«Adventus», vinguda. Ens endinsem en un dels temps litúrgics per excel·lència de la vida cristiana, el temps de l’espera peregrina, una espera confiada que anima i aviva a la vegada aquesta bona Esperanza que ens fa sentir vius.
La Litúrgia que ens nodreix, rica sempre, ho és especialment en aquest temps. Tan acuradament triada, sembla compassar en cada batec la recerca del nostre cor, despertant l’anhel més profund de les nostres ànimes i activant el desig net i creixent de la trobada joiosa amb el Senyor que ve: “Oh, si esquincessis el cel i baixessis!” (Isaïes 63).
Com a l’albada, ataüllem els indicis d’una certesa que ens arrenca de les nostres letargies, anunciant els cel nou i la terra nova que esperem (2 Pere 3, 8-14) i que, en comptes de quedar-nos estàtics, ens convida a matinar, a restar atents (Marc 13, 33-37), redreçant i preparant els camins del Senyor (Isaïes 40/Marc 1, 1-8).
A l’horitzó es va perfilant l’anunci de la Salvació: “Déu anuncia la pau al seu poble i als seus amics i als qui es converteixen de cor. La salvació és a prop, i la Glòria habitarà en la nostra terra. Una allau d’harmonia ens embolcalla i ens fa vessar de goig en el Senyor (Isaïes 61), i alegrar-nos amb el nostre Déu (Lluc 1, 47). Misericòrdia i fidelitat es troben, justícia i pau es besen.
Feliços els qui esperen en el Senyor! (Salm 146). És el temps de les promeses complertes, en el qual no podem sinó cantar eternament les misericòrdies del Senyor (Salm 88). El FACI’S del Pare, principi i origen de tot, estimula i fecunda nostre Faci’s. El seu Amor que mira des del Cel, suscita la fidelitat que brolla de la nostra terra. La seva pluja de Gràcia fa germinar el Fruit, els passos del qual assenyalaran el nostre camí. . Su lluvia de Gracia hace germinar el Fruto, cuyos pasos señalarán nuestro camino.
Si hi ha una figura en la qual fixar-nos en aquest recorregut, és sens dubte Maria. Ella que, amb el transcurs dels segles, recorre d’extrem a extrem tota geografia humana, des de la pietat més senzilla i popular, fins als vessants més íntims de l’entranya de l’home. Ella, en qui ens veiem sostinguts i agraciats per l’Esperit Sant que descendeix al nostre ser fràgil i petit, però immensament estimat: “Alegra’t, plena de Gràcia, el Senyor és amb tu” (Lluc 1, 28). És Ella qui ens convida a no tenir porper rebre l’impuls i lla Força de l’Altíssim que ens posa dempeus i en camí més enllà del nostre pobre fang, perquè és precisament en la nostra humil ofrena en la que es fixa el Senyor per a fer en nosaltres obres grans, si ens deixem modelar, perquè per a Déu res és impossible (Lluc 1, 37). Gràcies a Ella, al seu SÍ generós i incondicional, sabem que també en nosaltres és possible el meravellós Misteri de l’Encarnació.
Estem davant la semblança requerida en els amors perfectes, que tan bellament ens desgrana sant Joan de la Creu en els Romanços. Davant aquell Amor immens que ens obre al feliç descobriment de saber-nos habitats per Aquell que ens fa lliures i en Qui es revela la nostra veritable identitat de fills volguts, cap a la qual avancem. És Déu amb nosaltres. El meu Déu amb mi. El teu Déu amb tu. El meu Déu amb mi. El teu Déu amb tu. El teu Déu amb tu. .
D’aquesta certesa, assaonada en la serenitat del qui sap en Qui ha posat la seva confiança, brolla una crida. És l’audàcia de l’Esposa que alleugereix els seus passos i surt a l’encontre del qui ja arriba, del qui Neix de la inoblidable Abraçada que origina en els nostres llavis la disponibilitat de qui ja sent propera la plenitud dels temps: VENIU, SENYOR JESÚS. Caminem a la teva Llum.
Gna. M. Verónica de la Santa Faç
Carmelites Descalces, Albacete
Advent 2023