Teresa de Jesús, destacant l’ajuda que la Santa va trobar en els fills de sant Francesc d’Assís. Es poden veure valuoses escultures i pintures, entre les quals, certament, un oli sobre tela que representa a sant Francesc, d’El Greco, i un altre també de gran bellesa en el qual Murillo representa a sant Antoni de Pàdua.
També és molt interessant alguna incorporació més recent com ara l’escultura del “Niño” de Berruguete que explica la importància d’aquestes figures en temps de la Santa.
Artistes de la pintura i l’escultura de primera línia van trufant cadascun dels apartats de l’exposició; de Berruguete, per exemple, hi ha diverses peces. Les imatges del Nen Jesús que es poden veure són un estímul per aprofundir en una qüestió tan important en espiritualitat teresiana com és la humanitat de Jesucrist.
Tampoc seria just bandejar altres noms propis que aquests mesos estant captivant al visitant. Tenim obres de Gregorio Fernández, de Lucca Giordano, de Tintoretto, Torrrigiano, Battista Gaulli, Murillo…
Es tracta d’una ocasió única per a poder contemplar a Alba de Tormes un conjunt de peces artístiques que pertanyen, la major part, a particulars i diversos col·leccionistes i galeristes d’art.
Una col·lecció tan important per l’autoria de les peces i pel seu nombre ofereix una ocasió única per ser contemplada, fins al 25 de gener, dia en què santa Teresa de Jesús, amb la presència de sant Joan de la Creu, va fundar a Alba de Tormes.
Artis Momentum s’ofereix al visitant com una avantsala per a la visita al Museu Carmus. Una oferta permanent que presenta una experiència espiritual molt intensa en permetre l’accés al cambril on hi ha el sepulcre de santa Teresa de Jesús
El Museu Carmus, el nostre museu permanent, d’una qualitat hística, inigualable, en el qual es mostren les obres d’art del monestir des del segle XVI fins als nostres dies, és un museu viu que es va creixent amb donacions, també en l’actualitat. Els pelegrins que arriben a Alba de Tormes seguint les petjades de santa Teresa de Jesús poden visitar l’església-basílica de l’Anunciació, on hi ha el sepulcre de la Santa i també les més de 800 peces artístiques harmònicament distribuïdes en més de 10 sales que conformen el museu. El sepulcre de la santa i les relíquies majors, estan al cambril que no és pròpiament una sala del museu, sinó un oratori en el qual es produeix una trobada personal del pelegrí amb la santa ‘andariega’. També es visita la sala de les relíquies i la cel·la on va morir la santa, lloc especial d’oració i recolliment.
A més tenim una col·lecció artística molt poc comparable en tota la comunitat autònoma. Hi ha obres molt cèlebres de Luis de Morals o de Palmezzano, però també es poden subratllar aspectes més desconeguts com una orfebreria sumptuosa en la qual destaquen donacions reals tan importants com el Sant Miguel d’or de Alessandro Algardi
Precisament aquesta escultura ha estat estudiada i publicada recentment a la prestigiosa. revista d’art Ars Magazine en el seu darrer número. És d’una escultura italiana molt llampant que presideix la sala d’orfebreria en la qual també hi ha estris propis de la litúrgia, que en l’actualitat es continuen utilitzant en ocasions diverses, perquè s’empren per a la fi per a la qual van ser concebudes. A més, poden ser contemplades a les vitrines pels visitants.
En pintura el Museu Carmus té obres de gran importància com les que cites. Fa poc vam descobrir un quadre que teníem per anònim i que ha resultat ser del gran pintor mexicà Cristóbal de Villalpando. Aquesta obra ha estat sol·licitada pel museu del Prado per a una exposició sobre art ‘Novohispano’. Una altra obra també ens ha estat sol·licitada pel mateix museu per a una exposició sobre escultura pintada. És l’imponent oli sobre tela del segle XVII de Barrionuevo. Totes dues peces romandran exposades temporalment en el museu del Prado.
Una altra peça també ha estat alguns mesos a Madrid, en el museu d’Amèrica, en una exposició sobre l’art l’‘enchochado’. Es tracta d’un faristol mexicà del segle XVII. Mantenim, per tant contacte amb museus importants que demanen la nostra col·laboració.
I ningú hauria marxar del museu sense emocionar-se davant la Dolorosa de Pedro de Mena, probablement una de les seves millors obres
Efectivament, és una escultura de fusta tallada policromada de gran valor artístic i també afectiu. Normalment roman a la seva vitrina presidint una de les sales del museu i, cada Dissabte Sant, es trasllada a l’església on és visitada per molts devots que preguen davant ella. Té una gran força dramàtica en el seu rostre i en la posició de les mans representant el dolor contingut i, a la mirada, la tendresa de la mare.
Molts visitants destaquen que no és només una experiència artística, sinó que parlem d’un art com a camí espiritual, com s’aconsegueix aquest objectiu?
Es tracta d’evangelitzar amb l’art i propiciar un apropament a l’espiritualitat cristiana, en la seva versió carmelitana, per fer conèixer la riquesa de la nostra espiritualitat pel camí de la bellesa. En l’atenció als pelegrins i visitants i en l’explicació que se’ls dona és fàcil realitzar aquesta connexió d’empatia amb ells a través de l’art i de l’atractiu que per si ja tenen els nostres grans sants.