Un antic cartell que anunciava el conegut remei popular ‘Aigua del Carme’ que van estar fabricant els carmelites descalços de Tarragona durant uns quants anys, s’exposarà com a ‘peça del mes’ del Cicle de Patrimoni que organitza l’Ajuntament de Tarragona. La mostra, del 27 de maig al 7 de juny, inclou dues conferències sobre aquest producte i una visita guiada a l’antiga fàbrica que l’elaborava i distribuïa.
El dia 28 de maig, a la Sala Santa Tecla del Seminari, Mercè Gras, historiadora i arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, desenvoluparà el tema ‘L’Aigua del Carme a Tarragona, un remei amb una llarga història’; el dia 30, serà la professora d’estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, a la Biblioteca Hemeroteca Municipal, qui parlarà de ‘Aigua del Carme: la marca i estratègia publicitària que ens transporten a una altra època’.
En el marc d’aquestes activitats, la historiadora Mercè Gras va ser convidada al programa ‘Planta Baixa’ de Televisió de Catalunya (TV3) a una conversa desimbolta sobre aquest singular producte, prou conegut pels tertulians de més edat, però no tant o gens pels més joves.
Certament que els temps han anat canviant i amb ells la percepció que tenien els nostres avis de l’Aigua del Carme. Anys enrere, potser no tants, la majoria de llars tenien una ampolleta d’aquesta “aigua miraculosa” que servia per curar gran quantitat de trastorns. Pels nostres avis, i ja no tant els nostres pares, era unbon remei casolà i sempre sortia allò de “dona-li una culleradeta d’Aigua de Carme, veuràs com li passa aviat”.
I és que, efectivament, el producte està elaborat amb melissa, una herba remeiera de la qual se’n coneixen virtuts estimulants des de temps molt antics. La melissa conté uns certs àcids i olis que ajuden a facilitar la digestió i a relaxar el sistema nerviós. Per això, és indicada per a regular les funcions estomacals, estimular la gana i calmar el mareig i l’angoixa. També s’usava per a alleugerir el mal de queixal… El que hi cabia en el tap de l’ampolla era suficient -deien- perquè en quinze ‘minutets’ fessin efecte les seves virtuts curatives.
Van ser els carmelites francesos del primer quart del segle XVII els qui van trobar una fórmula, una combinació de diferents herbes, per elaborar un “elixir” que permetia, “espantar les penes de l’amor, treure l’angoixa que ennuega la gola i, fins i tot, calmar l’ansietat i el nerviosisme” (P. Ildefons Moriones).
La fórmula conté una combinació de melissa, canyella, clau, llimona, menta, farigola, aigua i alcohol, aquest en un grau de concentració bastant elevat que fa el producte prohibitiu per als nens i per a aquelles persones que prenguin altres medicaments.
