Que delicadament m’enamores El divendres vinent, 31 de maig, a l’església del convent de Santa Teresa i Sant Josep dels carmelites descalços de Madrid, a dos quarts de nou de la tarda, es farà un recital de música i poesia espiritual.
L’espiritualitat és la gran absent en el món d’avui. El constant procés de materialisme, que s’estén en la societat, té una de les seves causes en l’excés de soroll social, ple de cants de sirena, que atreuen la ment de molts, en una societat superficialment satisfeta, en la qual la informació i l’oci s’han convertit en l’aliment essencial que, de manera voraç, sustenta els principis en els quals es mou el nostre món. Aquest aliment, lluny de conrear l’espai interior, està allunyant les persones, no solament de les esglésies, sinó també de qualsevol element espiritual que serveixi de referència per a una cerca sincera i eficaç de la veritat-ambient que ens habita. Resumint, la nostra ment es veu atrapada en l’immens soroll exterior que, amb mil disfresses de gran poder atractiu, ha acabat per crear una “externalització” de la nostra consciència, probablement com en cap altra època de la història. En aquest context, les xarxes socials són l’exemple més gran de la necessitat, que existeix, de buscar una identitat i omplir el buit interior i la solitud, potser mitjançant un reconeixement per part dels altres de la imatge amb la qual volem projectar-nos, sovint una aparença. En un futur pròxim, és possible que la Intel·ligència Artificial remati la tasca final, eliminant el discerniment mitjançant una robotització del comportament humà.
Amb aquest soroll constant, les crides a la pregària i els camins tradicionals de recerca interior de la font, resten ofegats o han de competir en el mateix pla que qualsevol altre missatge, acabant consumits habitualment per ambients de sincretisme o iniciatives de la Nova Era (New-age) que ofereixen receptes senzilles en les quals el veritable cercador no troba el tresor amagat en el seu camp, anant a buscar aquí i allà una mostra, un indici, de l’autèntic sentit de la vida, que, pel que sembla, ja no pot trobar enlloc.
En aquest context, l’espiritualitat tradicional cristiana, com també la de moltes altres vies del coneixement interior, han ofert als éssers humans de tots els temps i llocs respostes al seu sofriment i al sentit de l’existència, proporcionant a la humanitat grans ànimes que han recorregut un camí interior i que són autèntics guies, els quals, amb els seus ensenyaments, ens conviden a recorre’ls ara i aquí.
En resum, aquesta trobada en forma de recital, pretén ser una veu que ressoni, cercant i portant a aquest espai no només a cristians, també a qualsevol persona creient o no, perquè a través de la poesia i de la música trobi un ressò d’allò que, sense saber-ho, el seu cor anhela.