Encara recordo, en els meus 11 i 12 anys, la imatge de santa Teresa de l’Enciclopèdia Álvarez, de 2n grau, dibuixada amb tremp en blanc i negre. Descrivia la santa com la Reformadora del Carmel. Pocs mesos després, amb tretze anys acabats de complir, ja estava en el Seminari Carmelità Teresià (octubre, 1964) que els PP. Carmelites Descalços tenien a Còrdova. Aleshores, em van començar a ressonar, altra vegada, aquests vocables de santa Teresa, sant Joan de la Creu, reforma, carmelites, descalços… que abans per a mi eren conceptes mig buits. S’anaven construint en un nen que l’any següent ja va celebrar en el cortijo de Piquín, de la Serra de Còrdova, el Dia de la Reforma!
Ah!, Piquín. Piquín era una finca que els pares carmelites tenien a la serra cordovesa, a poca distància de Les Ermites. Aquí, els nens “teresians” passaven el pic de l’estiu per suportar la calor, “que aquest sol no és com el de Castella”; aquí, els mesos de juliol i agost, i part de setembre, salvant, és clar, la novena de Nostra Senyora del Carme, es vivien entre lectures, tertúlies, passejos, rosaris i misses i els banys an Peñamelaria i el riu Guadiato, Tot plegat feia l’estiu més alegre i suportable.
Més tard, ho commemorava amb la lectura dels capítols 32 i següents, del Llibre de la Vida. I així continua evocant la història d’aquell magnífic dia, i a la vegada homenatjava la santa mare amb els germans amb missa i taula.
A la zona del sud, sobretot a Andalusia, seguim atents als camins teresians, santjoanistes i les fundacions dels dos gegants del Carmel, i dels seus primers fills, i continuem festejant, a més, el 24 d’agost, dia de sant Bartomeu. I encara més, si res d’això existís, no crec que s’oblidés aquesta efemèride, sent com és una obra d’Església i per a l’Església en la qual hom s’hi sent implicat i artífex de la mateixa.
Tinc la sensació que, malgrat el pas dels anys i la reducció de presències a la zona del sud peninsular, l’orde mai ha estat tan gran ni tan extensa en presències i nombre de religiosos, religioses i carmelites seglars. Això m’omple d’alegria i m’impulsa a continuar remant amb força i en la mateixa direcció amb el nostre pare general.
Si m’aturo a pensar, tan en el camp de les missions encomanades per l’Església a l’Orde, els centres formatius, instituts superiors, centres d’ensenyament, col·legis i escoles parroquials o cases d’espiritualitat, d’oració, d’exercicis, parròquies o museus com a mitjans o instrument de transmissió del carisma, que tenen les seves arrels en el Dia de la Reforma, com les nostres missions pastorals de cadascuna de les nostres residències, me n’adono que aquell Dia de la Reforma cal celebrar-lo més avui que abans. Potser l’encens i l’encaix en les celebracions és més pobra. Però, no podem abaixar els braços per això; cal continuar donant gràcies a Déu per aquesta vinya del Carmel de Teresa que va ser plantada el 1562, fa ja 462 anys, i continua estenent les seves branques i donant fruits.
I continuarem pregant, cantant, festejant, explicant les meravelles del Senyor amb la mare Teresa i els sants del Carmel. Ells des del cel i jo/nosaltres des d’aquest lloc tan particular, com a membres de l’Orde i fills de tal mare, entre els quals sant Joan de la Creu s’emporta la palma; i tots cantarem de cor: “Gloria a ti serafín del Carmelo!”.
Francisco V. López Fernández, OCD. Còrdova