Des de lluny, tot es veia molt bé; però, de prop, la cosa canviava. San Cayetano necessitava en el seu conjunt una bona capa de pintura, i li va arribar el seu torn. Es va concertar amb una empresa fiable un pressupost que es va acceptar i tancar. Els pintors van començar el dia 26 de febrer, en vigílies del pont del Dia d’Andalusia, i van acabar el dia 22 de març, Divendres de Dolors, un dia molt celebrat pels cordovesos i a casa nostra, Col·legi Verge del Carme i Hermandad de Jesús Caído.
Es van escollir els colors blancs, ‘albero’, un to de color propi d’Andalusia, i vermell sang de toro, que es van combinar en la majoria dels metres quadrats, des de l’espadanya amb la seva creu fins als sòcols. Abastaven: la façana de l’església conventual de Sant Josep (també coneguda com ‘San Cayetano’), l’atri de l’església i convent, les façanes de la Costa de San Cayetano (antiga Cúria Provincial) i la façana del carrer Eugenio D’Ors (avui zones de catequesi i biblioteca provincial). A més dels murs, es pintaren les 7 portes i les reixes de les finestres, cancel·la del temple i atri. L’obra es va rematar amb la substitució de la porta d’accés a l’Hort de Jesús ‘Caído’ des de l’atri; prèviament, es van eliminar les herbes de la cornisa del temple.
No va caldre fer-ho saber ni beneir res. El Senyor ho va fer tot. Va ser així: el matí entrava el Viacrucis que venia des del Col·legi Verge del Carme amb 900 participants i els espectadors que atreuen els nens del centre. Semblava a un romiatge multitudinari. A la nit, després de l’Eucaristia, la Costa de San Cayetano s’omplí de devots, com cada any, per assistir a la sortida de Nostre Pare Jesús Caído, en solemne Viacrucis, que organitza la seva germandat i comunitat. El ple estava assegurat; Ell és el centre de tots. Tots dos esdeveniments van ser acompanyats, també, per religiosos de la comunitat, com ja es va indicar en una altra ocasió.
Després el treball dels pintors i els viacrucis, han arribat les aigües beneïdes que el Totpoderós ha enviat generosament des del cel.
Així, les façanes de l’església i el convent llueixen molt més que amb un rentat de cara.
