Aquest llibre historicoartístic és un important document que inclou un manuscrit autobiogràfic de la beata Ana de San Bartolomé. Probablement es tracta d’un obsequi del Carmel flamenc d’Anvers —lloc on va morir Ana de San Bartolomé en 1626 i on es venera el seu sepulcre— al Carmel madrileny de santa Teresa de Jesús, fundat en 1684 per la venerable mare Mariana Francisca de los Ángeles amb la llicència del cardenal Portocarrero.
El primer convent estava al carrer Barquillo, en el centre de la ciutat i molt a prop del convent de San Hermenegildo, cúria general de l’Orde del Carmel Descalç. Va ser allí on va arribar aquest manuscrit, en una data indeterminada de finals del segle XVII.
És molt probable que aquest valuós document fos portat a Espanya des de Flandes pels Carmelites Descalços, tenint en compte que la província carmelitana de Flandes pertanyia a la Monarquia Hispànica fins a 1714. La branca masculina de l’Orde s’havia estès per terres flamenques establint-se en ciutats importants com Brussel·les i Anvers, i consolidant-se en els segles XVII i XVIII.
En 1607 la beata Ana de Jesús va fundar a Brussel·les el monestir de les mares Carmelites Descalces, posant a la cort com a condició per a la fundació l’arribada dels pares Carmelites Descalços a la ciutat en l’època dels arxiducs Albert i Isabel. En 1612 es va fer la fundació del Carmel d’Anvers per la beata Ana de San Bartolomé. En 1630 es va fundar el convent dels Carmelites Descalços de Bruges i es van succeir les fundacions en diverses ciutats com Gant, Malinas i Tournai, convertint-se en una important expansió de l’Orde fundada per santa Teresa de Jesús i aconseguint gran rellevància per la influent predicació i vida contemplativa de frares i monges.
Des de 1931 i durant la Guerra Civil Espanyola, el convent va patir grans danys: va ser incendiat i les seves habitants es van veure obligades a abandonar-ho, refugiant-se en cases de familiars i amistats. Va haver de ser restaurat en la seva integritat a partir de 1939. Es van perdre imatges, retaules i objectes de culte, salvant-se el que es va poder amagar, entre altres béns, el llibre que presentem.
Una enquadernació rica
El llibre està ricament decorat pel que fa a la seva enquadernació: cosit i folrat en les seves tapes dures amb vellut de seda color porpra, amb decoracions cisellades i gravades en plata, igual que els seus dos fermalls.
A la part frontal hi ha un medalló en plata que amb un Calvari gravat. La coberta posterior presenta un medalló amb un Agnus Dei amb la mateixa tècnica i material. El xai està circumdat per les paraules llatines AGNUS DEI QUI TOLLIS PECCATA MUNDI. Es pot veure que falta una lletra «c» a la paraula peccata i que la paraula llatina mundi s’ha canviat per la paraula francesa mondie.
El llibre conté a l’inici, en paper, un gravat de la transverberació de santa Teresa de Jesús, de clar estil flamenc.
La rica enquadernació i les valoracions internes de l’obra posen de manifest que, des del segle XVII, s’ha tingut com una preuada relíquia per tractar.se d’un manuscrit d’Ana de San Bartolomé.
El manuscrit
Dues pàgines manuscrites i signades pel pare carmelita descalç Juan de la Madre de Dios, provincial de la Província dels Carmelites Descalços de Sant Josep de Flandes, certifiquen que el llibre és un manuscrit de la “venerable mare Ana de San Bartolomé, fundadora i priora d’aquest convent (Anvers)”.
Aquestes pàgines es van escriure en el Carmel d’Anvers i en elles Juan de la Madre de Dios lloa l’exemplaritat i santedat de vida d’Ana de San Bartolomé, al·ludint al procés de canonització i als seus miracles, datant la seva nota el 1648. El manuscrit de la beata Ana és, lògicament, anterior a 1626, afirmant el pare provincial que va ser escrit per obediència.
Tot seguit hi ha una pàgina en llengua francesa signada per les Carmelites Descalces María de l’Esperit Sant, María de Jesús, Clara de la Creu, Beatriz de San José, Catalina de la Mare de Déu i María Teresa de Jesús, les quals declaren conèixer el manuscrit i afirmen que és autògraf d’Ana de San Bartolomé.
El manuscrit de la beata ocupa seixanta pàgines i mitja, destacant la semblança de la seva lletra amb la de santa Teresa de Jesús, la seva mestra en l’aprenentatge de l’escriptura. Podria datar-se cap el 1620.
L’última pàgina manuscrita de la beata inclou, d’una altra mà, un pensament devocional dedicat a la Santíssima Mare de Déu.
Dues pàgines contenen versos dedicats a Jesucrist i estan signats per fra Domingo de Jesús María.
Hi ha també tres pàgines signades per fra Tomás de Jesús i altres tres pàgines de distinta autoria que tanquen el conjunt. En el llibre s’alternen pàgines en castellà i en francès, i també pàgines en blanc.
Col·lecció de pintures a l’oli sobre pergamí
El llibre conserva una important col·lecció de dibuixos anònims extraordinàriament ben conservats. Es tracta de pintures a l’oli sobre pergamí amb escenes de la vida d’Ana de San Bartolomé, algunes d’elles amb santa Teresa de Jesús. Cal recordar que aquestes pintures són posteriors a la canonització de la Santa (1622), quatre anys abans de la mort de la beata Ana de San Bartolomé.
La primera il·lustració, de major grandària i diferent format, mostra l’escena conventual en la qual la mare Teresa de Jesús ensenya a escriure a la germana Ana de San Bartolomé, amb una llegenda que indica que l’aprenentatge es va fer de manera miraculosa.
Hi ha altres dotze escenes de la vida d’Ana de San Bartolomé en format ovalat i en miniatura, amb un detallisme sorprenent i una precisió artística admirable per la tècnica, la vivesa dels colors i l’excel·lent estat de conservació d’aquests olis sobre pergamí afegits al volum.
Dotze elogis en forma de quartets
L’artista flamenc Georges Herman Wilmart (Brussel·les, 1623 – 1687), mestre d’escriptura, copista, dibuixant, cal·lígraf i gravador del segle XVII, signa en aquest llibre dotze manuscrits il·luminats de cap el 1650 amb dotze quartets poètics dedicats a la beata Ana de San Bartolomé.
Es conserven una vintena de manuscrits signats per ell i existeixen registres de pagaments de l’ajuntament de Brussel·les pels seus treballs d’escriptura. La seva obra es troba en llibres d’art i manuscrits del segle XVII. En l’últim quartet del llibre estampa artísticament la seva signatura.
Aquest artista es autor de genealogies per a la casa ducal de Medinaceli del 1680, sent molt valorat per la seva capacitat en l’art del dibuix. Es conserven diverses il·lustracions de la seva autoria.
Hem presentat aquest important document historicoartístic destacat per la seva singularitat.
P. Miguel Ángel González
Prior OCD d’Alba de Tormes i de Salamanca