La solemnitat de sant Joan de la Creu, celebrada a Segòvia al costat del sepulcre del sant, va estar marcada enguany per un profund clima espiritual i per l’obertura oficial dels Centenaris Santjoanistes, en commemoració del III Centenari de la seva canonització (1725) i el I Centenari de la seva proclamació com a Doctor de l’Església (1925).
L’Eucaristia va ser presidida pel pare Miguel Márquez Calle, prior general de l’Orde dels Carmelites Descalços, acompanyat pel pare Francisco Sánchez Oreja, provincial de la Província Ibèrica; el pare Vasco Nuno, provincial de Portugal; i el pare John Corta, provincial de Sant Joaquim de Navarra, en una celebració profundament emotiva viscuda davant el sepulcre de sant Joan de la Creu.
«Què veniu a fer avui a Segòvia?»
En la seva homilia, a partir de la pregunta de Jesús a l’Evangeli del tercer diumenge d’Advent: «Què vau anar a veure al desert?», el pare general s’adreçà amb força a l’assemblea congregada a Segòvia:
«Què veniu a fer avui a Segòvia? Què busqueu en Joan de la Creu?»
En aquest context, va presentar sant Joan de la Creu com la veu que clama en la nit, testimoni d’una saviesa que no procedeix del poder humà ni de l’èxit, sinó de l’amor de Déu que transforma. No es tractava —va subratllar— de recordar una efemèride històrica ni d’admirar un lloc restaurat, sinó de deixar-nos introduir en una experiència viva, íntima i comunitària.
«Heu vingut convidats a una experiència viva… al vertigen de deixar-vos mirar per aquests ulls desitjats que il·luminen el camí de totes les nits», va afirmar el prior general.
Descalçar-se per a entrar en la fondària de l’amor
Més endavant, el pare general va insistir que homenatjar veritablement sant Joan de la Creu exigeix descalçar-se, entrar en la nuesa interior i rendir-se a la mirada de l’Estimat. Va recordar que la poesia i la doctrina santjoanistes neixen de la unió viscuda en la pobresa, la presó, la incomprensió i el sofriment, però també d’una llibertat radical que no es deixa segrestar pel judici ni per la divisió.
«Joan no vol espectadors. Ens agafa la mà i ens porta al centre… deixa que ens perdem per a deixar-nos trobar», va assenyalar.
Per tot això, va convidar a viure l’Any Jubilar no com un exercici de nostàlgia espiritual, sinó com una crida a la conversió personal i comunitària, reprenent una de les expressions més conegudes del sant: «On no hi ha amor, posa-hi amor i trauràs amor».
Silenci, esperança i comunió
El P. Miguel va destacar també l’actualitat urgent de sant Joan de la Creu per a l’Església i per al món d’avui, especialment en un temps marcat per la polarització, el soroll i la confrontació. Davant d’això, va proposar la saviesa santjoanista com a camí de silenci habitat, esperança activa i comunió eclesial, recordant que l’amor del qual parla el sant no és sentiment, sinó presència, cura i compromís concret.
«Espanya, l’Església i el món necessiten urgentment la saviesa de Joan de la Creu per tornar a enamorar-se i trobar la font», va afirmar amb força.
L’homilia va acabar amb uns instants de silenci orant i la proclamació de versos de la ‘Noche Oscura’ i de la ‘Llama de amor viva’, deixant l’assemblea submergida en la paraula del sant i en el clima propi de l’Advent i del jubileu.
Amb aquesta celebració, Segòvia es consolida com un dels llocs jubilars santjoanistes, juntament amb Úbeda, Fontiveros i Ávila, obrint un temps de gràcia en el qual l’Església és convidada a conèixer millor sant Joan de la Creu i deixar-se transformar per la seva experiència de Déu, tan humana com divina.