Avui parlem amb Rogelio Cabado, cantautor cristià enamorat dels sants del Carmel i que amb la seva música ha col·laborat a fer conèixer l’espiritualitat teresiana.
En què et vas inspirar per decidir-te a dedicar cançons a sants del Carmel?
És una experiència que va néixer fa temps, quan jo era del grup de joves i vaig poder conèixer més de prop les figures de santa Teresa de Jesús i de sant Joan de la Creu. Tots dos em van entusiasmar en uns exercicis espirituals que vaig fer quan tenia quinze anys i també altres sants del Carmel, com santa Teresina, que va influir molt en el meu desig d’evangelitzar a través de la música, Etith Stein… ells i altres m’han motivat per conèixer millor la seva vida i la seva espiritualitat. Crec que des dels meus començaments artístics els sants del Carmel, amb la seva manera d’interpretar la vida, m’han inspirat per fer conèixer el Senyor i l’Església Catòlica.
Té alguna connexió personal o experiència significativa que l’hagi decidit a dedicar algunes composicions a aquest tema?
Sí, clar, especialment en el centenari del naixement de nostra estimada santa Teresa. Emilio Martínez, superior del Carmel en aquest moment, abans de l’any 2015 va tenir l’amabilitat de comptar amb mi per coordinar projectes musicals per al V centenari. Vaig accedir-hi gustosament i vaig tenir la bonica oportunitat de llegir altra vegada els escrits dels sants del Carmel. D’aquella iniciativa van néixer 12 projectes preciosos sobre l’espiritualitat del Carmel, pel que fa a la part musical, entre els quals el musical PARA VOS NACÏ, que narra la vida santa Teresa portada als nostres dies. Va ser una preciosa experiència de fe que va fer conèixer el Carmel i els seus sants a molts llocs. Tot un regal per a mi i per a molts joves, especialment. Haver conegut més de prop el Carmel, ha estat l’oportunitat d’estrènyer llaços d’amistat profunds amb els seus fills i filles.
Quin missatge espiritual vol transmetre amb les seves cançons dedicades als sants del Carmel?
Voldria que fos un missatge d’esperança i de vida. Sempre he tingut una sensibilitat particular per la vida i per donar vida, i sobretot Vida amb majúscula. En aquests anys, els sants del Carmel m’han ensenyat a confiar en l’amor de Déu vers la meva persona i la dels altres, fins i tot en els moments més difícils i controvertits de la meva història. Saber que el Senyor va escrivint amb nitidesa i fermesa en la meva vida genera la confiança que és possible la santedat, tal com Déu ha somiat de mi. No és fàcil estar convençut que al final, la … pel·lícula… acaba bé. Que tot va tal com Ell ho havia previst, malgrat els trams de camí pels que ens puguem desviar. La meva oració de cada dia és un continu tancar els ulls, abandonant-me totalment a les seves mans essent conscient que Ell viu en mi… què em pot fer por?
Hi ha temes recurrents o temes concrets que vulgui compartir?
Sí, clar, hi ha temes que des de jove vaig aprendre i vaig assimilar… Les obres de sant Joan de la Creu i de nostra estimada santa Teresa eren per a mi llibres de capçalera. Prendre consciència de la realitat de les meves misèries i que agradaven Déu és com una barca salvavides oberta a la confiança. És el que Abelardo de Armas anomenaria la ‘mística de les misèries’, que també va descobrir en sant Joan de la Creu i en santa Teresina. Han estat pilars de la meva vida, tot un camí d’infància espiritual que, a mesura que passen els anys, ens van fent cada vegada més petits, fins a desaparèixer en la seva infinita misericòrdia. He vist una mà provident que em va orientant contínuament en el camí, em va oferint les oportunitats perquè pugui donar el millor i em deixa fer.
No hi ha pors quan tot això es va intuint. Cada dia aprenc més dels meus sants del Carmel que admiro tant i que pretenc imitar. La meva impressió cada dia, en cada moment, és d’admiració.
Com ha reaccionat la comunitat catòlica davant la seva música dedicada als sants del Carmel?
Molt propera, acceptada i compartida. Noto que és una novetat per a molts. És bonic que sigui així, perquè els sants del Carmel són d’una frescor i actualitat formidables. En tots els meus concerts, tant en les cançons com en els comentaris, faig referència a l’espiritualitat del Carmel i als nostres sants. ‘Subir bajando’, ‘Soy todo de Dios’, ‘Abandono en sus manos de Padre’, ‘Soy nada pero Él lo es todo en mí’, ‘Ser testigos del amor de la Trinidad allí donde estamos’, ‘Una Trinidad que vive en mí’, , … en fi, molts temes que surten en els meus concerts. Em sorprèn que al final del concert la gent se m’acosta per agrair-me les paraules de consol, d’ànim, que enriqueixen l’ànima i van fluint de manera suau i delicada a través de la música, de la guitarra, del piano, de la veu, de les imatges que projecto. Tot això m’ha animat a crear nous discos, nous concerts, nous projectes. Així sóc feliç, regalant els dons que el Senyor es dignà posar a les meves mans.
Ha rebut testimoniatges o comentaris significatius sobre l’impacte de les seves cançons en la vida espiritual de les persones?
Cada quinze dies, més o menys, col·laboro en el programa “Cristo Corazón Vivo”, de Radio María. El director del programa Víctor Castaño, sacerdot i bon amic, compta amb mi per comentar algun tema espiritual sobre el Sagrat Cor de Jesús, alguna cançó del meu repertori o d’altres cantautors catòlics. És un goig per a mi poder explicar la cançó tècnicament i espiritualment, perquè totes porten un ensenyament riquíssim. No són pas poques les impressions que rebo d’agraïment. Només Déu sap l’efecte de les meves cançons. La meva feina és sembrar i repartir llum. Hom no sap, però, on arriba el missatge i els desitjos de pau, de veritat i de bé en els cors. Em tinc prou amb haver sembrat. La collita és només del Senyor. Va ser tan gran la seva misericòrdia amb mi en la vida que tot el que pugui fer pel Regne sempre serà poc.
Pot explicar el seu procés creatiu per compondre cançons amb temàtiques religioses?
Les meves cançons són un ventall de creativitat, ho reconec. Ni jo mateix sé com m’han pogut sortir aquestes lletres i aquestes melodies i músiques tan boniques, … almenys a mi, m’agraden. El procés en la creació d’una cançó o d’una obra instrumental, d’un musical, és molt variat. Sempre recorro a l’Esperit Sant. Ho vaig aprendre des de jove. L’Esperit és una font de llum i creativitat infinites. Per a mii, és company inseparable, no solament en la música, sinó en els fets de la vida, sobretot en moments difícils en els quals cal prendre decisions. Abans de començar una cançó, ja sia amb la lletra o la música, recorro a Ell amb la màxima senzillesa. I sempre respon i actua. Quan vaig construint la melodia o la lletra en funció del que vull compondre o m’han sol·licitat, ho deixo reposar un parell de dies i ho vaig reflexionant de forma raonada, lògica i exigent, perquè pugui respondre a la mètrica del vers o a l’estructura musical, de la manera més tècnica i professional possible. Després, pels arranjaments orquestrals, acostumo a convidar altres amics músics professionals per vestir la cançó o instrumentació. Seguidament corregeixo aquest material i el vaig perfilant. Gravo la veu, veus o cors en el meu estudi, edito les veus i depuro el material, per passar finalment a la mescla i la masterització de tot el tema…
Després venen les correccions més afinades de possibles errors i llancem el material, millor amb vídeo i imatges. Una bogeria de treball, però val la pena tot aquest sacrifici pels fruits que dona. Mai m’han agradat les presses en aquests treballs i qualsevol detall és important perquè sigui el més professional i competitiu possible. Aquí també s’hi mou el Senyor.
Com s’ho fa per captar l’essència espiritual dels sants a través de la música?
Els sants del Carmel són fills de la bellesa i l’estètica. Santa Teresa i ant Joan de la Creu eren mestres de la poesia, des de la vivència de la realitat que els envoltava, eren mestres de l’harmonia que descobrien sobretot en el silenci. Tocar Déu només amb el dit del desig és contagiar-se de l’harmonia de la pròpia existència, de l’equilibri del propi interior, de la saviesa de les coses que els concedia el do d’aconsellar, d’albirar els fets del seu temps i atalaiar el futur providencial d’esdeveniments i realitats. El silenci que eren capaços d’omplir de contingut era el mitjà formidable de creativitat i la causa de la seva visió de l’orde i dels seus germans. Per això, conèixer els nostres sants del Carmel és font d’inspiració formidable, és trobar l’essència de la música més adequada per vestir una lletra bonica sintonitzada amb els nostres sants. Els seus escrits, les seves vides i sobretot els seus fills i filles, són la millor partitura per saber llegir la voluntat de Déu i el que Ell demana d’una obra musical. M’agrada recórrer als nostres sants en cada cançó, cada projecte, cada disseny. Sóc conscient que qualsevol èxit en aquest sentit no és meu. Jo només he estat un pobre instrument que ha volgut deixar-se utilitzar. Procuro, això sí, encara que pobrament, que la meva vida sigui coherent amb el que canto i dic. Les meves misèries són el mitjà formidable per a no creure’m el que Déu va fent amb la seva obra artística en mi. El que surti d’aquí és seu. Jo només he volgut deixar-me fer.
Creu que la música pot tenir un paper especial en la connexió espiritual de les persones?
Sens dubte. És més, a vegades, i no poques, m’ha agradat escriure obres només instrumentals, sense lletra. És un repte atrevit i perillós. La relació de notes, concordes, intervals, cadències, modulacions, etc. han de servir per sembrar a l’auditori una empremta d’eternitat, siguin melodies agressives, alegres, reflexives, sentimentals, … tota l’obra ha de crear sensacions. Arribar a aquest estadi de composició és tot un art que una màquina, per molt intel·ligència artificial que aporti, serà incapaç de transmetre. L’ànima sintonitzada amb el creador, amb els mediadors que són els nostres sants i amb l’auditori és la que pot transmetre la sensibilitat que ens transporti a l’infinit. És més, no sols una connexió ànima-eternitat, sinó ànima-ànima, diria jo, és a dir, crear empatia amb les persones, sembrar pau, harmonia i llum entre elles. Cada vegada que componc alguna obra m’agrada pensar no sols en tu, sinó en vosaltres, i … entre vosaltres. Quan Crist es dona a l’Eucaristia no es dona només a la persona individual, sinó que es lliura a la comunitat, és un Déu de relació, no un Déu aïllat. Per això vull animar a aquells que sou sensibles a la bellesa del Carmel que escolteu música catòlica que sigui sensible als nostres sants, que visqui l’essència del Carmel. Es crearà un preciós vincle que ens farà més família i ens multiplicarà.
Ha hagut de superar interessos particulars per compondre música amb temes religiosos? Quines han estat les experiències més gratificants en aquest viatge creatiu?
Compondre música religiosa és sempre un desafiament, més encara si és música d’evangelització, no sols litúrgica, que vol arribar també als que estan allunyats. És el desafiament de la qualitat, donada la forta competitivitat fen l’ambient social artístic. Si realment tenim el millor tresor que és la nostra fe, aquest tresor ha de ser atractiu, modèlic, fins i tot millor que altres propostes profanes. Buscar la precisió, la qualitat i la calidesa, la tècnica compositiva, dels arranjaments i de presentació, ha de ser un mitjà bàsic i necessari per fer més creïble el missatge. La meva formació com a músic ha de ser complementària al meu creixement com a creient i cristià compromès. És una responsabilitat, però també un repte preciós i atractiu. Sempre m’ha agradat ser un aventurer i buscar noves possibilitats, recursos, ambients, formes i maneres per fer conèixer l’evangeli. Crec que l’Esperit Sant hi té molt a veure en tot això…
Els moments més gratificants han estat, sens dubte, la relació amb altres músics i artistes, especialment no creients. Hi ha moltes anècdotes que em reafirmen en la bellesa de la meva fe i la riquesa que comuniquem. Ningú s’ha sentit defraudat pel meu missatge d’evangelització, també els no creients respecten i s’admiren de la nostra fe i a vegades de manera envejable. Hi ha hagut ocasió sobretot en concerts en tota mena d’ambients, representacions, producció de discos, presentacions, festivals, trobades… Qualsevol oportunitat és bona per fer conèixer el Senyor.
Té previst continuar dedicant més cançons a sants del Carmel o altres temes religiosos en el futur?
Sí, clar, no falten plans i projectes. Estic preparant un musical dedicat a la vida consagrada laical, la consagració en el món, especialment dels instituts seculars. És un goig poder treballar en això i preparar un equip de persones per dur a terme aquesta proposta que m’ha ofert l’institut secular Alianza en Jesús por Maria, que celebra aviat el centenari del seu fundador. A més d’això, venen i van propostes de cançons per a esdeveniments, moments litúrgics, himnes, etc, que no es poden quedar enrere. És una feina il·lusionant. A vegades el temps se’m fa curt per fer front al camp immens d’evangelització que la música ens ofereix. L’Esperit bufa en aquesta direcció, la música és un camp meravellós que expressa la bellesa del creador i la veracitat de la nostra fe en el Senyor Jesús.
Sobre els nostres sants del Carmel, haig de dir que sempre estic al seu costat, amb el desig de continuar composant noves obres que ens convidin a acostar-nos-hi.
Hi ha algun sant en particular que li agradaria explorar musicalment en les seves composicions?
M’agradaria poder dedicar un disc de cançons a santa Teresina de Lisieux. Tinc compostes algunes cançons amb la seva espiritualitat de la infància, però no resulta senzill trobar algú que vulgui finançar el projecte. El seu estil i la seva vivència de la fe, sempre ha estat una autèntica il·lusió especialment en el camp educatiu entre els joves, pel qual tinc una sensibilitat especial. Teresina és una font de creativitat formidable i una gran educadora, és referent per a la nostra vida, en el tracte amb els nostres alumnes, els nostres educands o tutelats. Descobrir-la com a mestra és una gran riquesa no només personal sinó institucional. M’agradaria convidar tothom a conèixer-la més de prop. No hi ha molta obra escrita sobre ella en el camp de la música.
Seria un projecte preciós que m’agradaria tirar endavant. Omplim-nos de paciència i esperem el moment en què el Senyor ens el presenti. Un altre d’aquests grans reptes per a mi seria aprofundir en la figura d’Edith Stein. El camp de la filosofia en la meva vida ha estat sempre una passió. Poder desentranyar la seva riquesa de pensament i espiritual i plasmar-ho en música, seria un goig i una revolució artística.
Com pots veure, els sants del Carmel m’apassionen. El Senyor anirà marcant els temps i moments per dedicar esforços i il·lusió per fer-los conèixer millor des d’aquesta òptica preciosa que és l’art, i la música en concret.