Comiat de les Carmelites Missioneres del Desert de les Palmes 8 nov. 2023 | Actualitat El passat cap de setmana les Germanes Carmelites Missioneres finalitzaren la seva presència al Desert de les Palmes després de 43 anys a la Casa d’Oració. Compartim el text que van preparar per a l’Eucaristia d’Acció de gràcies:
El llibre del Eclesiastés ens diu que “totes les coses sota el sol tenen el seu temps i saó” (3,1). També a nosaltres les Carmelites Missioneres que fa 43 anys vam planter la tenda en aquest lloc idíl·lic del Desert de les Palmes de Benicàssim ens ha arribat el temps i saó: tancar la botiga, i deixar anar les amarres.
Amb aquesta Eucaristia volem donar gràcies a Déu pels 43 anys de la nostra presència en aquesta Casa d’Oració. El 8/5/1980 a les 7,30 h vam arribar les germanes que formarien la primera comunitat. I serà el 7/11/2023 quan la nostra presència en aquest lloc i en aquesta missió hagi arribat a la seva saó.
Diuen les cròniques que l’alegria, l entusiasme de les germanes en posar els peus en aquest lloc va ser desbordant. Goig de qui entra en una casa tan bonica dedicada exclusivament a Casa d’oració.
El 16/8/80 la fulla Parroquial de Segorbe-Castelló recollia l’esdeveniment: “En el bellíssim i místic paratge del Desert de les Palmes, molt prop del convent dels pares Carmelites Descalços ha nascut una Casa d’Oració amb una finalitat concreta”.
Fem memòria: El motiu de la fundació va ser potenciar la dimensió contemplativa del nostre carisma de Carmelites Missioneres a l’Església. Iniciativa de la Província de Catalunya i Balears i acceptació dels nostres germans Carmelites Descalços de la Província d’Aragó-València als quals agraïm el que ens cedissin el terreny per a la construcció. Hi havia de Provincial el P. Ángel María Plaza. La Congregació ha estat i està molt vinculada amb l’ordre dels pares Carmelites Descalços. L’experiència carismàtica del nostre fundador el carmelita beat Francesc Palau enfonsa les seves arrels en la riquesa espiritual del Carmel Teresià i la desplega donant-li el matís d’una dimensió eclesial de comunió: Déu i el proïsme. L’amor a Déu porta l’ànima al Desert, a la solitud i al silenci. L’amor al proïsme, porta l’ànima de la solitud i la torna al món per a salvar al món. D’aquí el nostre bell títol de Carmelites i missioneres. Ja des de l’inici la Casa d’Oració reclamava un clima de silenci total i de solitud, actitud d’escolta i obertura a l’Esperit. Es deixava també clar que la Casa no era un lloc per a descansar, ni s’identificava amb una Casa d’Exercicis i sí, era un espai on una comunitat acull, i ofereix compartir la litúrgia, l’oració, el silenci i la solitud; també s’ofereix orientació en l’oració i acompanyament espiritual. Tot això s’ha mantingut acuradament durant tots aquests anys. La missió s’ha anat adaptant als signes dels temps acollint i discernint les respostes que s’haurien de donar a les preguntes que la societat i el món, en canvi continuat, ens anava llançant i desafiant. Tal com la urgència creixent de conrear l’espiritualitat, entesa com viure en profunditat. És a dir viure l’existència humana en totes les dimensions, per descomptat la interioritat, però no només, sinó també la relació amb les persones, amb la realitat i amb un més enllà de nosaltres mateixos. D’aquí ve que el que en un principi es va pensar només per a les germanes de la congregació, ha acabat rebent a tota persona que busca un sentit en la seva vida, a tota persona que intenta connectar-se amb si mateixa per a conèixer-se, educar-se a l’escolta, descobrir la dignitat de tota persona… per ser imatge de Déu. Amb les possibilitats que ens donen les noves tecnologies continuem acompanyant a persones i grups fent una relectura de l’espiritualitat dels místics del Carmel. Perquè místic és tota persona que té experiència de Déu. La comunitat des dels començaments i en la mesura de les seves possibilitats ha treballat en el camp de la salut, de l’educació, a l’Església diocesana i en obres de voluntariat. Resta agrair a tants centenars de persones que han passat per aquesta Casa d’Oració i a tantes altres amb les quals hem establert profundes relacions d’amistat. I si al principi les germanes expressaven el goig d’una cosa nova que s’iniciava, a les que ara ens toca tancar experimentem un altre tipus de goig: “de més endins gaudir, perquè és de més endins saber”, goig-agraït per la possibilitat que se’ns ha donat des del contacte amb la naturalesa en aquest “desert”, des del contacte amb els nostres germans carmelites, dels ensenyaments rebuts de tantes persones amb les quals hem connectat i també el goig esperançat que el Carmel teresià de la Província Ibèrica donarà continuïtat a l’Obra.
La Congregació ha estat i està molt vinculada amb l’ordre dels pares Carmelites Descalços. L’experiència carismàtica del nostre fundador el carmelita beat Francesc Palau enfonsa les seves arrels en la riquesa espiritual del Carmel Teresià i la desplega donant-li el matís d’una dimensió eclesial de comunió: Déu i el proïsme.
L’amor a Déu porta l’ànima al Desert, a la solitud i al silenci. L’amor al proïsme, porta l’ànima de la solitud i la torna al món per a salvar al món. Per això el nostre bonic títol de Carmelites i missioneres.
Ja des de l’inici la Casa d’Oració reclamava un clima de silenci total i de solitud, actitud d’escolta i obertura a l’Esperit. Es deixava també clar que la Casa no era un lloc per a descansar, ni s’identificava amb una Casa d’Exercicis i sí, era un espai on una comunitat acull, i ofereix compartir la litúrgia, l’oració, el silenci i la solitud; també s’ofereix orientació en l’oració i acompanyament espiritual. Tot això s’ha mantingut acuradament durant tots aquests anys.
La missió s’ha anat adaptant als signes dels temps acollint i discernint les respostes que s’haurien de donar a les preguntes que la societat i el món, en canvi continuat, ens anava llançant i desafiant. Tal com la urgència creixent de conrear l’espiritualitat, entesa com viure en profunditat. És a dir viure l’existència humana en totes les dimensions, per descomptat la interioritat, però no només, sinó també la relació amb les persones, amb la realitat i amb un més enllà de nosaltres mateixos. D’aquí ve que el que en un principi es va pensar només per a les germanes de la congregació, ha acabat rebent a tota persona que busca un sentit en la seva vida, a tota persona que intenta connectar-se amb si mateixa per a conèixer-se, educar-se a l’escolta, descobrir la dignitat de tota persona… per ser imatge de Déu. Amb les possibilitats que ens donen les noves tecnologies continuem acompanyant a persones i grups fent una relectura de l’espiritualitat dels místics del Carmel. Perquè místic és tota persona que té experiència de Déu.
La comunitat des dels començaments i en la mesura de les seves possibilitats ha treballat en el camp de la salut, de l’educació, a l’Església diocesana i en obres de voluntariat.
Resta agrair a tants centenars de persones que han passat per aquesta Casa d’Oració i a tantes altres amb les quals hem establert profundes relacions d’amistat.
I si al principi les germanes expressaven el goig d’una cosa nova que s’iniciava, a les que ara ens toca tancar experimentem un altre tipus de goig: “de més endins gaudir, perquè és de més endins saber”, goig-agraït per la possibilitat que se’ns ha donat des del contacte amb la naturalesa en aquest “desert”, des del contacte amb els nostres germans carmelites, dels ensenyaments rebuts de tantes persones amb les quals hem connectat i també el goig esperançat que el Carmel teresià de la Província Ibèrica donarà continuïtat a l’Obra.
Comunitat Carmelites Missioneres, Desert de les Palmes
