El Museu Carmus d’Alba de Tormes acaba de comunicar una important incorporació a la seva col·lecció: una escultura de sant Josep de Pedro de Mena. La troballa ha estat identificada per acreditats especialistes artístics i s’afegeix a la destacada peça de “La Soledad” del mateix autor, que també es mostra en el museu.
La importància del sant Josep de Pedro de Mena
L’escultura de sant Josep de Pedro de Mena (Granada, 1628 – Màlaga, 1688) és una obra mestra de l’Escola Andalusa del segle XVII. Pedro de Mena, fill del reconegut escultor Alonso de Mena, és famós per la seva habilitat en tallar fusta i la seva tècnica refinada en la policromia. La figura de sant Josep, representada en un moment de tendresa paternal, capta un moment de connexió íntima amb el Nen Jesús, mostrant la influència del naturalisme i la devoció carmelitana en la iconografia de l’època.
Pedro de Mena (Granada, 1628 – Màlaga, 1688) va ser un destacat escultor espanyol del segle XVII, fill del també escultor Alonso de Mena, el taller del qual era el més important de Granada fins a l’arribada d’Alonso Cano. Format inicialment amb el seu pare, Pedro de Mena va assumir la direcció del taller després de la seva mor, col·laborant estretament amb Bernardo de Mora.
En 1652, va començar a treballar amb Alonso Cano, realitzant escultures de sants de gran tamany pel convent de l’Àngel Custodi i una Concepció per a l’església parroquial de Alhendín. El seu trasllat a Màlaga el 1658 va marcar una fita en la seva carrera amb el cadirat del cor de la catedral, on va demostrar la seva habilitat tècnica i creativitat en la talla de quaranta-tres taulers. Reclamat per don Juan José d’Àustria en 1662, el seu talent el va dur a la cort, on va esculpir la Verge del Pilar i un Crucifix per al príncep Doria. La seva obra a Toledo, el sant Francesc del Tresor Catedralici, li va valer el nomenament d’escultor de la catedral. Altra vegada a Màlaga, Pedro de Mena va crear un important taller on va continuar produint peces notables, com la Verge del Betlem i el Crucifix per al convent de Santo Domingo, i el Retaule de Nostra Senyora dels Reis de la catedral de Màlaga.
El seu estil, caracteritzat per una sòbria gesticulació i una meticulosa atenció a les textures, va convertir a Pedro de Mena en un referent de l’escultura barroca espanyola, deixant un llegat perdurable en la història de l’art.
La figura de sant Josep en la devoció carmelitana
La figura de sant Josep ha estat fonamental en la devoció de l’Orde dels Carmelites Descalços des del segle XVII. La seva representació com a protector i guia paternal s’alinea amb els principis de la Contrareforma i les pràctiques devocionals impulsades per santa Teresa de Jesús. L’escultura en el Museu Carmus accentua aquests valors, mostrant sant Josep en una postura que suggereix moviment i protecció, amb detalls exquisits en els plecs de les seves vestidures i els ornaments del Nen Jesús.
“La talla que observem representa a sant Josep mentre es gira per a agafar de la mà al Nen Jesús, que correspon el designi del seu pare, tots dos en actitud de caminar. El joc de mirades i la posició dels cossos capturen l’instant precís en el qual ocorre l’acció.” Explicació del Dr. Don Pablo Rojas Bustamante, de la Universitat de Salamanca.
Oferim la fitxa escrita pel Dr. Don Pablo Rojas Bustamante. Universitat de Salamanca
Una visita imprescindible al Museu Carmus
El Museu Carmus d’Alba de Tormes no solament acull la recentment identificada escultura de sant Josep, sinó també una altra obra significativa de l’autor com “La Soledad”. Aquestes peces ofereixen una visió profunda del talent de Pedro de Mena i el seu impacte en l’escultura barroca espanyola.
Amb aquest descobriment, el Museu Carmus d’Alba de Tormes reforça la seva posició com un referent clau en l’estudi i la preservació de l’escultura barroca espanyola, destacant l’obra mestra de Sant Josep de Pedro de Mena.
No oblidis seguir-nos en les nostres xarxes socials per a estar al corrent de totes les nostres novetats i esdeveniments! Comparteix aquesta notícia amb els teus amics i familiars interessats en l’art i la història.