Després de dedicar un dia i mig a parlar amb els frares i la seva parròquia de Cochabamba, el Provincial va poder estar tot el matí del dilluns passat, dia 21, amb la comunitat de San José de les nostres mares, en el barri de Sarcobamba: fundació que acaba de complir 30 anys d’existència. Van començar a les 7 del matí compartint l’Eucaristia i l’esmorzar, i després va fer una visita completa al convent i al seu gran hort, durant la qual les germanes li van explicar els oficis de manteniment de tot allò i, també, de fusteria que han anat aprenent i practicant. Després del llarg passeig conventual, a la sala d’esbarjo les religioses es van presentar d’una en una, compartint el fonamental de la seva vocació i del seu camí fins a arribar al Carmel, tal com acostuma a demanar Antonio Ángel a totes les comunitats que visita. Seguidament, les germanes van compartir també, espontàniament i molt fraternalment, el tipus d’estil de formació i d’animació comunitària que han anat descobrint i vivint des de fa uns anys; al Provincial li va resultar molt interessant i encoratjador tot això, a més de comprovar que el Senyor les beneeix amb noves vocacions.
Després de dinar amb les germanes i descansar una estona, a dos quarts de quatre de la tarda i a l’església de les mares, es va reunir amb les comunitats del Carmel Seglar de Santa Teresa i de Sant Josep; la segona amb seu en aquest monestir i encara en formació, la qual rep el suport dels germans l’altra comunitat que s’està a l’ex convent dels frares en l’Avinguda d’Amèrica. Al final d’aquesta trobada —amb una dinàmica similar a la del matí amb les monges—, van demanar al Provincial que les quatre germanes que havien de fer les seves primeres promeses el proper 14 de desembre, solemnitat de sant Joan de la Creu, ho poguessin fer a les seves mans el matí següent, durant la celebració de l’Eucaristia que, sabien, havia de celebrar el provincial en l’altre convent de mares d’aquesta ciutat: el més que bicentenari monestir de Santa Teresa.
Per això, el dimarts dia 22, el P. Teo, assessor del Carmel Seglar a Cochabamba, va acompanyar el provincial en la passejada a peu fins el convent de les mares i, sobretot, en la bonica celebració eucarística, en la qual aquestes germanes van fer les seves primeres promeses com a carmelites descalces seglars. Després d’esmorzar amb les monges, el P. Teo va tornar a la seva comunitat i el provincial va estar reunit la resta del matí amb el Consell de la Federació de les monges de Bolívia. Després, Antonio Àngel va compartir el dinar amb casi tota la gent del consell i amb la comunitat. Després d’una mica de repòs, va tenir una bona estona de trobada fraterna amb les momges. Cap a les 5 de la tarda, van portar el Provincial a visitar detalladament l’imponent i contigu monestir primitiu, avui convertit en Museu; tot i que encara és una mostra del que vol ser, ja que en el fons del convent es guarda, pel que sembla, dues o tres vegades més del que ara hi ha exposat.
A mitjanit, quan Antonio Ángel es preparava per descansar d’un dia tan intens i fratern, va rebre la notícia des de Burgos (Espanya), de la Pasqua del nostre benvolgut P. José Vicente Rodríguez. Aquesta nit es va ficar al llit amb el cor emocionat i, a penes començant el dia a Bolívia, va arribar la notícia que també sant Josep havia volgut emportar-se el mateix dimecres, unes hores després, el seu fidel estudiós, propagador i devot, el P. Román Llamas. Per a ells la vida plena i eterna en el Senyor; per a Antonio Ángel, com per a tants de nosaltres, la gratitud per les seves vides i obres, l’esperança de cel, però també el dolor per l’absència; especialment en sorprendre’l tot això tan lluny.
