L’església de les carmelites descalces de Duruelo ha acollit l’eucaristia de celebració dels 455 anys de l’inici de la reforma del Carmel Descalç masculí. Ens ho recorda santa Teresa de Jesús, “el primer o segon diumenge d’Advent d’aquest any de 1568 (…), es va celebrar la primera missa en aquell portal de Betlem, que no crec que fos millor” (Fundacions, 14,6).
L’Eucaristia ha estat presidida pel P. Miguel Ángel González, conseller provincial, en representació del nostre P. Provincial, Francisco Sánchez Oreja, que està fent la visita pastoral al Vicariat Regional d’Amèrica.
També hi ha assistit un grup de carmelites descalços de comunitats properes. Després de la celebració hi ha hagut una trobada fraterna amb les mares carmelites per celebrar aquesta important efemèride.
Feliç aniversari!
Homilia del P. Miguel Ángel González, conseller provincial:
El 28 de novembre de l’any 1568, primer diumenge d’Advent, va néixer el Carmel Descalç masculí com un petit gra de mostassa que es va convertir en un arbre gegant que encara perdura: l’orde dels carmelites descalços, la “reforma” del Carmel iniciada per la santa mare Teresa de Jesús. Avui fem memòria emocionada del lloc, de la institució, dels autors d’aquella epopeia espiritual, i de la santa mare fundadora Teresa de Jesús, la qual havia iniciat la reforma de l’orde en femení el 24 d’agost de l’any 1562 en el convent de Sant Josep d’Àvila.
Duruelo és avui un lloc perdut en l’altiplà castellà, com ho era llavors, però per als fills i filles de Teresa suscita un record entranyable. Duruelo és, potser, l’únic indret dels llocs dels nostres sants pares, que es conserva en el seu entorn com tal com era en els seus inicis. La mare Teresa, historiadora fidel, dibuixant genial de traços breus, ho va descriure com “un llogaret”, “aquella solitud”, “portal de Betlem”, “aquella caseta” (Fundacions, 13 i 14).
La Mare Teresa no era només una escriptora genial, sinó també arquitecta, i aviat va transformar l’atrotinada “caseta” en un convent de frares. El portal o vestíbul, el va convertir en església; la golfa en cor; i en “els dos racons, cap a l’església, on solament hi podien estar estirats o asseguts”, dues cel·les conventuals.
Aquest va ser el naixement de la reforma del Carmel a Duruelo. Aquí i d’aquesta manera va néixer la reforma dels frares carmelites descalços. Van ser els orígens; amb el temps, es van anar fundant convents més espaiosos amb les seves esglésies de culte, amb els seus noviciats i col·legis d’estudis, en el marc de la pobresa d’una orde reformada.
Aquí, sant Joan de la Creu va ser el formador dels primers arribats a Duruelo. La santa mare escriu que aquí, el 1562, “havia començat un principi per a gran aprofitament del nostre orde i servei de nostre Senyor”. I aquí hi continua viva la flama del Carmel Descalç en les filles de la mare Teresa i en els fills que avui ens mirem Duruelo d’una manera especial, amb una silenciosa nostàlgia d’oració, de solitud, d’apostolat senzill, de caritat comunitària, d’austeritat, amb enyorança…
L’eminent historiador de l’Orde, Jerónimo de San José diu: “Aquest lloc està situat entre Àvila i Salamanca, a mitja llegua de la vila de Mancera, en una vall d’un riu petit anomenat Ríoalmar i no lluny d’una muntanya poblada amb algunes alzines. A causa de la dissort i de les transformacions de cada època que acostumen a moure d’un lloc a un altre no solament persones i poblacions sinó fins i tot grans imperis, aquest lloc de Duruelo es va anar despoblant. Havia tingut més de 200 veïns; quan es va fundar allí el nostre convent, en quedaven ben pocs, i avui cap perquè totalment està desert i amb pocs senyals de la seva antiga població”.
I continua descrivint amb detall les dependències del “convent” bressol de l’Orde. Val la pena rellegir aquestes pàgines plenes d’encís i veritat històrica.
Duruelo, “llogaret” per recordar i viure amb agraïment el 28 de novembre, com en temps de sant Joan de la Creu, amb desig de renovar en nosaltres, juntament amb les nostres germanes, el desig de tornar cada dia als orígens de la nostra vocació, despertant els desitjos de l’amor primer en el Carmel Descalç, desitjos de senzillesa de vida, d’oració, de comunitat, d’apostolat, d’atenció maternal de les carmelites descalces, com ho va ser el de la mare Teresa per als primers de Duruelo.
En Duruelo es frueix del silenci del temps de sant Joan de la Creu. Duruelo continua sent el que va ser a l’exterior i a l’interior per la presència aquí de l’Orde gràcies a les carmelites descalces privilegiades, per la feliç idea de santa Maravillas de Jesús de recuperar aquest lloc que continua sent atracció per a tots els que caminem cap a Déu seguint les petjades dels nostres sants pares, i lloc principal de la nostra terra santa del Carmel Descalç.
