Compartim aquest testimoniatge de monsenyor Braulio Sáez García, carmelita descalç i bisbe emèrit de Santa Cruz (Bolívia). Don Braulio escriu aquesta reflexió donant resposta una pregunta plantejada per la delegació de Mitjans de la Província Ibèrica Com el carisma teresià ha influït en la seva labor de pastor?
Benvolgut amic Juan, gràcies per aquesta invitació a expressar-me en la teva pàgina Web del Carmel, el cert és que no estic gaire acostumat a aquesta mena d’entrevistes. La carta de Pere ens diu “estigueu sempre disposats a donar raó de la vostra esperança a tothom que us la demani” (1Pere 3, 15). Perquè aquí estem estimat amic, per a això, per a donar testimoni del meu pasturatge de bisbe.
Sempre m’he sentit molt carmelita i crec això que no està renyit amb ser bisbe, encara que et puc dir amb tota sinceritat, que em va costar acceptar aquesta missió que em va demanar el papa sant Joan Pau II, ‘hartas lágrimas’ que diria santa Teresa, i va ser des d’ella que ho acceptar, perquè ens digué que, en veure com estava l’Església del seu temps, va sentir la necessitat de “hacer lo poquito que està en mi” per servir a l’Església, i jo vaig sentir el mateix.
En aquell moment. quan el Sr. Nunci em va traslladar la notícia que el Papa m’havia nomenat bisbe d’Oruro, van sorgir moltes preguntes i dubtes perquè jo mai havia pensat en res semblant, em va costar, sobretot, deixar l’orde i viure sol fora de la meva comunitat, per començar en una nova realitat: Oruro a Bolívia, l’altiplà, les meves incapacitats, les pors d’assumir una responsabilitat tan delicada. Però tot es va anar aclarint amb l’oració. Qui soc jo per a negar-li res al Senyor, si ell s’ha fixat en mi per a ser el seu representant i m’ha escollit com a pastor?
La primera paraula va ser “Fiat, faci’s en mi segons la teva paraula”, (Llc.1,26), com el dia de la meva primera consagració religiosa, quan tenia disset anys, i des de llavors he procurat posar-me totalment en mans de Maria. Sabent que ella, com a model, guia i orientadora del meu camí, em posava en mans del Pare, i alhora, m’he sentit embolcallat per les mans de la Mare.
La segona paraula és una frase de la carta als Hebreus: “pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes” (Hb 5,1). Paraules que van marcar la meva ordenació sacerdotal, des de molt petit vaig voler ser sacerdot, em vaig sentir fascinat per ser missioner. Segur que en aquells primers anys d’ordenació sacerdotal, mai vaig somiar amb el que el Senyor em tenia preparat, amb els camins que hauria de recórrer a Oruro i el seu altiplà immens; però sí que somiava inconscientment, i després aquests somnis es van fer realitat, anunciar un món nou entre els miners, els pagesos, els aimares, quítxues i xipayas i proclamar les Benaurances entre els sectors més pobres de la societat.
La tercera paraula és “al servei de l’Església”, que té relació amb ser pastor com a bisbe, primer a Oruro i després com a bisbe auxiliar a Santa Cruz de la Sierra. Per què vaig escollir el lema “Al servei de l’Església”? És una frase que té una profunda filiació teresiana, carmelitana. Teresa de Jesús va ser una enamorada de l’Església i deia que “Mil vides donaria per salvar una ànima”, perquè Jesús fos conegut i estimat per tothom.
A aquestes tres expressions els corresponen tres actituds de vida: “alegria, passió i servei”, paraules, que s’ajusten al tarannà de Teresa de Jesús i el carisma del Carmel. Teresa mai va voler a les seves monges i als seus frares apocats i tancats en si mateixos, al contrari, ella mateixa animava les recreacions amb les seves poesies i cants; mai els va voler pusil·lànims, apagats, sinó molt ‘barbados’, deia ella; i tampoc els va voler apagats, sinó servidors i compromesos amb l’Església, perquè l’amor sempre està actiu, tan és així que les seves últimes paraules van ser; “finalment moro filla de l’Església”.
Fins aquí hem arribat amic Juan, aquesta ha estat la meva vida de pastor i de carmelita, l’he viscut des d’aquestes sis paraules que han donat sentit a aquests 36 anys de bisbe i 53 de presència pels camins d’Amèrica: paraules que van servir de guia d’acord amb les etapes del camí vocacional. Entrar en detalls seria molt llarg d’explicar.
+ Braulio Sáez García ocd
Bisbe emèrit de Santa Cruz