Parlem amb el vicari regional d’Amèrica (Bolívia, Paraguai, l’Uruguai), P. Carlos Alberto Medina dels reptes del Vicariat i la vida de l’Orde en aquesta part d’Amèrica.
Quins considera que són els reptes més importants que té actualment l’Orde carmelita a la regió i com preveu fer-hi front?
El primer desafiament que hem d’encarar, tant el Vicariat com altres circumscripcions del Con Sud, és el nou mapa que se’ns ha presentat des del centre de l’Orde. Es planteja convertir-nos en una Província del Con Sud, però fer aquest pas d’unificació implica molt de diàleg, confiança i sobretot amor a l’Orde i a l’Església. Hi ha previstes diverses peticions per trobar-nos a nivell de Cicla i amb el definidor per a Amèrica Llatina, per tal de traçar un itinerari, un full de ruta per dur a terme aquesta idea. Una manera concreta d’avançar en aquesta direcció serà potenciar les etapes de formació en comú que ja existeixen, per exemple el noviciat o el teologat.
D’altra banda, també hi ha el repte de potenciar el fet comunitari davant la temptació permanent de l’individualisme que ens porta moltes vegades a prioritzar els projectes personals i buscar només els nostres interessos particulars.
A més, en el Vicariat tenim un projecte per al trienni que és fruit dels successius congressos capitular, en el qual es prioritzen els elements essencials del nostre ser carmelites descalços: la vida d’oració, la vida comunitària, les trobades periòdiques amb els superiors, els retirs mensuals i anuals. Tot això busca afavorir el comunitari i generar major identitat i confiança entre els membres del Vicariat.
Vista la importància d’atreure i formar noves vocacions, quines estratègies s’estan implementant per involucrar la joventut i fomentar vocacions carmelites a la regió?
Crec que un dels atractius principals per als joves d’avui és una vida comunitària amb un clima de veritable fraternitat, confiança, acolliment, etc. que en realitat seria simplement l’estil senzill de família teresiana que la Santa va somiar per a les nostres comunitats.
Però hi afegiria, lògicament, la promoció vocacional que és el repte número u, tant aquí a l’Amèrica Llatina com a Europa. Per això penso que en aquest sentit el desafiament és crear consciència que tots ens hem d’involucrar en aquesta tasca. De fet, durant l’últim congrés ens hem proposat formar un equip que s’encarregui de manera particular d’organitzar i involucrar les comunitats a treballar per les vocacions. Ens cal un impuls, una presa de consciència real que la promoció vocacional no és només un deure de qui té aquest ofici per 3 anys sinó que és competència de tothom. Les dues coses van de bracet, comunitats fraternes que per si soles són la millor promoció vocacional, en mostrar que la nostra vida és atraient, que contagia plenitud, que convida a ser viscuda amb passió.
El Vicariat d’Amèrica abasta una gran diversitat cultural i social. Com planeja l’Orde adaptar-se i respondre a les realitats locals en les diferents àrees geogràfiques de la regió?
De fet, el Vicariat com a tal ja està en marxa des de fa més de cinc triennis i estem iniciant el sisè. Ho dic perquè, segons la meva percepció, hem avançat bastant en la integració sobretot entre bolivians i paraguaians… perquè d’uruguaians, després de molt de temps, tot just ara tenim un frare amb professió solemne. Però en aquest sentit és interessant assenyalar que, tant els frares del Paraguai com els de Bolívia, hem fet l’experiència d’estar exercint el nostre ministeri en terres uruguaianes, cosa que per a tots dos països significa tot un desafiament al tractar-se d’una cultura potser més europea que sud-americana. Aquesta experiència com Vicariat estic segur ens afavorirà per dialogar amb els altres països que apareixen en el nou mapa de l’Orde com a possibles integrants de la Província del Con Sud: l’Argentina, el Brasil Sud i Xile.
Com veu el paper de la innovació i la tecnologia en el context de la missió carmelitana en el Vicariat d’Amèrica?
Aquest és un altre dels grans reptes. Evidentment és una eina més que necessària en el context en què vivim. De fet, cada comunitat ja té el seu compte a les xarxes socials, i aquest espai “virtual” està demostrant ser molt útil per a comunicar i interactuar eficaçment amb el món d’avui: en definitiva, per a l’evangelització. Per això estic més que convençut que la tecnologia és un mitjà poderós per anunciar l’Evangeli i fer conèixer la nostra espiritualitat. Potser en aquest camp necessitem un major assessorament que ajudi a tots els frares a prendre consciència de la seva importància i així aprofitar tot el seu potencial en l’àmbit pastoral.
S’estan utilitzant noves eines per a l’evangelització i la formació?
Sí, principalment tot el vinculat amb els mitjans de comunicació. Cal dir, que després de la pandèmia la tecnologia ha vingut per quedar-se. Encara que ens falta molt per aprofitar millor aquesta eina, ja s’està utilitzant per exemple per participar o impartir cursos, xerrades o retirs en línia. També s’està utilitzant aquesta eina per a la promoció vocacional, ja sigui per a les trobades virtuals o per mantenir contacte amb els candidats.
Com es determina la formació dels membres de l’orde a la regió? Hi ha un accent particular en l’aprofundiment de l’espiritualitat carmelitana?
Des del centre de l’Orde s’insisteix molt en la formació permanent. Avui en dia hi ha moltes possibilitats per a la formació dels membres de l’Orde. Tal vegada, en aquest moment a nivell del Vicariat Regional ens falten més iniciatives per animar i motivar la formació permanent. Entre els frares del Vicariat cal assenyalar que sí que aprofitem els documents que es publiquen des del centre de l’Orde per llegir i reflexionar en comunitat; de fet, ho prenem com a part de la formació permanent. Concretament per a aquest trienni pensem fer costat als més joves perquè es formin i aprofundeixin en la nostra espiritualitat fent algun estudi de llicenciatura, etc. Sé que les nostres germanes carmelites ens porten la davantera en aquest sentit, perquè em consta que durant l’any tenen programats cursos, xerrades d’actualització sobre diferents temes. També els nostres germans seglars aprofiten tots els mitjans i recursos a l’abast per continuar aprofundint en l’espiritualitat de l’Orde.
Com promou l’Orde carmelità el diàleg interreligiós en el context divers d’Amèrica? Participen activament en iniciatives de diàleg interreligiós?
Confesso que actualment no estem participant de cap diàleg interreligiós a la nostra regió. Sóc testimoni, però, que anteriorment hi havia germans que participaven activament en aquestes trobades, en concret el p. Julio Félix Barco, que al cel sia. Però la nova generació de frares potser hem perdut consciència de la importància d’interactuar i participar en les trobades interreligioses. Segurament hem optat per prioritzar altres coses, però la mateixa pregunta que em fas serveix de crida per plantejar el tema amb els germans del Vicariat.
Quins són els projectes socials en els quals l’Orde està compromesa en el Vicariat d’Amèrica?
A Amèrica Llatina convivim amb la pobresa de molta gent en molts sentits, no solament pel que fa a la manca d’alimentació, sinó també per la dificultat de rebre una educació adequada o la falta d’accés a l’atenció de la salut. Diria que, en tots els països d’Amèrica Llatina, la diferència social està molt marcada. I aquesta realitat en la qual estem immersos ens obliga a tenir necessàriament en totes les nostres presències, iniciatives socials per a la promoció humana com ara menjadors, berenadors, guarderies, robers, catequesi en barris més desfavorits, etc.
Què aporten al benestar de les comunitats locals?
Crec que no es pot oferir a fora allò que no es viu a dins, per això considero que el primer repte és tenir cura, motivar les nostres comunitats perquè siguin llocs d’acolliment, de trobada, de fraternitat. D’aquesta manera, necessàriament, aquest ambient projectarà el seu benestar cap a fora. És un dels elements prioritaris que volem per a aquest nou trienni: potenciar, acompanyar i cuidar perquè tots ens sentim importants en la construcció i extensió del Regne de Déu des d’aquesta espiritualitat tan rica com és el Carmel.
No vull acabar sense compartir amb vostès un regal molt gran que ens ha fet l’Orde i l’Església. La figura de la nostra benvolguda germana i beata Maria Felícia de Jesús Sagramentat, ‘Chiquitunga’. El seu exemple i testimoni ens omplen d’alegria i entusiasme per viure la nostra pròpia vocació i missió. Chiquitunga va saber viure amb passió la seva vocació, primer com a laica i més tard com a carmelita descalça. Li va escriure al seu amic Ángel Sauá: “sense perdre ni un minut, comencem la feixuga però bonica tasca de conèixer Crist i de fer-lo conèixer”. Aquest serà el centre del seu apostolat “conèixer Crist i fer-lo conèixer”, o l’altra frase que s’ha fet molt popular “saturar de Crist” tots els ambients. Ella va saber combinar l’oració i l’acció com a fruit de la seva maduresa humana i espiritual, i en deixà constància: “Sento que l’apostolat, ja sigui d’oració o d’acció, és la meva vocació”.