Fa gairebé dos mil·lennis, uns homes del mediterrani oriental van deixar els seus oficis per seguir un predicador natzarè anomenat Jesús. La força que percebien en aquell home els impulsà a seguir-lo, tot i que no acabaven d’entendre’l. Gairebé tots tenien oficis humils, i a penes havien sortit mai de la seva terra. Tampoc és podria dir que fossin gaire valents, veient que van deixar sol el mestre quan el van agafar.
Després de la dura prova que els va suposar la passió i mort, van poder experimentar la trobada amb el ressuscitat. Va ser llavors, després de tenir aquesta experiència, fins i tot abans de rebre l’Esperit Sant, que Jesús els demanà: ‘aneu per tot el món i prediqueu l’evangeli a tota criatura’.
I després de rebre l’Esperit Sant, vencent les seves limitacions naturals, es van llançar pels camins a lliurar la seva vida en la predicació de l’evangeli del qual havien estat testimonis.
Avui, Jesús continua la crida a anunciar la bona notícia. El món actual pateix una greu crisi d’Esperança. N’hi ha prou en donar un cop d’ull a qualsevol telenotícies per auto convèncer-nos que el món no té remei i camina a la seva autodestrucció a causa de l’odi. El món està fart de paraules i promeses. Prou paraules que semblen buides o que s’emporta el vent.
Avui convenç donar testimoni. Si volem complir el mandat de Jesús, el camí és viure primer aquesta trobada amb ell, per poder ser-ne testimonis.
Els nostres missioners, han deixat les seves comunitats, les seves llar, i han estat enviats a altres pobles a anunciar la bona nova de Jesús, vencedor de la mort i del pecat.
En molts dels llocs als quals són enviats, a més de fam de Déu, hi ha tota mena de necessitats. L’anunci de l’evangeli, demana també la dignificació de l’home, per la qual cosa va acompanyat, en molts llocs, del desenvolupament integral de la persona, promovent la salut, l’educació i la justícia local. Es pot dir sense equivocar-nos, que la missió és un motor de pau i d’esperança , de construcció d’un món més just, amb un futur.
En el context actual, marcat per guerres cruels, és més necessari que mai qui prediqui l’esperança, l’amor de Déu, la justícia, la pau.
Sant Pau ens diu que els que formem l’Església, som part d’un mateix cos, i Crist n’és el cap. Tots els membres són necessaris, i tots tenen una funció precisa. El peu no podria caminar, si el cor s’aturés…
De la mateixa manera, els missioners, són les mans i els peus d’aquest cos, i necessiten de l’acció de resta de membres de l’Església per continuar la tasca a la qual van ser enviats.
Tots podem ajudar en la missió, amb la nostra oració contínua pels missioners, i donant-los suport a les seves necessitats econòmiques i projectes, perquè l’evangeli pugui arribar a inundar d’Esperanza aquest món que tant la necessita.
Juanjo Rodrigo, ocd