Josep Tristany i Pujol neix el 14 de desembre de 1872 a Espinagosa, masia dels Tristany propera a Su, Solsonès. La seva família és prou coneguda en la història d’Espanya per la seva participació en les guerres carlines, destacant especialment Rafael Tristany. Josep és el petit de sis germans, que ben aviat queden orfes per la mort del pare. Quan Josep té 12 anys, la mare l’envia a viure amb els seus oncles a Tarragona. El seu germà Melitó (Ludovic dels Sagrats Cors) fa ben poc que ha ingressat en el Carmel Descalç.
El 1890 el jove Josep segueix els passos del seu germà i també pren l’hàbit de carmelita descalç al Desert de les Palmes (Castelló). Allà mateix fa la professió religiosa el 20 d’agost de 1891, amb el nom de Lluc de Sant Josep. Continua la seva formació religiosa amb els estudis de filosofia a Àvila i de teologia a València. En aquesta ciutat és ordenat sacerdot el 27 de maig de 1899.
Comença el seu camí com a professor dels carmelites en formació a Borriana (Castelló) i Tarragona. Ben aviat, el 1905, deixa la seva Espanya natal per marxar a Mèxic, on du a terme una tasca molt meritòria. Amb la restauració de la província de Catalunya, torna a la seva pàtria al ser nomenat vicari provincial. L’any 1911 torna a Mèxic, però davant la persecució religiosa ha de passar als Estats Units on és molt ben rebut pels bisbes que li encarreguen tasques apostòliques d’una certa responsabilitat. El1924 torna a Espanya en ser nomenat provincial de Sant Josep de Catalunya. L’any següent el capítol general de l’Ordre el nomena conseller general i ha de fixar la seva residència a Roma. Amb aquest ofici realitza visites als convents carmelitans dels Estats Units, Cuba i Espanya. El 1933 deixa Roma al ser escollit prior de la comunitat de Barcelona.
L’any 1936 renova el càrrec de provincial. Quan porta tot just porta dos mesos en el càrrec Espanya s’incendia amb l’esclat de la guerra civil. Tres anys llargs de persecució religiosa a mort. Són molts els que lliuren la seva vida a Déu com a màrtirs, entre els quals el P. Lluc de Sant Josep. Dos dies després de l’inici de la lluita fratricida, el 20 de juliol, els fills de santa Teresa cerquen refugi fora del convent carmelità de Barcelona. Malgrat anar vestits de seglar són reconeguts com a religiosos i, com si es tractés d’una cacera, moren tirotejats al mig del carrer. El P. Lluc rep diversos trets per l’esquena i es refugia en els portals més propers. Però no li serveix de res, el seu cos perd molta sang i mor prop d’un arbre a la mateixa Diagonal. El seu cos resta abandonat fins que és recollit, com altres tants cadàvers de fidels catòlics que moren per ser el que són, fills de Déu, lliures i lliurats a una causa inigualable: ser màrtirs de Crist. Amb ell, són 14 els carmelites descalços màrtirs a Barcelona. Anirem coneixent les seves vides en pròximes entrades.
Aquest màrtir insigneens va deixar molts escrits, alguns publicats: Meditando los Cantares de mi Madre; Confidencias a un joven; Desde mi celda. Cartas a un joven; La santidad en el claustro; La santa imagen del crucifijo; El espíritu del crucifijo; Las palabras del crucifijo y El P. Ludovico de los Sagrados Corazones.
Beatificat a Roma el 28 d’octubre de 2007 per ser màrtir, li podem donar culte públic, invocar-lo i demanar-li alguna gràcia especial. Si rebem la seva ajuda o succeeix algun fet que pot donar lloc a un testimoni personal, agrairem que ens ho feu saber en el següent correu electrònic: santidadenelcarmelo@gmail.com
Beat Lluc de Sant Josep, prega per nosaltres!