Baeza i Ávila ratifiquen el seu agermanament reafirmant els profunds llaços teresiano-santjoanistes que uneixen les dues ciutats

2 des. 2025 | Actualitat

La Sala de Plens de l’Ajuntament de Baeza va acollir el solemne acte de ratificació de l’agermanament entre Baeza i Ávila, una aliança institucional per reconèixer i enfortir una relació històrica marcada, singularment, per la petjada espiritual i cultural de santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu.

A l’acte, presidit pels alcaldes Pedro Cabrera Rentero (Baeza) i Jesús Manuel Sánchez Cabrera (Àvila), s’hi van afegir regidors, representants de diferents grups polítics i els cronistes oficials de les dues ciutats, José Luis Chicharro i Jesús María Sanchidrián, impulsors del rigorós expedient que fonamenta aquest agermanament.

Durant la lectura de la justificació històrica, es va remarcar que poques ciutats comparteixen una herència tan profunda entorn dels grans místics del Carmel com passa amb Baeza i Ávila. Sant Joan de la Creu, nascut a Fontiveros (Àvila), va viure a Baeza entre 1579 i 1582, on va fundar el Col·legi-Convent del Carme —conegut com a San Basilio—, en va ser rector durant dos anys i va mantenir estret contacte amb els professors de la universitat de la ciutat. Aquí va compondre, molt probablment, part dels seus poemes majors, i aquí va arrelar una relació afectiva i intel·lectual que la història ha conservat amb singular estima.

El vincle teresià és igualment profund. Per a santa Teresa de Jesús, nascuda a Àvila, Baeza —ciutat universitària i de devoció antiga— va ser una terra que la va acollir no solament com a referent espiritual, sinó fins i tot com a Patrona de la ciutat durant més de dos segles (1617-1836), compartint el patronatge amb la seva localitat natal. L’influx teresià perviu en documents, obres acadèmiques —com la cèlebre edició del Llibre de la Vida preparada pel catedràtic baezenc Dámaso Chicharro— i una tradició devocional que continua viva a la ciutat jiennesa.

A aquests llaços místics s’hi suma una història compartida com a Ciutats Patrimoni de la Humanitat, la presència de centres de formació de forces de seguretat de l’Estat —l’Escola Nacional de Policia a Àvila i l’Acadèmia de la Guàrdia Civil a Baeza—, així com nombrosos vincles històrics, culturals i universitaris: corregidors comuns, bisbes avilesos que van tenir Seu a Jaén, artistes que van treballar en les dues terres i una arrelada tradició de Setmana Santa que forma part de la identitat de les dues poblacions.

En la seva intervenció, l’alcalde d’Àvila va destacar que, en temps de crispació, “dues ciutats que decideixen unir-se per treballar juntes envien un missatge d’unitat i esperança”. Per part seva, l’alcalde de Baeza va subratllar que aquest agermanament “és la confirmació d’una relació que volem mantenir viva: un llaç entre dues ciutats diferents, cada una amb la seva identitat, però cridades a enriquir-se mútuament”.

Els dos municipis es comprometen a promoure intercanvis culturals, socials i educatius, impulsar projectes comuns i fomentar l’apropament entre els seus ciutadans. Un gest institucional que, més enllà de l’administratiu, recupera la memòria lluminosa de Teresa de Jesús i Joan de la Creu, els quals continuen sent un pont de fraternitat entre la ciutat castellana emmurallada i la ciutat renaixentista andalusa.

Un agermanament que neix amb arrels profundes i un futur compartit.