El segon diumenge d’Advent coincideix enguany amb la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, i a Espanya, per especial concessió gràcies a la molt especial relació de la Immaculada amb la nostra pàtria, se’ns permet celebrar-la en diumenge.
Contemplem, doncs, Maria en la seva Immaculada Concepció que és l’anunci més clar i cert de la salvació a la qual el Déu veritable ens ha predestinat a tots. En Maria es manifesta el que Déu hauria volgut realitzar amb tot home i tota dona; en ella, el Senyor ha pogut refer el relat de la primera lectura. La primera parella humana li va dir que no, fent mal ús de la llibertat que se li havia donat. Així, el llibre del Gènesi ens avisa de la fractura produïda en el gènere humà: home i dona van rebutjar convertir la relació Creador-creatura en relació filial i només va obtenir a canvi el dubtós coneixement de la seva «nuesa» (misèria i desvaliment de l’home sense Déu) i la ruptura de la seva pròpia relació fraterna i amb la resta de la creació.
De reis de la creació, van passar a ser els seus dominadors, i van preferir l’esclavitzar-se o ser esclavitzats abans que viure com a persones lliures. Tanmateix, el Senyor va aconseguir incloure en el relat d’aquest desastre una clàusula d’esperança: arribarà un dia en què aquesta mateixa parella que ara ha sucumbit, triomfarà en el mateix lloc de la derrota. Vindrà una altra dona i dirà que sí, sempre, des de l’instant mateix de la seva concepció i així serà Immaculada per a convertir-se en Mare de la nova humanitat, que recomença el camí per a acollir el do de la filiació que té com a conseqüència la fraternitat.
L’Evangeli de l’Anunciació ens relata el compliment d’aquesta proto promesa: la petita Maria, Verge, amiga de Déu des del mateix instant de la seva concepció, que mai li ha dit que no, és capaç de donar el sí definitiu. I aquesta vegada no es tracta a dir sí a viure en un Paradís, com al principi, sinó a comprometre’s a convertir aquest món destruït en l’avantsala del Paradís que només es complirà ja més enllà d’aquest món.
Maria també és la gran profetessa de l’Advent perquè revela l’única actitud i resposta que veritablement obre a Déu i la seva salvació la porta de la nostra vida: ‘Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules’. També el relat ens adverteix que aquest sí no s’improvisa, que en el cas de Maria i de tots és el fruit d’una llarga i seriosa amistat amb Déu («amics forts» en deia santa Teresa). Maria coneix profundament el Senyor que ara li demana el lliurament de la seva vida i és també profundament coneguda per Ell, és la seva escollida des de la seva mateixa Concepción Inmaculada i tot en la seva vida es dirigeix a preparar aquest moment, a fer realitat aquesta vocació. En Maria, el Senyor ens recorda que aquest sí que està al nostre abast, que en ella comença una altra història, la història dels homes i dones que són fills i germans, que ja no es tenen per enemics, aquest regne que va venir, que és aquí i que vindrà, la humanitat nova dels homes lliures.
Primera lectura: Génesis 3, 9-15. 20
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué:
«On ets?».
Ell li respongué:
«He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.»
Li digué el Senyor-Déu:
«Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?»
L’home li digué:
«La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»
El Senyor-Déu digué a la dona:
«Per què ho has fet, això?»
Ella li respongué:
«És que la serp m’ha enganyat.»
El Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Segunda lectura: Filipenses 1, 4-6. 8- 11
Germans, sempre que prego per vosaltres la meva oració és plena de goig
pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui.
Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.
Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist.
I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors
autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
Evangelio: Lucas 1,26-38
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.