A Joan de la Creu li agradava més parlar que escriure de coses espirituals; la seva vocació més profunda era el magisteri oral. Va escriure espontàniament ‘Dichos de luz i amor’, les cartes, ‘Cautelas’ i poca cosa més.
Els grans llibres: ‘Subida-Noche’, ‘Cántico’, ‘Llama’, els va escriure a petició de frares i monges.
Per tenir idea de la producció escrita de Joan de la Creu només cal consultar alguna de les bones edicions que existeixen actualment. Acostumen a presentar-se en dues parts : escrits breus, i obres majors.
Les obres menors també es coneixen com escrits breus, cosa que no vol dir que tinguin menys importància o menys missatge que els altres escrits; se’n diu així pel poc volum les pàgines.
Si s’inclouen les poesies entre els escrits breus, i particularment els poemes que són la base de les grans obres, que són el seu comentari, s’entén millor això d’obres menors.
A la pregunta habitual de per on començar a llegir sant Joan de la Creu, el més senzill i eficaç és fer-ho pels escrits breus que, a més, en la seva majoria precedeixen cronològicament els grans tractats.
De la lectura atenta i afectuosa dels grans poemes sorgirà en el lector el desig de conèixer el seu significat, el significat de tot aquest món meravellós de poemes, i això els portarà a llegir els comentaris en prosa.