No coneixem per Teresa la seva data de naixement. Però, segons va deixar escrit el seu pare, don Alonso Sánchez de Cepeda, la seva filla Teresa hauria nascut el dimecres 28 de març de 1515, a les cinc del matí, “mitja hora més o menys (…), tot just començant el dia”.
Pel proper dia 28 de març de 2024 s’ha previst que el sol surti a Àvila a les 7:08 h del matí. Aquest desajust horari s’entén en part perquè en aquell temps se seguia l’hora solar, no l’oficial d’ara que fa que, durant alguns mesos de tardor i hivern, tinguem en els nostres rellotges una hora més respecte de la solar. Tenint això en compte, l’alba solar el 28 de març d’enguany seria a les 6:08 h. Una hora més aproximada a la que va deixar apuntada don Alonso.
Teresa va néixer en una família que, fins a aquell moment, ja tenia quatre germans. Dos, María i Juan, del primer matrimoni de don Alonso. La seva primera esposa es deia Catalina del Peso, la qual va morir aviat, i don Alonso va quedar vidu.
Algun temps després es va casar en segones núpcies amb donya Beatriz de Ahumada, i la família va anar augmentant amb nous fills. Teresa és la cinquena. Abans d’ella, d’aquest segon matrimoni havien nascut altres dos germans: Hernando i Rodrigo. Després,
i fins a arribar a un total de dotze com ella mateixa ens diu (“érem tres germanes i nou germans”), van néixer Lorenzo, Antonio, Pedro, Jerónimo, Agustín, Juana i Juan. Encara que d’aquest últim no se’n tenen moltes notícies.
Per les venes de Teresa hi corria sang jueva de part del seu avi patern, un jueu convers que vivia a la ciutat de Toledo. Fins que, precisament pels processos que va tenir en aquella ciutat a causa de la seva condició de judeoconvers, a finals del segle XIV va decidir emigrar amb tots els seus fills a un altre lloc. I aquest lloc va ser Àvila, per la qual cosa podríem dir amb tota veritat que Teresa, nascuda avilesa, és en part fruit de l’emigració interna d’una Castella, la Nova, a una altra, la Vella. Un fet que, en temps com els nostres en els quals l’emigració sembla estar d’actualitat, a vegades creant un cert rebuig, caldria no oblidar perquè és una situació tan antiga gairebé com la mateixa existència humana. I present també en les pròpies arrels de la família de la santa avilesa.
El cas és que, el fet d’haver nascut en el si d’una família amb orígens jueus, ha estat una qüestió que, en dècades no tan llunyanes, va suscitar molta confrontació per part d’aquells que consideraven Teresa com la dona prototip de la raça hispana. I, en certa manera ho és, però com a fruit de l’encreuament de gens racials diferents.
Tanmateix, l’avi matern de la nostra santa, és a dir, el pare de donya Beatriz, la mare de Teresa, pertanyia a la família dels Dávila; d’antiga nissaga a la ciutat castellana d’Àvila gairebé des dels temps de la reconquesta de la ciutat.
L’actual convent anomenat de “la Santa”, l’església de la qual va ser declarada recentment basílica menor pel papa Francesc, es va construir en part sobre la que va ser la casa en la qual Teresa no només va néixer, sinó que a més va ser la seva llar fins als vint anys. Alguns episodis viscuts allí per Teresa en aquells temps els podem llegir a l’anomenat Llibre de la Vida, escrit per ella mateixa bastants anys després. Són records d’infància i adolescència que Teresa considera molt importants per entendre la seva vida.
Aquesta casa la va comprar don Alonso quan va decidir casar-se i formar una família. La casa, d’altra banda, que els fills van haver de vendre immediatament després de la mort del pare, per a pagar els molts deutes que havia deixat.
P. José-Damián Gaitán, ocd