Avui, 30 d’agost, a la tarda ha acabat la primera fase de l’estudi del sepulcre i les relíquies de santa Teresa de Jesús a Alba de Tormes que ja ha mostrat les primeres deduccions sobre la salut de la santa en els últims anys de la seva vida.
“L’equip mèdic ha conclòs, després d’aquesta primera anàlisi in situ que Teresa tenia una complexió física molt fràgil. Almenys durant els últims anys, caminava molt encorbada a conseqüència d’una cifosi”, ha informat el P. Marco Chiesa, postulador general de l’Orde del Carmel Descalç.
El P. Marco ha assenyalat que la cifosi provocava a la santa Teresa una curvatura exagerada cap endavant de la part superior de l’esquena.
La cifosi es presenta per la feblesa dels ossos de la columna vertebral, que fa que es fracturin i comprimeixin, tot i que l’equip mèdic ha indicat que santa Teresa no patia osteoporosi.
“La deformació de les vèrtebres de la columna obligaven a respirar amb dificultat a Teresa, almenys, en els últims anys de la seva vida”, ha afirmat el P. Marco Chiesa.
A nivell mèdic, en aquesta primera anàlisi, s’ha constatat que la santa patia reuma i artrosi en el genoll esquerre.
A més, el postulador general de l’Orde del Carmel Descalç ha detallat que Teresa de Jesús en els últims anys de vida va patir una fasciïtis plantar. “Els metges diuen que aquesta lesió li havia de causar molt de dolor al caminar”, ha subratllat el P. Chiesa.
Per part seva, el prior d’Alba de Tormes, P. Miguel Ángel González, ha explicat que aquest primer examen posa de manfest que utilitzava amb gran precisió tant la mà dreta com l’esquerra de manera que s’obre la hipòtesi que pogués ser ambidextra.
Fins ara, se sabia (santa Teresa ho va deixar escrit) que el 24 de desembre de 1577 es va trencar el braç esquerre a San José d’Àvila i que pel maig de 1578 li va arreglar una remeiera de Medina del Campo.
“Aquesta primera anàlisi indica que no va haver-hi fractura al braç esquerre, sinó que se’l va dislocar, sobretot el canell. Quan la remeiera de Medina del Campo, després de mesos va poder ajudar-la, ella i una ajudant van estirar-li el braç i van dislocar la seva unió amb l’espatlla. O sia que va ser pitjor el remei que la malaltia. Aquest braç li va quedar bastant inutilitzat durant els seus 5 darrers anys de vida”, ha dit el P. Miguel Ángel.
Aquesta qüestió del braç està molt acreditada en els escrits de la pròpia santa Teresa i en els testimoniatges per a la seva beatificació.
.
«Fue Dios servido que no fue el brazo derecho el trabajado y así puedo hacer esto» (Carta de març de 1578). També ho escriu al P. Gracián quan li explica la visita a la remeiera de Medina del Campo: «Tenía perdida la muñeca y así fue terrible el dolor y trabajo, como había tanto que caí […]. Menéase bien la mano y el brazo puedo levantar a la cabeza» (Carta 7-V-1578, 7)
L’equip mèdic present a Alba de Tormes sí que indica que abans de l’accident de 1577 la santa utilitzava molt i sense dificultat la mà esquerra. Els informes que presentin els doctors serviran per aclarir si va ser ambidextra.
Clausura del sepulcre
Acabada aquesta primera fase s’ha procedit a la clausura de l’urna de plata amb les seves quatre claus corresponents.
Després l’urna amb el cos de la santa s’ha retornat al cambril alt de la basílica, per dins del monestir des de la sala on ha romàs dos dies dins de la clausura. En el trasllat hi han participat les mateixes persones que fa dos dies.
“S’ha introduït l’urna de plata amb el cos de la santa i s’ha col·locat la llosa de marbre, tancant-la amb les seves tres claus corresponents. Després s’ha tancat la reixa amb les seves tres claus.”, ha precisat el prior d’Alba de Tormes, P. Miguel Ángel González.
El braç, el cor i la mà, també s’han col·locat en els seus corresponents reliquiaris que han estat sotmesos a un procés de neteja. El cor i el braç han estat col·locats novament en el cambril, on resten de manera habitual.
Amb la informació recollida començarà la segona etapa d’aquest procés en els estudis i laboratoris italians. Els investigadors han anunciat que hi ha molt treball per fer i en el moment oportú publicaran les seves conclusions sobre el sant cos.
“Acaba la primera etapa d’aquest procés in situ a Alba de Tormes i comença la segona en els estudis i laboratoris d’Itàlia. Durarà diversos mesos. Durant l’any 2025 s’arribaran les conclusions i començarà la tercera fase a Alba de Tormes.”, ha recordat el P. Marco Chiesa.
Per a concloure aquesta primera etapa compartim el text de María de San José on fa una descripció detallada de santa Teresa:
“Era esta santa de mediana estatura, antes grande que pequeña; tuvo en su mocedad fama de muy hermosa y hasta su última edad mostraba serlo; era su rostro nonada común sino extraordinario, y de suerte que no se puede decir redondo ni aguileño; los tercios de él iguales, la frente ancha e igual y muy hermosa, las cejas de color rubio oscuro con poca semejanza de negro, anchas y algo arqueadas; los ojos negros, vivos y redondos, no muy grandes, mas muy bien puestos; la nariz redonda, y en derecho de los lagrimales para arriba, disminuida hasta igualar con las cejas, formando un apacible entrecejo, la punta redonda y un poco inclinada para abajo.
Mal se puede con pluma pintar la perfección que en todo tenía: la boca, de muy buen tamaño; el labio de arriba delgado y derecho, el de abajo grueso y un poco caído, de muy linda gracia y color; y así la tenía en el rostro, que con ser ya de edad y muchas enfermedades, daba gran contento mirarla y oírla porque era muy apacible y graciosa en todas sus palabras y acciones.
Era gruesa más que flaca y en todo bien proporcionada; tenía muy lindas manos, aunque pequeñas; en el rostro, al lado izquierdo, tenía tres lunares levantados como verrugas pequeñas, en derecho unos de otros, comenzando desde abajo de la boca el que mayor era, y el otro entre la boca y nariz, el último en la nariz, más cerca de abajo que de arriba. Era en todo perfecta”.
(María de San José)
