Aquest divendres 15 de març, un petit grup de caminants s’han trobat a la Carolina, anteriorment “La Peñuela”, per tal de rememorar el pas de sant Joan de la Creu cap a Úbeda, aturant-se a les ciutats de Vilches i Arquillos.
Durant els deu anys que sant Joan de la Creu va romandre a Andalusia (1578-1588), va caminar per les províncies de Jaén, Granada, Màlaga, Sevilla i Còrdova, visitant també les fundacions de frares i monges de Caravaca (a Múrcia), arribant-se fins i tot a Lisboa, a on va anar com a prior de Granada per assistir al Capítol de Carmelites descalços de 1585.
La Carolina té una especial importància en aquest gran itinerari de més de 1.000 km: va passar per aquí una vintena de vegades (o més, afirmant que va trobar en la seva solitud, pau i serenitat. Va ser pel setembre de 1591 quan va sortir del “desert de La Peñuela” per dirigir-se a Úbeda a curar-se d’unes ‘calenturillas…’ on va morir, en l’actual convent de San Miguel i sant Joan de la Creu, la nit del 13 al 14 de desembre.
Els caminaires que avui el recorren, han batejat l’itinerari La Carolina-Vilches-Arquillos-Úbeda com a “Camí cap al cel”. Tanmateix, cal no oblidar que, en cadascuna d’aquestes localitats, neixen nous recorreguts: el Camí de Sant Joan de la Creu passa pels llocs que ell va recórrer i, la província de Jaén, com ja sabem, és eminentment santjoanista…
Però… com caminava sant Joan de la Creu? Amb pobresa “apostòlica”, és a dir sense res o gairebé res i obert sempre a la Providència. A vegades anava, altres, venia: per això el Camí de Sant Joan de la Creu, es fa en un sentit o en un altre. Tal com ell ho feia. Aquesta peculiaritat atorga, a més, a cada localitat un valor per si mateixa: tots els llocs són de pas, però també tots poden ser destí. Les relacions de veïnatge queden potenciades, i també la col·laboració mútua: i és que, aquesta mena de solidaritat, formava part del missatge del sant: “L’ànima que camina en amor, ni cansa ni es cansa” (Dits de llum i amor, 96)
Després de la trobada del divendres a la Carolina, el matí del dissabte van sortir ben d’hora cap a Vilches des d’on, després d’un petit descans, van continuar cap a Arquillos, on van acabar la seva primera jornada. El matí del diumenge, i després de passar pel Puente de Ariza (obra de l’insigne Andrés de Vandelvira), el Santuari de Nostra Senyora de Guadalupe i un breu descans al migdia a Santa Eulàlia, arribaran a la ciutat d’Úbeda, per dirigir-se a l’Oratori de Sant Joan de la Creu, juntament amb alguns amics d’aquesta ciutat.
Des de 2021 Úbeda forma oficialment part dels recorreguts del Camí de Sant Joan de la Creu, juntament amb Mancha Real, Baeza, Torreperogil, Sabiote, Villacarrillo i Iznatoraf. Cal dir que, anteriorment i des de finals de 2015, va ser a la Sierra de Segura (Caravaca, El Savinar, Nerpio, Santiago-Pontones, Hornos i Beas de Segura) on es va iniciar aquesta ruta de camins seguits pel sant, a Andalusia. Poc després i, s’hi va unir Villanueva del Arzobispo (amb el santuari de La Fuensanta i el que va ser convent del Calvari), i va continuar el seu creixement, arribant fins a Castellar i, últimament, s’hi van afegir La Carolina, Vilches, Arquillos i Úbeda.
D’aquesta manera, s’obren o inauguren també noves activitats: esportives, culturals, religioses… a l’entorn de la figura d’aquest sant reconegut universalment i l’experiència del qual forma part ineludible de la nostra història.
Però… de camins n’hi ha molts, i arreu sempre hi ha alguna cosa per oferir al visitant… Què ofereix el camí de sant Joan de la Creu? L’experiència, com a caminant, de sant Joan de la Creu. Als ‘andariegos’ els agrada dir “caminant amb sant Joan de la Creu”, perquè és la seva obra, la seva petjada, història i testimoniatge el que dona sentit a aquests camins: “sense cap llum ni guia sinó la del cor ardent” (N, 3). Ell va ser el primer que els va recórrer, qui va descriure els llocs per on va passar. Clar que, més de quatre-cents anys després, calen algunes adaptacions orogràfiques o dels itineraris: on abans hi havia camins avui pot haver-hi autovies, pantans, etc., per posar un exemple. Però el contingut és el mateix, l’experiència de recerca interior, és la mateixa i, moltes vegades, més necessària que mai. Sant Joan de la Creu és un company segur i fiable. El Carmel Descalç (frares, monges, seglars) ens aporta la seva biografia i és també el millor aval per descobrir-lo.
A la pàgina www.caminodesanjuandelacruz.org podrem conèixer sant Joan de la Creu, els llocs que va recórrer i contingut sobre la seva obra i experiència, que ens acompanyen en aquest “camí cap a l’interior”.
Aquest cap de setmana ha quedat inaugurat aquest itinerari. Ciutats que recullen i comparteixen una part molt important de la seva història. Els trajectes del Camí de sant Joan de la Creu, avui, en aquest segle XXI, venen carregats d’història, d’esforç i d’esperança. El missatge d’aquest beneït frare la vida i l’obra del qual són un compendi d’amor a Déu, batega a la província de Jaén, que sempre va saber honrar-ho i la petjada del qual roman inesborrable.
Diu sant Joan de la Creu “Oh, senyor Déu meu! Qui et buscarà amb amor pur i senzill que no et trobi molt al seu gust i voluntat? Ja que tu et mostres primer i surts a l’encontre dels qui et desitgen” (Dits de llum i amor, 2)
‘Buen camino, andariegos’! (Dichos de luz y amor, 96)
