El Concili de Trento havia manat que no s’acceptessin nous miracles, ni s’adoptessin noves relíquies, si no estaven reconegudes i aprovades pel bisbe. Tanmateix, no es podien tenir sants nous sense miracles i calia que les seves relíquies fossin objecte de devoció per part dels fidels.
Per això el 15 d’octubre de 1591, el bisbe de Salamanca, Jerónimo Manrique Figueroa, després de visitar Alba de Tormes on s’assegura de l’estat incorrupte del cos de la mare Teresa, i per «haber Dios Nuestro Señor obrado meravilla en el», i per haver tingut la mare Teresa «Santa y ejemplar vida», mana que s’iniciï el procés informatiu de beatificació, essent els primers declarants el P. Domingo Báñez i el seu primer biògraf el P. Francisco Rivera.
Per suggeriment de Felip II, el nunci del Papa entre 1595-1597, Camilo Gaetano, mana dur a terme un procés informatiu en els llocs on la mare Teresa havia viscut o era més coneguda.
La informació obtinguda va ser enviada a Roma el 1597, juntament amb cartes del rei d’España Felip II. A aquesta petició s’hi van afegir la del concili provincial de Tarragona, la de la Congregació de les Catedrals i Esglésies metropolitanes dels regnes de Castella i Lleó, i també de les universitats de Salamanca i Alcalá.
Des de Roma el pare Jerònimo Gracián va transmetre al Papa, aleshores Pau V, el desig d’iniciar aquest procés.
En 1604 comença el procediment amb l’autoritat apostòlica. En completar-se, es publica el Breu de beatificació de la mare Teresa, signat per Pau V a Roma el 24 d’abril de 1614.
La butlla de beatificació, conservada en el Museu Carmelità d’Alba de Tormes, recull en un bifoli plegat unit a altres documents relacionats amb la beatificació (Vots de Salamanca i d’Alba).
En el text el Papa recull el sentir del poble fidel que aspira a la canonització de la mare Teresa de Jesús. El pare Rafael Pascual Elías destaca aquests punts principals:
Per què la Beatificació?
“La fundadora de l’Orde dels Carmelites Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel va ser abillada per Déu amb tantes i tan exímies virtuts, gràcies i miracles, que la devoció al seu nom i memòria floreix en el poble cristià”.
Qui ho demana?
“No solament aquest Orde, sinó també el nostre benvolgut fill Felip, rei catòlic de les Espanyes, i gairebé tots els arquebisbes, bisbes, prínceps, corporacions, universitats i súbdits dels regnes espanyols”.
Què demanen?
“Que mentre l’Església concedeix a Teresa els honors de la canonització, tots i cadascun dels religiosos d’aquest Ordre puguin celebrar el sacrosant sacrifici de la missa i resar l’ofici d’aquesta Teresa com de Verge benaurada”.
Resposta del Papa?
“Concedim que d’ara endavant es pugui celebrar en tots els monestirs i esglésies d’aquest Orde i per tots els religiosos de tots dos sexes l’ofici i missa de la benaurada Teresa com a Verge, el dia del seu gloriós trànsit, això és, el dia 5 del mes d’octubre [A partir de 1629 la festivitat es trasllada al 15 d’octubre], i que en la Vila d’Alba, diòcesi de Salamanca, en el monestir i a l’església on es guarda el cos puguin tots els sacerdots, tant seculars com regulars, resar i celebrar l’ofici i la missa, segons les rúbriques del Breviari i Missal romans”.