Lluis Minguell Ferrer neix a Pola de Gordón (Lleó) el 13 de juny de 1902. Els seus pares Ramon i Mercè el bategen el 6 de juliol. Al poc de néixer, passen de Pola a Ciñera, un altre poble lleonès. Tots el recorden com un nen comunicatiu, afectuós i molt estimat pels veïns. Amb tres anys pateix una infecció molt greu que gairebé el porta a la mort. El cas és ben conegut a Ciñera, on els miners i veïns s’interessen diàriament per la seva salut. La seva germana està molt pendent d’ell durant la malaltia i una vegada superada la infecció curant-li en viu uns botons de l’esquena.
La família, natural de Barcelona, deixa León i torna a la seva terra. S’instal·len a Badalona cap el 1908. Feia poc que s’havia inaugurat la casa dels carmelites descalços en aquesta ciutat i allí visiten a la Mare de Déu. En arribar la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909 tant l’església com la imatge de la Verge són profanades. La família n’és testimoni i també de la restauració. I és aquí on neix la vocació del petit Lluis. Un dia, passejant amb la seva mare, veu com el germà Salvador neteja el cambril de la Verge i vol besar la imatge. El religiós el puja a coll i l’aixeca perquè arribi a fer el petó. En tornar al terra, amb la innocència d’un nen i al mateix temps una sinceritat pura, li diu a la seva mare que vol ser frare descalç com aquest germà. La mare no li dona molta importància. Ben aviat demana ser escolà i els seus pares ho accepten.
Amb 10 anys té clar que vol ser carmelita descalç. Com que encara és molt petit, els seus pares s’hi oposen. Amb la mediació del P. Lluc de Sant Josep s’arriba a un acord amb els pares perquè pugui ingressar en el col·legi carmelità de Barcelona.
Pren l’hàbit i viu l’any de noviciat a Tarragona, on professa el 15 d’agost de 1918. En acabar els estudis de teologia rep l’ordenació sacerdotal el 20 de desembre de 1924. El seu únic destí és Barcelona. En aquesta comunitat dirigeix l’escolania i el col·legi amb gran dedicació.
En començar la guerra deixa el convent, essent l’últim que celebra l’eucaristia a l’església, i cerca refugi a casa d’uns amics; després passa a casa dels seus oncles. Aconsegueix la documentació necessària per deixar Espanya però l’entrega al P. Guillermo de la Santíssima Trinitat. Va de casa a casa per a evitar problemes als quals l’acullen fins que, el 26 de setembre, és detingut a casa del seu germà. El porten a la presó de Sant Elies. No es tenen notícies seves fins al cap d’un any quan un pres que està amb ell confirma que l’han tret de la presó el 22 d’octubre per a matar-lo. Tenia 34 anys. És beatificat a Roma el 28 d’octubre de 2007.
Si algú rep gràcies per mitjà de la seva intercessió o vol aportar informació o testimoniatges sobre el P. Lluis Maria de la Verge de la Mercè pot escriure al correu electrònic: santidadenelcarmelo@gmail.com
Beat Lluis Maria de la Verge de la Mercè, prega per nosaltres!